La Dra. Nela Filimon, autora de “l\u2019impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols”, reflexiona sobre la import\u00e0ncia de l’acc\u00e9s a la cultura “com a font de felicitat intr\u00ednsecament individual i col\u00b7lectiva”. A l’hora de parlar sobre la felicitat, destacar la seva atemporalitat com a aspiraci\u00f3 de l\u2019esser hum\u00e0, crec que \u00e9s un dels punts de conflu\u00e8ncia de totes les opinions, sigui quin sigui l’\u00e0mbit d’estudi. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s que ja des de l’antiga Gr\u00e8cia, molts fil\u00f2sofs i pensadors han reflexionat i escrit sobre la felicitat. Un exemple molt conegut \u00e9s la trobada entre el rei Cressus de Lidia i el savi Sol\u00f3 d’Atenes, fet relatat en el Llibre I (XXXI-XXXIII) d\u2019Els Nous Llibres de la Hist\u00f2ria d\u2019Her\u00f2dot, a on Sol\u00f3 deixa molt desconcertat al rei Cressus amb la seva resposta sobre la felicitat; no nom\u00e9s que en Sol\u00f3 no el va considerar, al rei mateix, ni el primer, ni el segon entre els feli\u00e7os, sin\u00f3 que va relativitzar, d’una banda, la import\u00e0ncia de la riquesa i, d\u2019altra, va dir que per a ell, era important saber tot el recorregut de la vida d’una persona (fins i tot com acaba la seva vida) per poder jutjar si ha estat feli\u00e7 o no. Aquest relat hist\u00f2ric ens fa pensar sobre la dificultat que suposa definir la felicitat, mesurar-la i identificar tots els seus determinants. Aix\u00ed, per exemple, en els estudis sobre la felicitat sovint se sol utilitzar tamb\u00e9 el concepte de benestar subjectiu com a sin\u00f2nim. Pel que fa els determinants de la felicitat, encara que el factor material sigui important, especialment en un sistema econ\u00f2micosocial com l\u2019actual on el benestar es mesura generalment en termes de PIB (o renda) per c\u00e0pita, s\u2019ha demostrat que, a partir d’un cert nivell (com, per exemple, tenir les necessitats b\u00e0siques cobertes), la renda ja no \u00e9s garantia d’una major felicitat. Aquesta paradoxa, ha intensificat l’inter\u00e8s dels investigadors per identificar d\u2019altres factors amb un impacte positiu sobre la felicitat i el benestar, com \u00e9s el cas de la cultura i de l’oci. Anar al cinema i al teatre, veure la televisi\u00f3, escoltar m\u00fasica, llegir llibres, anar a un concert, veure un espectacle esportiu, s\u00f3n algunes de les activitats incloses en l’enquesta del Bar\u00f2metre d’Opini\u00f3 del Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques (2014) que els espanyols valorem amb unes puntuacions mitjanes elevades (entre 7,29 i 7,5) en una escala de felicitat de zero (completament infeli\u00e7) a deu (completament feli\u00e7). Tot i que la manera m\u00e9s habitual de disposar de dades sobre els h\u00e0bits i pr\u00e0ctiques culturals de les persones sigui a trav\u00e9s d’enquestes especialment dissenyades, cal mencionar el seu car\u00e0cter retrospectiu, al preguntar-nos sobre un per\u00edode anterior al moment de l’entrevista. Des d’aquesta perspectiva, l\u2019\u00fas de les noves tecnologies, es fa cada vegada m\u00e9s patent a trav\u00e9s d’Apps especialment dissenyades que permeten recollir dades en temps real i mesurar la felicitat tamb\u00e9 en temps real. Un exemple rellevant \u00e9s l’estudi publicat per l’Arts Council of England l\u2019any 2015, un estudi que destaca les activitats culturals (el teatre, la dansa i els concerts; cantar i actuar; les exhibicions, els museus i les biblioteques; escoltar m\u00fasica; llegir) entre les que tenen un major impacte sobre la felicitat. L\u2019estudi aporta resultats interessants tamb\u00e9 sobre una dimensi\u00f3 menys analitzada de la cultura i de l\u2018oci, la seva dimensi\u00f3 social o compartida, i el seu impacte sobre la felicitat; els resultats han indicat, que el nivell mitja de felicitat \u00e9s superior quan les activitats culturals s\u00f3n compartides. Aquesta tend\u00e8ncia s’observa tamb\u00e9 en el cas d’Espanya, on, les dades han indicat una major proporci\u00f3 de persones que es perceben com m\u00e9s feli\u00e7os quan fan les activitats culturals en companyia. L’estudi de l\u2019Observatori \u00e9s una primera incursi\u00f3 i s’emmarca en la l\u00ednia d’investigaci\u00f3 oposada a la visi\u00f3 merament individualista del benestar i de la felicitat, reivindicant la import\u00e0ncia de l\u2019acc\u00e9s a la cultura per a tots, de l\u2019art urb\u00e0 i de la cultura popular i de les tradicions locals, tan arrelades a Espanya i a molts pa\u00efsos europeus, com a font de felicitat intr\u00ednsecament individual i col\u00b7lectiva. Podeu llegir “L\u2019impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols” des d’aquest enlla\u00e7: https:\/\/observatoriosociallacaixa.org\/ca\/indicador\/-\/asset_publisher\/ATai9MyKZiYq\/content\/el-impacto-de-la-cultura-y-el-ocio-en-la-felicidad-de-los-espanoles. L’article analitza sobre les dimensions individual i social de la felicitat, tot confirmant la import\u00e0ncia de compartir les experi\u00e8ncies de consum cultural amb els altres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Dra. Nela Filimon, autora de “l\u2019impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols”, reflexiona sobre la import\u00e0ncia de l’acc\u00e9s a la cultura “com a font de felicitat intr\u00ednsecament individual i col\u00b7lectiva”.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":825,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[5,410,411,409,412],"class_list":["post-824","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-cultura","tag-felicitat","tag-lleure","tag-nela-filimon","tag-oci"],"yoast_head":"\n