\u201cD\u2019ONES: (R)evoluci\u00f3 de les dones en la m\u00fasica\u201d,\u00a0 protagonitzada per 1.000 artistes femenines dels Pa\u00efsos Catalans al llarg del darrer segle a trav\u00e9s de composicions, can\u00e7ons i videoclips, \u00e9s una gran exposici\u00f3 comissariada pel grup Enderrock, que es pot visitar al Palau Robert fins l’abril de l’any vinent. La directora de redacci\u00f3 de la revista cap\u00e7alera del grup editorial, Helena Mor\u00e9n Alegret reflexiona -al text que podreu llegir tot seguit i que publiquem en exclusiva- sobre la import\u00e0ncia de donar visibilitat a la creaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 musical femenina i normalitzi el (re)coneixement del seu paper cabdal en la nostra cultura. En un futur m\u00e9s o menys proper transcendirem la distinci\u00f3 femen\u00ed-mascul\u00ed, per\u00f2 el fet \u00e9s que fins fa ben poc (i encara avui a molts llocs) era una opini\u00f3 estesa que les dones que exercien l\u2019ofici d\u2019artista ho feien com un passatemps fins casar-se o que les seves limitades dots nom\u00e9s els permetien reproduir les obres dels genis masculins o fins i tot que nom\u00e9s les que eren filles o germanes seves tenien garantida certa projecci\u00f3 (i en el millor dels casos). Per a la societat elles no podien crear res de nou que no fos el que podia n\u00e9ixer dels seus ventres; per\u00f2 lluny de situar la gestaci\u00f3 musical en un tret natural, l\u2019exposici\u00f3 D\u2019ONES a trav\u00e9s de mil veus femenines vol transmetre aquell fil del saber que s\u2019ha perdut massa en el pou de la hist\u00f2ria. Perqu\u00e8 no \u00e9s fins que apareixen estudis de g\u00e8nere que comencen a deixar emprempta (tot just als anys noranta del segle XX) i se sap recuperar i fer-les emergir en nacions que es construeixen sobre valors democr\u00e0tics. Les dones sovint han passat a la hist\u00f2ria com a \u00e9ssers an\u00f2nims. D\u2019ONES \u00e9s un exercici de visibilitat i audici\u00f3 d\u2019algunes de la veus que tantes vegades han estat minimitzades i que avui, si no s\u2019hagu\u00e9s posat el focus, resultarien inaudibles en la selva sonora global. D\u2019ONES aposta doncs per una nova cultura que normalitzi la inclusi\u00f3 de veus femenines al seu corpus i cannon musicals. I el recorregut proposat reprodueix molts viatges interiors (a les ments o les cases), per tradici\u00f3 oral o mecanitzada, perqu\u00e8 vibrin i ressonin als visitants. Un esperit femen\u00ed que fa vessar la m\u00fasica de D\u2019ONES d\u2019un segle, distribu\u00efdes en g\u00e8neres musicals: Can\u00e7ons de bressol i infantils, Folkloristes i tradici\u00f3 oral, Cl\u00e0ssica i \u00f2pera, M\u00fasiques d\u2019arrel popular, Poesia musicada, Can\u00e7\u00f3 d\u2019autora, Jazz i blues, Rock\u2019n\u2019punk, Pop i M\u00fasiques urbanes. Totes hi ressonen al cartell de l\u2019exposici\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un s\u00edmbol tan ancestral com l\u2019espiral que vol simbolitzar l\u2019acte de creaci\u00f3. Una revoluci\u00f3 quantitativa de veus, aquest miler, que es llegeix i desenvolupa de manera evolutiva; com els colors donen forma i fan visibles contexts no visibles, aix\u00ed els diferents g\u00e8neres musicals presents al Palau Robert de Barcelona fan emergir les diverses veus de les dones de l\u2019\u00faltim segle. Aqu\u00ed les ones sonores de les dones es fan escoltar i generen imatges per a tots els gustos: els coixins en el bressol, les partitures del Can\u00e7oner Popular de Catalunya, la sala color bordeus amb objectes ic\u00f2nics de la cl\u00e0ssica (de l\u2019original de l\u2019\u00f2pera Schiava i Regina\u00a0\u00a0de Llu\u00efsa Casagemas a un dels grammy