A difer\u00e8ncia del passat que va de la Renaixen\u00e7a a la Transici\u00f3, els aven\u00e7os cap a la definici\u00f3 pol\u00edtica de Catalunya han anat sempre lligats a la recuperaci\u00f3 del catal\u00e0. I no, o no de manera principal, en un sentit expansiu sin\u00f3 intensiu. Mestre Fabra era un mite en el seu temps. El gruix de la societat participava en l\u2019esfor\u00e7 per polir l\u2019idioma durant els anys 60 i 70. Per\u00f2 als nostres dies som una minoria, un residu, i m\u00e9s valdria que ens convertim en secta, els que considerem que amb una llengua tan desafinada com la llengua catalana no es pot anar gaire lluny com a pa\u00eds. Nom\u00e9s la tercera part dels catalans t\u00e9 la llengua pr\u00f2pia com a habitual. Si sabessin fer-la servir-la amb propietat, o si fossin conscients que el futur dep\u00e8n sobretot del coneixement que en tinguin i de l\u2019\u00fas que en facin. Si en comptes d\u2019empobrir-la l\u2019enriquissin, no caldria patir. Per\u00f2 no \u00e9s el cas. Les escoles p\u00fabliques, que s\u00f3n els m\u00e8dia, contribueixen a desaprendre. De privades no n\u2019hi ha. Per tant, no hi ha m\u00e9s remei per millorar que convertir-se en autodidacte. \u00bfOn s\u00f3n els manuals? En alguns autors, pocs. En un bon nombre de traduccions. Sovint en el teatre. Tamb\u00e9 en algunes escasses excepcions d\u2019expressi\u00f3 verbal p\u00fablica, com \u00e9s el cas de Joaquim Maria Puyal, Jordi Bast\u00e9 o Josep Cun\u00ed. Els altres, quasi tots, no paren de passar el ribot, d\u2019aprimar i d\u2019agrisar. Invertir en la pr\u00f2pia llengua, en el nostre cas en les pr\u00f2pies perqu\u00e8 tant es poden enriquir com envair-se i embastardir-se, \u00e9s m\u00e9s productiu per a la societat que apuntar-se a una associaci\u00f3 nacionalista o d\u2019esquerres. Per\u00f2 pels parlants que se l\u2019han deixat depauperar, costa m\u00e9s. Afinar el gust, exigir-se i exigir propietat, vivacitat i color en l\u2019expressi\u00f3 de cadasc\u00fa i en la dels altres \u00e9s imprescindible. Fer una bona frase no \u00e9s senzill. Fer una bona frase clara i pertinent \u00e9s el resultat d\u2019anys d\u2019autoaprenentatge. No hi ha al m\u00f3n cap pa\u00eds competitiu format per gent amb escassa compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica. Article de Xavier Bru de Sala publicat al diari El Peri\u00f3dico. \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Xavier Bru de Sala defensa la necessitat d’un \u00fas acurat del catal\u00e0 per part dels seus parlants, tan per a la salut de la llengua, com element de qualitat del pa\u00eds. Destaca la funci\u00f3 “d’escola p\u00fablica” que exerceixen els mitjans alhora de promoure els usos ling\u00fc\u00edstics, i critica la mala qualitat del catal\u00e0 emprada per la majoria de periodistes i mitjans.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":742,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[89,88,269,286,256],"class_list":["post-741","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-catala","tag-llengua","tag-mitjans-de-comunicacio","tag-radio","tag-televisio"],"yoast_head":"\n