F\u00e8lix Riera, qui ha estat comissaria de la 5ena edici\u00f3 liter\u00e0ria “Barcelona novel\u00b7la hist\u00f2rica”, celebrada el passat mes de novembre, reflexiona sobre l’estreta relaci\u00f3 entre la hist\u00f2ria i la literatura, tant al nostre pa\u00eds com arreu del m\u00f3n. Riera argumenta que “la for\u00e7a de la literatura \u00e9s capa\u00e7 de donar orientaci\u00f3 i sentit a tota una cultura”. La veritable hist\u00f2ria que segueix entre nosaltres \u00e9s l’escrita. Com les m\u00e0ximes llatines que va fer inscriure Michel de Montaigne a les bigues de la seva torre a Saint-Michel, que van haver d\u2019inspirar i vigilar els seus fecunds assajos. Escrita en les catedrals, en els cementiris, fins i tot en el paisatge, en els camins. Per\u00f2 si b\u00e9 la paraula recorre monuments, l\u00e0pides, estadis de futbol, ??parlaments, museus o el nomencl\u00e0tor de les ciutats i pobles, per recordar i forjar la seva hist\u00f2ria, \u00e9s en les novel\u00b7les on s’estableix amb m\u00e9s precisi\u00f3 la hist\u00f2ria, i les hist\u00f2ries, del m\u00f3n. La novel\u00b7la de l’escriptor nord-americ\u00e0 Norman Mailer, El Fantasma de Halot, mostra com la ficci\u00f3 pot intensificar la realitat molt m\u00e9s que l’assaig o altres g\u00e8neres literaris. La seva for\u00e7a rau en el fet que qui fa la hist\u00f2ria \u00e9s qui la narra. Tot esdeveniment de la hist\u00f2ria queda fixat per qui va tenir l’obstinaci\u00f3 de narrar-la. Per aix\u00f2, podem reviure la Revoluci\u00f3 francesa en la veu liter\u00e0ria de V\u00edctor Hugo, el temps en les mem\u00f2ries d’Adri\u00e0 de Margarita Yourcenar o en August de John Williams. Tamb\u00e9 el Marqu\u00e8s de Sade va premiar el sanguinari Marat amb la seva prosa i Stendhal ens va llegar les passions humanes del segle XVI i XVII en les seves cr\u00f2niques italianes. Sabem de la hist\u00f2ria perqu\u00e8 ens l’han explicat. Fa uns anys, el pensador Richard Rorty en el seu llibre Forjar el nostre pa\u00eds es plantejava una estimulant pregunta, Quin escriptor de la hist\u00f2ria dels EUA podria avui tornar una certa esplendor espiritual a la seva naci\u00f3? Un dels noms triats va ser el poeta Walt Withman. Rorty veia en la seva obra els aspectes m\u00e9s notables que havien fet la hist\u00f2ria del seu pa\u00eds: la cooperaci\u00f3, la solidaritat, l’anhel de compartir la riquesa, i la defensa de la llibertat individual. La literatura \u00e9s forjadora de nacions i pa\u00efsos; posseeix una enorme for\u00e7a per fer hist\u00f2ria i per mostrar-la. Si ens interrogu\u00e9ssim sobre com s’ha forjat la hist\u00f2ria de Catalunya, podr\u00edem parlar de la seva capacitat empresarial, d’innovaci\u00f3, i d’esperit de superaci\u00f3 davant les adversitats, per\u00f2 ha estat determinant la literatura. Probablement Joan Maragall \u00e9s el nostre Walt Withman. Fa hist\u00f2ria i estableix la nostra hist\u00f2ria a trav\u00e9s de la poesia i els seus articles. L’escriptor Xavier Bru de Sala no t\u00e9 dubte que \u00e9s Joan Maragall qui millor ha ent\u00e8s la nostra manera de ser i estar en el m\u00f3n. Uns altres creuen que ho va ser Verdaguer. Altres pensen que ho va ser Josep Carner. Aqu\u00ed rau la for\u00e7a de la literatura: \u00e9s capa\u00e7 de donar orientaci\u00f3 i sentit a tota una cultura. La novel\u00b7la hist\u00f2rica \u00e9s un g\u00e8nere literari que adquireix tota la seva enorme dimensi\u00f3 quan supera el mateix g\u00e8nere i s’instal\u00b7la en la bona literatura, en la millor literatura, com ho testifica Guerra i Pau de Tolstoi. La novel\u00b7la hist\u00f2rica permet endinsar-nos en l’evoluci\u00f3 de la condici\u00f3 humana i planteja als lectors poder viure l’experi\u00e8ncia que van viure Alexandre el Gran o Napole\u00f3. El soroll del temps, els seus rumors, les conspiracions, les conquestes, les ren\u00fancies i les passions s\u00f3n els materials que doten sentit i prop\u00f2sit a la hist\u00f2ria. A trav\u00e9s de les p\u00e0gines d’una bona novel\u00b7la hist\u00f2rica constatem que la hist\u00f2ria \u00e9s un mirall on ens reflectim; \u00e9s el lloc on tots serem ven\u00e7uts o sortirem triomfants per\u00f2, sobretot, observarem en la vida dels seus protagonistes que tots som part del llinatge d\u2019all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0, amb les seves llums i les seves ombres. \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
F\u00e8lix Riera, qui ha estat comissari de la 5ena edici\u00f3 liter\u00e0ria “Barcelona novel\u00b7la hist\u00f2rica”, celebrada el passat mes de novembre, reflexiona sobre l’estreta relaci\u00f3 entre la hist\u00f2ria i la literatura, tant al nostre pa\u00eds com arreu del m\u00f3n. Riera argumenta que “la for\u00e7a de la literatura \u00e9s capa\u00e7 de donar orientaci\u00f3 i sentit a tota una cultura”.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":813,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[6,220,387,107,389,393,397,20,392,390,82,391,395,394,398,388,396,87],"class_list":["post-812","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-catalunya","tag-escriptor","tag-eua","tag-historia","tag-joan-maragall","tag-john-williams","tag-josep-carner","tag-literatura","tag-margarita-yourcenar","tag-michel-de-montaigne","tag-nacio","tag-norman-mailer","tag-richard-rorty","tag-stendhal","tag-tolstoi","tag-victor-hugo","tag-walt-withman","tag-xavier-bru-de-sala"],"yoast_head":"\n