De tant en tant es publiquen articles que alerten sobre el baix nivell del debat cultural a Barcelona, i es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 rellevant sobre la qual conv\u00e9 reflexionar tranquil\u00b7lament. Si ens fixem en la quantitat i diversitat de les propostes art\u00edstiques, en la proliferaci\u00f3 de nous agents que obren i mantenen espais d\u2019activitat en tota mena d\u2019\u00e0mbits de la cultura i en la intensitat que despleguen els diversos operadors de la ciutat per cercar p\u00fablics i elaborar projectes dotats de capacitat objectiva per esdevenir socialment rellevants, el debat existeix, \u00e9s viu i t\u00e9 inter\u00e8s. Si el que volem \u00e9s un di\u00e0leg fluid entre intel\u00b7lectuals de pes, entre institucions d\u2019estructura ferma i arrelada dotades de legitimitat cultural i art\u00edstica per sobre de vel\u00b7le\u00eftats i posicionaments pol\u00edtics de conjuntura, el debat \u00e9s, posats a ser generosos, de baix nivell o simplement inexistent. De tot plegat en sorgeix una curiosa paradoxa. A Barcelona hi ha diversitat i quantitat, per\u00f2 ens manquen els instruments propis d\u2019una massa cr\u00edtica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat. La qualitat, per cert, rarament \u00e9s una qualificaci\u00f3 objectiva, \u00e9s simplement la conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un ordenament hegem\u00f2nic, i aquest \u00e9s el principal d\u00e8ficit del sector cultural barcelon\u00ed. Per\u00f2 tal fet no \u00e9s del tot casual, perqu\u00e8 Catalunya ha tingut en els darrers 40 anys una estranya relaci\u00f3 amb la cultura. La cultura ha estat un territori especialment f\u00e8rtil per als practicants de la doble moral: una societat civil sense cap pudor per fer negocis amb el r\u00e8gim franquista, uns intel\u00b7lectuals sedu\u00efts pels altaveus d\u2019una institucionalitat regalada, d\u2019altres que no han volgut arriscar-s\u2019hi per no perdre els altaveus medi\u00e0tics igualment regalats i sovint uns gestors p\u00fablics atrinxerats sota les estructures d\u2019un funcionariat que mai hauria hagut d\u2019arribar a la cultura. \u00bfHi ha, doncs, debat cultural a Barcelona? \u00c9s clar que s\u00ed, i molt intens. El que no t\u00e9 \u00e9s un altaveu seri\u00f3s que li faci cr\u00f2nica sense que el cronista en vulgui escriure la hist\u00f2ria. Barcelona no est\u00e0 mancada d\u2019inter\u00e8s cultural; el que li falta \u00e9s una intel\u00b7lectualitat realment compromesa amb la llibertat cultural. Podeu llegir l’article \u00edntegre, publicat al diari ARA des d’aquest enlla\u00e7: http:\/\/www.ara.cat\/opinio\/Xavier-Marce-sobre-exercici-critica-cultural_0_1796820317.html \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Xavier Marc\u00e9 reflexiona sobre el nivell de debat cultural a Barcelona i a la resta del pa\u00eds, i considera que “ens manquen els instruments propis d\u2019una massa cr\u00edtica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat” a nivell art\u00edstic i cultural<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":776,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[15,9,6,5,72,95,4,11],"class_list":["post-775","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-art","tag-barcelona","tag-catalunya","tag-cultura","tag-debat","tag-macba","tag-politica-cultural","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n