El CoNCA i la Direcci\u00f3 General de Joventut van organitzar aquest mes de novembre la jornada \u201cRepensar la cultura. Com afavorir la participaci\u00f3 cultural de les persones joves\u201d, en el que es va presentar l\u2019informe \u201cLa participaci\u00f3 cultural de la joventut catalana 2001-2015\u201d elaborat pels soci\u00f2legs Antonio Ari\u00f1o i Ramon Llopis, realitzat a partir de les enquestes sobre consums i participaci\u00f3 cultural elaborades per diversos organismes i departaments de la Generalitat durant aquesta quinze anys. Evoluci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques culturals dels joves Per al catedr\u00e0tic de sociologia de la Universitat de Val\u00e8ncia, Antonio Ari\u00f1o, \u201cles TICO (concepte que suma a les TIC l\u2019\u00e0mbit dels nous processos d\u2019organitzaci\u00f3 social) i la crisi econ\u00f2mica han impactat de forma directa en el consum cultural de les persones joves\u201d, afegint que aquestes TICO han canviat els nostres h\u00e0bits quotidians i que el paper d\u2019internet ha esdevingut fonamental com a eina per accedir a continguts de tipus gratu\u00eft. Un acc\u00e9s que es pot produir en qualsevol moment i lloc gr\u00e0cies al fet que el 92% dels individus joves utilitzen el tel\u00e8fon m\u00f2bil (dades 2015) que ha perm\u00e8s incrementar molt el temps dedicat a la navegaci\u00f3 digital. Aquesta immersi\u00f3 en una societat digital fa que la televisi\u00f3, l\u2019ordinador i els tel\u00e8fons m\u00f2bils siguin les tres pantalles que concentren actualment la majoria d\u2019usos i pr\u00e0ctiques culturals dels joves. Anant amb m\u00e9s detall, les pr\u00e0ctiques m\u00e9s esteses s\u00f3n escoltar m\u00fasica, mirar la televisi\u00f3, utilitzar internet i anar al cinema, seguides de la lectura de llibres, escoltar r\u00e0dio i la lectura de diaris. Per darrera se situen les visites a les biblioteques, l\u2019assist\u00e8ncia a concerts i la lectura de revistes, a les que seguirien la visita a museus i monuments, l\u2019assist\u00e8ncia al teatre i a les galeries d\u2019art. Tancaria la llista l\u2019assist\u00e8ncia a espectacles de dansa i circ. A l\u2019inici del per\u00edode estudiat hi ha una tend\u00e8ncia positiva cap a la penetraci\u00f3 creixent de la participaci\u00f3 cultural que es veu interrompuda per l\u2019impacte de la crisi, que tamb\u00e9 es constata amb les dades de recerca d\u2019ofertes o la ren\u00fancia a anar a espectacles si no s\u2019aconsegueixen aquests avantatges; tot i que les persones joves m\u00e9s afectades s\u00f3n les fam\u00edlies monoparentals i les parelles amb fills petits pel que fa a la reducci\u00f3 de la despesa cultural. L\u2019estudi considera revelador de l\u2019impacte de la crisi el despla\u00e7ament dels motius pels quals no es realitzen determinades pr\u00e0ctiques o no es fan amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, assenyalant que \u201cmentre que el 2006 el percentatge m\u00e9s elevat entre la poblaci\u00f3 jove es registra en la manca d\u2019inter\u00e8s, seguida de la manca de temps, en els darrers anys el pes es despla\u00e7a clarament cap al preu i cada vegada t\u00e9 m\u00e9s rellev\u00e0ncia el consum gratu\u00eft de m\u00fasica, pel\u00b7l\u00edcules, llibres, etc. a internet\u201d. Per exemple, comparant les dades del 2006 amb les del 2014, el factor preu ha passat de determinar l\u2019abs\u00e8ncia de participaci\u00f3 pel que fa als concerts del 11,4% al 49%; en el cas del cinema, del 15,5% al 59,8%; en el del teatre, del 10,9% al 60,2%; i pel que fa als museus, ha passat d\u2019un molt esc\u00e0s 2,2% al 44,7%. Consum i participaci\u00f3 cultural: el factor educatiu L\u2019estudi inclou com a modalitats de participaci\u00f3 aquelles que no s\u00f3n presencials, en tant que inclou el consum de continguts audiovisuals. Amb aquesta incorporaci\u00f3, els autors apunten que les activitats que m\u00e9s es realitzen pertanyen a l\u2019univers audiovisual\/digital, i en destaquen tres: l\u2019omnipres\u00e8ncia de la m\u00fasica en moltes activitats quotidianes; l\u2019addicci\u00f3 creixent a les s\u00e8ries de ficci\u00f3, que t\u00e9 a m\u00e9s un component grupal en tant que es comenten amb els companys de classe, treball o oci; i la comunicaci\u00f3 instant\u00e0nia, gr\u00e0cies a uns tel\u00e8fons