Dimarts 29 de novembre, a l’auditori del Pati Manning\u00a0 se celebr\u00e0\u00a0 la taula rodona: “CoNCA: l’\u00faltim debat?”, que va ser organitzada pel Cercle de Cultura amb l\u2019objectiu de contribuir a suscitar i acollir aportacions que ajudin a revisar la naturalesa i les funcions del Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA)\u00a0 dins del proc\u00e9s que ha obert el Parlament de repensar legislativament el seu futur. L\u2019acte compt\u00e0\u00a0 amb la participaci\u00f3 de Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts; Nora Ancarola, presidenta de la Plataforma Assamble\u00e0ria d’Artistes de Catalunya; Agust\u00ed Fructuoso, director del TPK Art i Pensament Contemporani; Montserrat Moliner, gestora i activista cultural; i Xavier Fina, consultor cultural, moderats per Jordi Pardo, Director general de la Fundaci\u00f3 Pau Casals i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura. \u00a0 Jordi Pardo situ\u00e0 l\u2019acte com a espai de debat i reflexi\u00f3 del futur del CoNCA, davant del proc\u00e9s de redefinici\u00f3 de la seva naturalesa i funcions, un cop el Parlament va constituir fa uns mesos un grup de treball per poder presentar un projecte de modificaci\u00f3. Pardo va recordar que aquesta instituci\u00f3 a ser concebuda a partir de precedents internacionals molt importants, com l\u2019Arts Council brit\u00e0nic, ha viscut un proc\u00e9s complex i vacil\u2022lant d\u2019assumpci\u00f3 del seu propi espai dins el nostre sistema cultural per arribar finalment a aquesta significativa etapa d\u2019estabilitat que ara culmina. Agust\u00ed Fructuoso defens\u00e0 la necessitat d\u2019un CoNCA com a instituci\u00f3 que permeti que sigui el m\u00f3n de la cultura qui estableixi els objectius de la pol\u00edtica cultural, a partir d\u2019un pacte amb tota la societat que faci que els ens pol\u00edtics comptin amb la societat civil del m\u00f3n cultural. Nora Ancarola va apostar per un CoNCA amb plena autonomia per decidir els plans estrat\u00e8gics de la cultura, i que fins i tot tingu\u00e9s compet\u00e8ncies vinculants pel que fa a l\u2019actuaci\u00f3 de departaments de la Generalitat com el d\u2019Educaci\u00f3 o el d\u2019Afers Exteriors, a\u00a0 m\u00e9s del de Cultura. A nivell intern, apunt\u00e0 que el nou CoNCA\u00a0 hauria de ser integrat per persones de prestigi proposades directament pels col\u2022lectius culturals, que treball\u00e9s amb comit\u00e8s especialitzats per als diferents \u00e0mbits de la cultura i les arts. Xavier Fina an\u00e0 en una altra direcci\u00f3 i va reclamar la necessitat de superar una mirada sectorial del CoNCA, en el sentit que la instituci\u00f3 no hauria d\u2019estar al servei del sector \u2013tot i tenir-lo en compte- sin\u00f3 al servei de tota la societat. Advoc\u00e0 per un CoNCA sense quotes pel que fa al nomenament i composici\u00f3 dels seus \u00f2rgans, i que esdevingu\u00e9s una autoritat moral i pol\u00edtica en les seves actuacions, amb una clara funci\u00f3 prescriptora. Aix\u00ed mateix, argument\u00e0 la necessitat de connectar-se amb el conjunt d\u2019ens locals de la cultura a nivell de pa\u00eds. Montserrat Moliner tamb\u00e9 es mostr\u00e0 partid\u00e0ria d\u2019un gran pacte a per la cultura, del qual el CoNCA en fos l\u2019organisme encarregat de la seva execuci\u00f3. Pel que fa a la seva constituci\u00f3 i funcionament, afirm\u00e0 que hauria d\u2019estar integrat tant per persones dels sectors de la creaci\u00f3 cultural i art\u00edstica, aix\u00ed com membres de l\u2019administraci\u00f3 i tamb\u00e9 del p\u00fablic de la cultura. Finalment, Carles Duarte que aprofit\u00e0 aquest acte per