d\u2019Alicia de Larrocha), el terrat que respira les m\u00fasiques populars que s\u2019escoltaven pels celoberts de les cases, l\u2019habitaci\u00f3 de la creaci\u00f3 de la veu pr\u00f2pia i la poesia, el despertar feminista de l\u2019emblem\u00e0tic vinil Dones, flors i violes (1980) per a una nova can\u00e7\u00f3 d\u2019autora, el club de jazz que ve del blues i se\u2019n va al soul, l\u2019escenari del rock que esclata al punk, la discoteca i els videoclips del pop que s\u00f3n espectacle, l\u2019asfalt i les noves tecnologies de les m\u00fasiques urbanes que dibuixen noves tend\u00e8ncies. D\u2019ONES va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019omnipresent pla f\u00edsic del cos de dona i el visitant es pot endinsar per elevar-se en el seu pla mental musical, que ja no \u00e9s un vedat nom\u00e9s dels homes. A D\u2019ONES la realitat esdev\u00e9 lliure d\u2019obstacles i de prejudicis i es pot obtenir la visi\u00f3 elevada que mereix tothom, amb la paritat com a fita. L\u2019exposici\u00f3 vol restituir la veu silenciada o no prou estesa d\u2019aquelles dones que han tingut, tenen i tindran un paper en la transformaci\u00f3 de la m\u00fasica als Pa\u00efsos Catalans, alhora que prescriu l\u2019evoluci\u00f3 de sonoritats predominants d\u2019una manera experiencial. Tot per un reconeixement sobretot a les dones que han liderat projectes i formacions en els \u00faltims cent anys, i les que han obert escletxes i camins. El solc que resta dibuixat va de la folklorista Palmira Jaquetti a la cantant D\u00e0maris Gelabert. De la veu de Miquela Llad\u00f3 a la de Maria Arnal, o de Maria del Mar Bonet a Bikimel, passant per Meritxell Gen\u00e9 o S\u00edlvia P\u00e9rez Cruz. Tamb\u00e9 col\u00b7lectius han tingut un bon bullidor de propostes, no nom\u00e9s les m\u00e9s conegudes cinc jutgesses dels Setze Jutges, tamb\u00e9 les glosaires de Cor de Carxofa o la colla de veus i instrumentistes sorgides de la Sant Andreu Jazz Band. Noms tradu\u00efts en 1000 can\u00e7ons que remouen consci\u00e8ncies quan es tracta de Nova Can\u00e7\u00f3 i moviment feminista, com les pioneres Guillermina Motta o Marina Rossell, per\u00f2 tamb\u00e9 dones que tracen una traject\u00f2ria de tota una vida com N\u00faria Feliu (int\u00e8rpret) o Anna Bofill (compositora i arquitecta). Dones empoderades com Marinah (Ojos de Brujo) o Amparo S\u00e1nchez (Amparanoia) obren pas a les veus m\u00e9s joves d\u2019Ivette Nadal, N\u00faria Graham, Andrea Motis, Judit Neddermann, Joana Serrat o Bad Gyal. La m\u00fasica \u00e9s el llenguatge universal per excel\u00b7l\u00e8ncia, D\u2019ONES desitja que elles acabin sent-ho tamb\u00e9: universals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cD\u2019ONES: (R)evoluci\u00f3 de les dones en la m\u00fasica\u201d,\u00a0 protagonitzada per 1.000 artistes femenines dels Pa\u00efsos Catalans al llarg del darrer segle a trav\u00e9s de composicions, can\u00e7ons i videoclips, \u00e9s una gran exposici\u00f3 comissariada pel grup Enderrock, que es pot visitar al Palau Robert fins l’abril de l’any vinent. La directora de redacci\u00f3 de la revista cap\u00e7alera del grup editorial, Helena Mor\u00e9n Alegret, reflexiona sobre la import\u00e0ncia de donar visibilitat al protagonisme femen\u00ed en la creaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 musical de la nostra cultura.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":806,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[382,89,383,380,170,384,381,14],"class_list":["post-805","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-canco","tag-catala","tag-dona","tag-enderrock","tag-exposicio","tag-genere","tag-helena-moren-alegret","tag-musica"],"yoast_head":"\n