Fa unes setmanes, en una extensa entrevista per al diari digital El Espa\u00f1ol, publicada sota l\u2019ep\u00edgraf \u201cHablando sobre Espa\u00f1a\u201d, el savi Pere Gimferrer evocava una escena commovedora de l\u2019exili de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez. Des de Santiago de Cuba, el poeta escolta per r\u00e0dio una can\u00e7\u00f3 pietosa de Verdaguer que el fa plorar i afirmar: \u201cQue yo tenga que estar en esta c\u00e1rcel que es estar fuera de Espa\u00f1a\u201d. I Gimferrer reblava: \u201cEspa\u00f1a para \u00e9l, por tanto, era o pod\u00eda ser una canci\u00f3n en catal\u00e1n de Verdaguer\u201d. El periodista encarregat de la secci\u00f3, Mariano Gasparet, va transcriure la resposta convertint el gran escriptor catal\u00e0 Jacint Verdaguer -popularment moss\u00e8n Cinto- en un Joaqu\u00edn Verdaguer que m\u00e9s aviat sona a cantant de boleros de la Cuba de Batista i que desvirtua completament el que Gimferrer, citant el Nobel espanyol, volia expressar. Per a Gasparet -de qui desconec l\u2019obra i els m\u00e8rits, que deuen ser molts, per\u00f2 nom\u00e9s cal entrar al seu perfil de Twitter per veure quina informaci\u00f3 sobre Catalunya obt\u00e9 i tria-, el nom de l\u2019escriptor en llengua catalana m\u00e9s important no t\u00e9 cap import\u00e0ncia. Com no \u00e9s gens important per a ell escriure\u2019n el nom correctament. El detall, una niciesa, t\u00e9 una lectura m\u00e9s \u00e0mplia: l\u2019absolut desconeixement que molts escriptors espanyols tenen sobre la cultura catalana. El cas de Verdaguer \u00e9s especialment paradigm\u00e0tic, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019autor de la monumental L\u2019Atl\u00e0ntida -l\u2019epopeia m\u00e9s important del m\u00f3n hisp\u00e0nic amb Os Lus\u00edadas del portugu\u00e8s Cam\u00f5es-, en qu\u00e8 el sacerdot poeta narra el pas d\u2019H\u00e8racles per Ib\u00e8ria i la hist\u00f2ria de l\u2019enfonsament de l\u2019Atl\u00e0ntida, i prefigura la descoberta d\u2019Am\u00e8rica a trav\u00e9s de Colom, que escolta totes aquestes hist\u00f2ries de boca d\u2019un ermit\u00e0 despr\u00e9s d\u2019un naufragi a les costes espanyoles. De fet, l\u2019autor havia titulat inicialment l\u2019obra L\u2019Espanya naixent. Reconegut pels seus coetanis castellans, anys despr\u00e9s un dels representants del nacionalisme musical espanyol, el gadit\u00e0 Manuel de Falla y Matheu -amb or\u00edgens familiars catalans i resson\u00e0ncies catalanes del seu mestre Felip Pedrell- va prendre L\u2019Atl\u00e0ntida com a projecte personal. L\u2019\u00e8pica verdagueriana el va obsessionar des de jovenet i hi va treballar fins que la seva mort a l\u2019exili argent\u00ed, ara fa 70 anys, la va deixar inacabada. Fins i tot els intel\u00b7lectuals franquistes reconeixien l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019un Verdaguer com a \u201cgl\u00f2ria nacional\u201d i d\u2019aqu\u00ed que l\u2019any 1971 la Real F\u00e1brica de Moneda y Timbre emet\u00e9s un bitllet de 500 pessetes amb l\u2019ef\u00edgie del capell\u00e0 poeta a l\u2019anvers i la del Canig\u00f3 -administrativament a la Rep\u00fablica Francesa- al revers. Els intel\u00b7lectuals espanyols d\u2019aquest nou segle sembla que han tingut poc inter\u00e8s en l\u2019estat de la cultura catalana Al capdavall, tot plegat demostra que d\u2019uns anys en\u00e7\u00e0 s\u2019ha anat produint una fonda desconnexi\u00f3 entre la cultura castellana i les cultures no castellanes, singularment la cultura catalana. \u00c9s a dir, si