acomiadar-se com a president del CoNCA, defens\u00e0 que aquest hauria de tenir una major desvinculaci\u00f3 del Departament de Cultura i, en canvi, tenir-la m\u00e9s amb el Parlament. Entre d\u2019altres objectius, apunt\u00e0 la funci\u00f3 d\u2019esdevenir l\u2019observatori de la cultura del pa\u00eds, i la de promoure el pacte cultural que havien descrit alguns dels anteriors ponents. Diversos assistents enriquiren el debat amb reflexions sobre el paper que ha de jugar el CoNCA en el futur, recordant alguns les grans expectatives que es generaren durant els anys d\u2019estudi i disseny del CoNCA previs a l\u2019aprovaci\u00f3 de la seva llei constitutiva l\u2019any 2008, que va ser reformada a finals del 2011. A la cloenda de l\u2019acte, Jordi Pardo destac\u00e0 que una de les q\u00fcestions fonamentals que s\u2019hauran d\u2019afrontar \u00e9s la creaci\u00f3 de noves audi\u00e8ncies per a la cultura i les arts, que eviti el problema d\u2019una fractura social, on amplis col\u00b7lectius ciutadans restessin al marge dels h\u00e0bits de consum cultural de la resta de la ciutadania. Aquest actes s\u2019emmarca dins el proc\u00e9s de preparaci\u00f3 del F\u00f2rum Cultura 2020, que \u00e9s un marc de debat sobre el model de pol\u00edtiques culturals al nostre pa\u00eds que impulsa el Cercle de Cultura amb l’objectiu d’actualitzar el model de pol\u00edtiques culturals vigents, contrastant les seves fragilitats i els seus reptes. Biografia dels participants al debat Carles Duarte (Barcelona, 1959) \u00e9s poeta i ling\u00fcista. La seva obra ha merescut els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell i Cr\u00edtica “Serra d’Or”. \u00c9s cavaller de les Arts i les Lletres de la Rep\u00fablica francesa i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Com a ling\u00fcista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica i de llenguatges d’especialitats. Fou secretari general de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya en l’\u00faltim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003). Ha estat vicepresident de l’Associaci\u00f3 d’Escriptors en Llengua Catalana i president dels premis literaris Recvll de Blanes. Actualment \u00e9s president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i dirigeix la Instituci\u00f3 Cultural del CIC. Nora Ancarola \u00e9s una artista visual que viu i treballa a Barcelona des de l\u2019any 1978. Des de l\u2019any 2000, conjuntament amb Marga Ximenez, dirigeix MX ESPAI1010, espai d\u2019art contemporani de Barcelona, i amb la qual, a l\u2019any 2004, van crear Edicions1010 que va rebre el Premi a les Iniciatives de l’ACCA (Associaci\u00f3 Catalana de Cr\u00edtics d’Art) a l\u2019any 2008.\u00a0 Ha rebut diversos premis i beques que li permeten continuar desenvolupant una l\u00ednia de producci\u00f3 i investigaci\u00f3 independent. Actualment \u00e9s presidenta de la PAAC (Plataforma Assemble\u00e0ria d’Artistes de Catalunya). Agust\u00ed Fructuoso, nascut a Barcelona, \u00e9s artista visual, llicenciat en\u00a0 Belles Arts per la Universitat de Barcelona, cofundador i actual director del TPK Art i Pensament Contemporani. Ha presentat el seu treball a diverses mostres a Catalunya, Espanya, Portugal, Fran\u00e7a, Alemanya, Holanda, Litu\u00e0nia, EEUU i Canad\u00e0. Ha participat a la Fira ARCO a Madrid,\u00a0 Artexpo a BCN, Group Art Work a Kassel, Abattoirs a Marsella, Biennal de Li\u00f3 i Ostrale a Dresden. Ha participat com a ponent a diverses trobades sobre Art i Pedagogia i Cultura i Perif\u00e8ria a Museu Patio Herreriano, Universitat de Lle\u00f3, Freyming-Merlebach i Amberes Capital Cultural Europea. Jordi Pardo \u00e9s Director general de la Fundaci\u00f3 Pau Casals. Consultor Internacional en projectes de cultura, desenvolupament i governan\u00e7a. Membre del jurat internacional de la Comissi\u00f3 Europea que selecciona i avalua les Capitals Culturals d\u2019Europa. Membre de l\u2019equip internacional d\u2019experts en pol\u00edtiques culturals de la UNESCO (2011-2015). Llicenciat en Geografia i Hist\u00f2ria, i DEA per la UB. M\u00e0ster (EMPA) en Administraci\u00f3 P\u00fablica per ESADE. Ha dirigit i assessorat projectes de desenvolupament cultural, gesti\u00f3 del patrimoni, regeneraci\u00f3 urbana i d\u2019impuls de l\u2019economia creativa a pa\u00efsos d\u2019Europa, Am\u00e8rica i \u00c0sia. Ha estat director del projecte del Museu del Disseny de Barcelona; gerent del CCCB, i director gerent del Parc Arqueol\u00f2gic i Museu d\u2019Emp\u00faries. Montserrat Moliner Vicent (Barcelona , 1963) \u00e9s artista i gestora cultural independent, amb experi\u00e8ncia tan en el sector p\u00fablic com en el privat. La seva formaci\u00f3 acad\u00e8mica ha passat per l\u2019estudi del Bachelor of Arts In Design Top Up a Elisava i a la Universitat de Southampton. Actualment est\u00e0 immersa en una nova aventura, el Espacio Ajoblanco i preparant nou projecte expositiu: Tiempos vividos-Espacios vivientes. En el darrers anys ha estat Cap de Gabinet Regidoria Educaci\u00f3 i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona per BarcelonaEn Com\u00fa, Coordinadora executiva de Xarxaprod, la xarxa d’espais de creaci\u00f3 i producci\u00f3 de Catalunya i Presidenta del Patronat de la Fundaci\u00f3 AAVC-Hangar. A m\u00e9s, Col\u2022laboradora d’Art Motile, una plataforma que treballa al voltant la mobilitat art\u00edstica. Xavier Fina \u00e9s llicenciat en Filosof\u00eda (UAB) i M\u00e1ster en Gesti\u00f3 Cultural (UB). Des de 1989 treballa en el sector de la investigaci\u00f3 i de la consultoria en l’\u00e0mbit cultural. A l’any 1998 crea\u00a0 ICC, Consultors Culturals, de la qual \u00e9s el director. Ha treballat per diverses administracions a nivell estatal, auton\u00f2mic i local. Ha estat coordinador acad\u00e8mic del M\u00e0ster en Gesti\u00f3 Cultural de la Universitat de Barcelona i professor de pol\u00edtiques culturals a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Actualment \u00e9s professor i cap del Departament de Producci\u00f3 i Gesti\u00f3 de l’Escola Superior de M\u00fasica de Catalunya. Va formar part de l’equip de treball encarregat d’elaborar el projecte del Consell Nacional de Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA). Ha realitzat diverses publicacions sobre pol\u00edtiques culturals, planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i economia de la cultura.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dimarts 29 de novembre, a l’auditori del Pati Manning\u00a0 se celebr\u00e0\u00a0 la taula rodona: “CoNCA: el darrer debat?”, que va ser organitzada pel Cercle de Cultura amb l\u2019objectiu de contribuir a suscitar i acollir aportacions que ajudin a revisar la seva naturalesa i les funcions, dins del proc\u00e9s que ha obert el Parlament de repensar el seu futur disseny institucional.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":740,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[61,164,7,16,291,13,303,302,146,4,23,304],"class_list":["post-739","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-agusti-fructuoso","tag-carles-duarte","tag-cercle-de-cultura","tag-conca","tag-cultura2020","tag-jordi-pardo","tag-montserrat-moliner","tag-nora-ancarola","tag-parlament","tag-politica-cultural","tag-public","tag-xavier-fina"],"yoast_head":"\n