intel\u00b7ligents que han esdevingut imprescindibles per al protagonisme de les xarxes socials; no nom\u00e9s per a la comunicaci\u00f3 i la relaci\u00f3 entre els joves, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la mateixa organitzaci\u00f3 de la seva vida quotidiana. Per a Ari\u00f1o i Llopis, el capital educatiu t\u00e9 cada vegada una for\u00e7a m\u00e9s gran com a factor que explica les fractures socials i la mateixa exclusi\u00f3 cultural. En aquest sentit, consideren que qualsevol pol\u00edtica cultural que no atengui aquests fen\u00f2mens de desigualtat produir\u00e0 resultats no volguts com el d\u2019acumular recursos culturals en les persones que ja tenen la facilitat d\u2019acc\u00e9s per mitjans propis, \u201cja que sense el capital cultural necessari adquirit mitjan\u00e7ant l\u2019educaci\u00f3 i la socialitzaci\u00f3, determinats col\u00b7lectius de joves no poden apropiar-se de la significaci\u00f3 de la cultura que es troba a la seva disposici\u00f3\u201d. En aquest sentit, el capital educatiu es relaciona de manera directa amb la import\u00e0ncia que es concedeix a la cultura; i es constata que hi ha un conjunt d\u2019interessos que estan directament correlacionats amb el nivell educatiu, com seria l\u2019inter\u00e8s per la cultura lletrada i cl\u00e0ssica; lectura de llibres, visita a exposicions i monuments, la m\u00fasica cl\u00e0ssica, l\u2019\u00f2pera i el teatre especialment. Per altra banda, l\u2019estudi apunta al fet que hi ha una realitat cultural no analitza per les enquestes que d\u00f3na sentit i identitat a les persones que viuen en la perif\u00e8ria de l\u2019exclusi\u00f3 cultural. En aquest sentit, els autors aposten per un canvi democratitzador de la cultura que reconegui aquestes pr\u00e0ctiques creatives que no s\u2019adiuen al c\u00e0non habitual. Com crear nous p\u00fablics En l\u2019acte de presentaci\u00f3 de l\u2019estudi, Antonio Ari\u00f1o va subratllar la idea que \u201cla cultura ha de ser un acte de plaer per a la persona que hi participa, i per aix\u00f2 la clau per aconseguir nous p\u00fablics \u00e9s crear les condicions socials per generar inter\u00e8s per la cultura i que sigui una praxis que generi plaer. Aquesta \u00e9s la gran regla. Les s\u00e8ries, la m\u00fasica, les sortides, les pel\u00b7l\u00edcules… han de ser entretingudes i relaxants, crear passi\u00f3\u201d. L\u2019estudi trenca alguns t\u00f2pics com que els joves s\u2019allunyen de les formes tradicionals de la cultura cl\u00e0ssica i lletrada, \u201cja que no hi ha incompatibilitat entre aquestes pr\u00e0ctiques i les digitals, sin\u00f3 una reorganitzaci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques culturals cl\u00e0ssiques en el nou paradigma comunicatiu que \u00e9s digital\u201d. Com ja s\u2019ha destacat anteriorment, Ari\u00f1o i Llopis consideren inexcusable recon\u00e8ixer que la via principals per crear nous p\u00fablics demana incorporar les compet\u00e8ncies necess\u00e0ries en el sistema escolar. La pol\u00edtica cultural principal \u00e9s una pol\u00edtica educativa molt jove\u201d. Aix\u00ed, \u201cles persones que neixen en llars i fam\u00edlies excloses econ\u00f2micament i socialment sovint no disposen dels mitjans per adquirir les compet\u00e8ncies que produeixen sentit en l\u2019esfera cultural ni dels b\u00e9ns culturals, i nom\u00e9s un sistema escolar atent a aquestes necessitats pot mitigar aquestes mancances\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’estudi \u201cLa participaci\u00f3 cultural de la joventut catalana 2001-2015\u201d presentat pel CoNCA i la Direcci\u00f3 General de Joventut assenyala la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3, els efectes de la crisi econ\u00f2mica en el consum cultural i trenca alguns t\u00f2pics sobre l’impacte de les TIC en determinats \u00e0mbits culturals.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":735,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[22,211,16,5,210,10,18,299,301,163,14,300,4,209,256],"class_list":["post-734","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-cinema","tag-circ","tag-conca","tag-cultura","tag-dansa","tag-educacio","tag-internet","tag-joventut","tag-lectura","tag-llibre","tag-musica","tag-opera","tag-politica-cultural","tag-teatre","tag-televisio"],"yoast_head":"\n