Marcelino Men\u00e9ndez y Pelayo o Miguel de Unamuno podien tenir un bon coneixement de la cultura catalana a trav\u00e9s dels seus hom\u00f2legs Antoni Rubi\u00f3 i Lluch o Joan Maragall, els intel\u00b7lectuals espanyols d\u2019aquest nou segle sembla que han tingut poc inter\u00e8s en l\u2019estat de la cultura catalana i han cercat uns c\u00f2mplices que des de Catalunya els han donat la imatge que volien veure i l\u2019estat d\u2019opini\u00f3 que volien sentir. El desconeixement dels cl\u00e0ssics, per\u00f2 tamb\u00e9 de les darreres novetats, la consideraci\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes com quelcom secundari i subordinat, l\u2019exclusivitat de la representaci\u00f3 de la cultura catalana als autors en castell\u00e0, el paper preponderant d\u2019alguns d\u2019aquests intel\u00b7lectuals en l\u2019opini\u00f3 anticatalanista amb una visi\u00f3 d\u2019Espanya homog\u00e8nia i monoling\u00fce, la desaparici\u00f3 de la solidaritat que agermanava els sectors progressistes amb els sectors catalanistes sota el franquisme, etc., han fet que a partir de la Transici\u00f3 -el darrer gran intent d\u2019aproximaci\u00f3- la bretxa s\u2019hagi anat fent m\u00e9s ampla. I no s\u00e9 si va ser abans l\u2019ou o la gallina, per\u00f2 la desconnexi\u00f3 cultural espanyola respecte a Catalunya, vista i sentida com un menyspreu, ha afegit motius al proc\u00e9s de desconnexi\u00f3 pol\u00edtica de Catalunya respecte d\u2019Espanya. La construcci\u00f3 cultural de la naci\u00f3 espanyola ha deixat molt poc espai a les cultures no castellanes La construcci\u00f3 cultural de la naci\u00f3 espanyola ha deixat molt poc espai a les cultures no castellanes -m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un Josep Pla encara present en els sectors conservadors m\u00e9s il\u00b7lustrats- i el m\u00f3n cultural catal\u00e0 \u00e9s prou din\u00e0mic, \u00e0gil i ben connectat a les darreres novetats europees i nord-americanes per no intentar, debades, el reconeixement de la seva poderosa per\u00f2 desdenyosa ve\u00efna peninsular. Ho escrivia el Nobel Camilo Jos\u00e9 Cela l\u2019any 1974 al pr\u00f2leg del Diccionari Vox castell\u00e0-catal\u00e0 catal\u00e0-castell\u00e0: \u201cEntiendo pecaminoso y hasta suicida el divorcio existente entre las culturas y las literaturas expresadas en castellano y en catal\u00e1n\u201d, reblat amb una sent\u00e8ncia que ha fet fortuna: \u201cDesde que Espa\u00f1a es Espa\u00f1a […] siempre fue m\u00e1s peligroso el separatismo de Burgos o de Valladolid que el perif\u00e9rico o, dicho de otra manera: siempre fueron m\u00e1s nocivos y numerosos los separadores que los separatistas\u201d. Article de Joan Safont publicat al diari ARA.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Joan Safont analitza el creixent desinter\u00e8s de la intel\u00b7lectualitat espanyola amb la cultura catalana, centrant-se en el m\u00f3n literari. L’autor veu en aquest allunyament l’expressi\u00f3 d’un model cultural on la creaci\u00f3 en castell\u00e0 \u00e9s l’hegem\u00f2nica i la resta en s\u00f3n subordinades, i fa un rep\u00e0s a diversos s\u00edmptomes d’aquesta visi\u00f3 excloent que van m\u00e9s enll\u00e0 del terreny cultural per endinsar-se en el pol\u00edtic.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":744,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[6,5,108,4],"class_list":["post-743","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-catalunya","tag-cultura","tag-espanya","tag-politica-cultural"],"yoast_head":"\n