Nicol\u00e1s Barbieri, professor de la UAB i investigador a l\u2019Institut de Govern i Pol\u00edtiques P\u00fabliques, analitza les pol\u00edtiques culturals de diversos governs municipals\u00a0 de l\u2019Estat espanyol(Barcelona, Saragossa, Madrid, La Corunya i Santiago de Compostel\u00b7la principalment ) que comparteixen la denominaci\u00f3 \u201cd\u2019ajuntaments del canvi\u201d, aportant un seguit de reflexions sobre dues relacions clau: entre all\u00f2 que \u00e9s de titularitat p\u00fablica i all\u00f2 que forma part del b\u00e9 com\u00fa, i entre la mateixa cultura i la pol\u00edtica a l\u2019article \u201c\u201cPol\u00edticas culturales en los ayuntamientos del cambio. \u00bfHacia unas pol\u00edticas p\u00fablicas de lo com\u00fan\u201d. A l\u2019hora de presentar l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3, Barbieri afirma que \u201ca l\u2019agenda de les pol\u00edtiques culturals, l\u2019equitat continua sense ocupar un lloc central\u201d, \u00e9s a dir tot all\u00f2 que afecta \u201cl\u2019acc\u00e9s, la participaci\u00f3, la creaci\u00f3 o la producci\u00f3 cultural\u201d.\u00a0 En aquest sentit, q\u00fcestiona l\u2019escassa vinculaci\u00f3 \u201centre les pol\u00edtiques culturals de intervenci\u00f3 territorial (\u00e9s a dir sobre les mateixes ciutats i els seus barris) i les pol\u00edtiques educatives\u201d, i conclou que \u201cen termes generals, les pol\u00edtiques culturals no ocupen un lloc central a les estrat\u00e8gies de transformaci\u00f3 urbana i econ\u00f2mica del nou municipalisme\u201d. L\u2019investigador convida a pensar la cultura com a part dels b\u00e9ns comuns de la ciutadania i no nom\u00e9s de la part dels recursos, sin\u00f3 tamb\u00e9 de \u201cles maneres col\u00b7lectives de gestionar-los\u201d. En aquest sentit, diferencia la gesti\u00f3 p\u00fablica \u2013 de l\u2019administraci\u00f3 municipal- de la gesti\u00f3 comunit\u00e0ria, per afirmar que aquesta no s\u2019ha pas generalitzat als equipaments culturals en aquestes ciutats; sin\u00f3 que hi ha hagut nom\u00e9s \u201cprojectes puntuals\u201d. Pel que fa als actors p\u00fablics i privats que han de participar en la definici\u00f3 d\u2019aquestes pol\u00edtiques, Nicol\u00e1s Barbieri analitza alguns exemples on s\u2019ha incorporat la ciutadania interessada al costat dels agents professionals del sector. Aix\u00ed mateix, apunta la import\u00e0ncia de les mateixes estructures internes de les institucions que intervenen en les pol\u00edtiques culturals com a factors de resist\u00e8ncia al canvi o com a facilitadors d\u2019aquest segons com hi intervinguin. Davant d\u2019aix\u00f2, el professor Barbieri apunta que aquests governs locals han intentat q\u00fcestionar algunes idees fins ara molt establertes: l\u2019assimilaci\u00f3 entre problemes sectorials dels professionals i els problemes culturals p\u00fablics; el vincle entre pol\u00edtiques culturals i pol\u00edtiques de competitivitat urban\u00edstica, o la mateixa visi\u00f3 restringida de l\u2019acc\u00e9s a la cultura. A tall de conclusions, Barbieri apunta a la necessitat de treballar la \u201chibridaci\u00f3\u201d entre all\u00f2 que el sector p\u00fablic de la cultura i all\u00f2 que \u00e9s com\u00fa, on interv\u00e9 o pot intervenir directament el conjunt de la ciutadania.\u00a0 Una altra conclusi\u00f3 \u00e9s la de la necessitat que \u201crecon\u00e8ixer la centralitat de la pol\u00edtica per a les pol\u00edtiques culturals implica el posar al centre de l\u2019agenda (del govern local) valors com l\u2019equitat o la just\u00edcia social\u201d. Com a tercera q\u00fcesti\u00f3, molt vinculada a aquesta, assenyala que l\u2019objectiu \u00e9s el de desenvolupar pol\u00edtiques p\u00fabliques que concebin la cultura com a part del b\u00e9 com\u00fa\u201d, cosa que implicaria fer efectiu el dret de les comunitats a accedir a la gesti\u00f3 dels recursos implicats i a les mateixes normes que els regulen; cosa que afectaria \u00e0mbits clau com les pol\u00edtiques educatives o la mateixa economia de la cultura. Finalment, Nicol\u00e1s Barbieri fa una crida a la necessitat d\u2019avaluar de forma rigorosa \u201cel valor p\u00fablic dels programes i accions desplegades\u201d pels ajuntaments, que contribueixi a l\u2019acci\u00f3 de la pol\u00edtica cultural del m\u00f3n local. Podeu llegir el text \u00edntegre del seu article \u201cPol\u00edticas culturales en los ayuntamientos del cambio. \u00bfHacia unas pol\u00edticas p\u00fablicas de lo com\u00fan\u201d, publicat a la revista Perif\u00e9rica, des d\u2019aquest enlla\u00e7: revistas.uca.es\/index.php\/periferica\/article\/download\/4199\/3873<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Nicol\u00e1s Barbieri analitza les pol\u00edtiques culturals de diversos governs municipals\u00a0 de l\u2019Estat espanyol(Barcelona, Saragossa, Madrid, La Corunya i Santiago de Compostel\u00b7la principalment ) que comparteixen la denominaci\u00f3 \u201cd\u2019ajuntaments del canvi\u201d, aportant un seguit de reflexions sobre dues relacions clau: entre all\u00f2 que \u00e9s de titularitat p\u00fablica i all\u00f2 que forma part del b\u00e9 com\u00fa, i entre la mateixa cultura i la pol\u00edtica.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":831,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[306,9,426,326,425,4,427],"class_list":["post-830","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-ajuntament","tag-barcelona","tag-la-corunya","tag-madrid","tag-nicolas-barbieri","tag-politica-cultural","tag-santiago-de-compostella"],"yoast_head":"\n