Jordi Llavina reflexiona sobre la import\u00e0ncia de la Gram\u00e0tica catalana de Pompeu Fabra, juntament amb altres grans obres com el diccionari de Catal\u00e0-valenci\u00e0-balear d’Alcover-Moll o l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines. L’escriptor subratlla que aquesta gram\u00e0tica “representa un s\u00edmbol rotund: ell \u00e9s qui es va encarregar de convertir una llengua antiga i rica que patia el desori de qualsevol llengua no reglada en una de moderna, h\u00e0bil per a l\u2019estudi de qualsevol mat\u00e8ria”. Llavina assenyala que “m\u2019ha vingut de gust consignar el nom d\u2019aquests tres homenots a prop\u00f2sit de l\u2019Any Fabra, que celebrarem enguany, i que t\u00e9 com a comissari el professor Jordi Ginebra. Aquest 2018 fa 150 anys que va n\u00e9ixer el Mestre, 70 que va morir i tamb\u00e9 en fa exactament cent que va publicar la Gram\u00e0tica catalana (el 1918), que encara \u00e9s la base de la nostra gram\u00e0tica normativa. No podem dir, esclar, que gr\u00e0cies a Pompeu Fabra comen\u00e7a l\u2019estudi de la llengua: Alcover -amb qui, per cert, el barcelon\u00ed no va tenir una relaci\u00f3 gaire fluida-\u00e9s anterior. Per\u00f2 s\u00ed que Pompeu Fabra representa un s\u00edmbol rotund: ell \u00e9s qui es va encarregar de convertir una llengua antiga i rica que patia el desori de qualsevol llengua no reglada en una de moderna, h\u00e0bil per a l\u2019estudi de qualsevol mat\u00e8ria. No debades el senyor Pompeu ha estat considerat el seny ordenador de la llengua catalana.” L’escriptor afegeix que “el DGLC \u00e9s un llibre de llibres. I podr\u00edem dir que inclou tota la resta de t\u00edtols i de textos, escrits o per escriure: llibres de poemes, de mem\u00f2ries, manuals d\u2019instruccions, obres de teatre, novel\u00b7les, assajos, prospectes… I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 un diccionari de definicions, conservant les paraules de la llengua, cont\u00e9, en germen, tots els llibres possibles, tots els textos imaginables. Quan aquest es va publicar, l\u2019any 1932, molts escriptors el van rebre com una aut\u00e8ntica benedicci\u00f3. El meu exemplar n\u2019\u00e9s la vintena edici\u00f3, de 1985. La primera, com s\u2019acaba d\u2019apuntar, era del 32. La segona, ben significativament, de 1954. Entremig es va produir, a Espanya, una guerra fratricida, els vencedors de la qual van encruelir-se, i de quina manera!, amb la llengua que aquest benaurat volum mirava de preservar (un destacament militar va destruir, mal\u00e8volament per\u00f2 vana, les planxes del diccionari). Perqu\u00e8 Fabra, molt m\u00e9s que Espriu, va viure per salvar-nos els mots! Podeu llegir l’art\u00edcle \u00edntegre, publicat al diari ARA, des d’aquest enlla\u00e7: https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/jordi-llavina-obra-mestra-pompeu-fabra_0_1964803504.html<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jordi Llavina reflexiona sobre la import\u00e0ncia de la Gram\u00e0tica catalana de Pompeu Fabra, juntament amb altres grans obres com el diccionari de Catal\u00e0-valenci\u00e0-balear d’Alcover-Moll o l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines. L’escriptor subratlla que aquesta gram\u00e0tica “representa un s\u00edmbol rotund: ell \u00e9s qui es va encarregar de convertir una llengua antiga i rica que patia el desori de qualsevol llengua no reglada en una de moderna, h\u00e0bil per a l\u2019estudi de qualsevol mat\u00e8ria”.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":827,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[416,415,89,419,418,414,417,88,413],"class_list":["post-826","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-antoni-maria-alcover","tag-any-fabra","tag-catala","tag-diccionari","tag-grmatica","tag-joan-coromines","tag-josep-m-de-sagarra","tag-llengua","tag-pompeu-fabra"],"yoast_head":"\n