En els darrers anys i amb la \u00e0mplia difusi\u00f3 de la revoluci\u00f3 digital, tant en la societat com en particular en l\u2019\u00e0mbit cultural, hem arribat a un nou escenari ple d\u2019inc\u00f2gnites. Quins nous productes culturals ens esperen? Com els crearem? Com participarem en la seva creaci\u00f3? Per quines vies els arribarem a difondre? Com els consumirem? Quins seran els mecanismes d\u2019acc\u00e9s a aquests productes? Com s\u2019adaptaran els agents culturals a tots aquests canvis? Totes aquestes preguntes i moltes altres responen a la voluntat de desenvolupar una estrat\u00e8gia i un argumentari per afrontar els escenaris de futur, per desvetllar les incerteses que duen associats i per situar la cultura i els seus continguts en un lloc m\u00e9s central de la reflexi\u00f3 i de la intervenci\u00f3 (social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica) en el nostre pa\u00eds. Qui impulsa el F\u00f2rum Cultura 2020? El Cercle de Cultura de la m\u00e0 d\u2019un conjunt d\u2019entitats i organitzacions culturals del nostre pa\u00eds. Per qu\u00e8 \u00e9s necessari? –\u00a0\u00a0 \u00a0Per recuperar la centralitat de la cultura com a valor p\u00fablic, acci\u00f3 de govern i estrat\u00e8gia de sector. –\u00a0\u00a0 \u00a0Perqu\u00e8 el sistema cultural \u00e9s un dels eixos vertebradors del desenvolupament de les societats –\u00a0\u00a0 \u00a0Per encarar amb \u00e8xit els reptes de futur de la revoluci\u00f3 digital i actualitzar el diagn\u00f2stic de les din\u00e0miques culturals que s\u2019esdevindran Qui el lidera? Una Taula permanent, amb m\u00e9s d’un centenar de persones destacades del sector cultural, \u00e9s l’\u00f2rgan de direcci\u00f3 del F\u00f2rum i impulsa el debat i la reflexi\u00f3. I una Comissi\u00f3 coordinadora formada pels membres del Cercle de Cultura: Ezequiel Bar\u00f3, Francesc Bellmunt, Llu\u00eds Bonet, Xavier Bru de Sala, Jaume Colomer, Xavier Marc\u00e8 i F\u00e8lix Riera. Amb Esteve Leon com a coordinador general. Qu\u00e8 es debatr\u00e0? Els 8 eixos tem\u00e0tics s\u00f3n: creaci\u00f3; ind\u00fastries culturals, mercats interns i internacionalitzaci\u00f3; equipaments; capitalitat de Barcelona i equilibri territorial; patrimoni; sistema educatiu, xarxes de comunicaci\u00f3 i p\u00fablics; finan\u00e7ament, i pol\u00edtiques p\u00fabliques. A qui s\u2019adre\u00e7a? Cultura 2020 s\u2019adre\u00e7a a gestors culturals, entitats, associacions, pol\u00edtics i, en general, a totes aquelles persones que actuen al sector de la cultura o estan interessades en el paper de la cultura al segle XXI, i al conjunt de la societat via els mitjans de comunicaci\u00f3. Quan tindr\u00e0 lloc? La fase de debat del F\u00f2rum s’iniciar\u00e0 el 2017 i finalitzar\u00e0 el 2018. Quins s\u00f3n els objectius? Assolir unes conclusions operatives per a la redefinici\u00f3 de les pol\u00edtiques culturals al nostre pa\u00eds, que puguin ser implementades en la propera d\u00e8cada. Argumentari \u201cEl capitalisme industrial est\u00e0 culminant la seva transici\u00f3 cap a un capitalisme cultural plenament desenvolupat, apropiant-se no nom\u00e9s dels significats de la vida cultural i de les formes de la comunicaci\u00f3 art\u00edstica que les interpreten, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les seves experi\u00e8ncies de vida.\u201d (Jeremy Rifkin \u2013 La Era de l\u2019Acc\u00e9s) \u201cDissortadament a la nostra societat la cultura es considerada in\u00fatil perqu\u00e8 no produeix diners. [Pretenc] difondre els coneixements considerats in\u00fatils. Si volem saber qu\u00e8 es considerada prescindible nom\u00e9s cal veure els pressupostos dels governs. Generalment retallen en educaci\u00f3, universitats i cultura. Jo crec el contrari. Per humanitzar la nostra civilitzaci\u00f3 necessitem invertir en aquestes mat\u00e8ries. La seva utilitat no es pot mesurar amb diner, sin\u00f3 en el desenvolupament hum\u00e0. Estem creant un desert on l\u2019humanisme no t\u00e9 cabuda.\u201d (Nuccio Ordine – La utilitat de l’in\u00fatil. Manifest) Aquestes dues cites il\u2022lustren dos pols enfrontats en el debat del paper actual i futur de la cultura a la societat; un debat que el F\u00f2rum Cultura 2020 vol afrontar i arribar a conclusions compartides. Les economies desenvolupades han estat sotmeses en les darreres d\u00e8cades a un extens i complex proc\u00e9s de mutaci\u00f3 estructural (mundialitzaci\u00f3 de les relacions comercials i financeres aix\u00ed com canvis tecnol\u00f2gics de gran abast). Aquest fet ha generat canvis profunds en el qu\u00e8 produ\u00efm, en com produ\u00efm i en la manera en que consumim all\u00f2 que produ\u00efm, afectant considerablement la nostra manera de viure i altres \u00e0mbits socials com el cultural. La revoluci\u00f3 digital ha accelerat determinats moviments de fons, com el despla\u00e7ament de l\u2019activitat agr\u00e0ria i de bona part de la manufacturera en favor dels serveis, dotant de protagonisme als actius intangibles (creaci\u00f3, marca, disseny i altres suports de visibilitat). Aquests actius han esdevingut un vector principal de creaci\u00f3 de valor i creixement econ\u00f2mic i d\u2019acceleraci\u00f3 de processos de canvi social a llarg termini. En aquest context, la producci\u00f3, distribuci\u00f3 i difusi\u00f3 de b\u00e9ns i serveis culturals i creatius ocupen un lloc creixent i cada cop m\u00e9s rellevant en l\u2019actual espai econ\u00f2mic de les societats avan\u00e7ades, en la mesura en que el contingut cultural penetra en les l\u00f2giques de l\u2019univers de la mercaderia. Des d\u2019aquesta perspectiva, la contribuci\u00f3 de la cultura al desenvolupament\u00a0 econ\u00f2mic \u00e9s cada cop m\u00e9s manifesta. El m\u00f3n de la cultura s\u2019ha vist, igualment, afectat a diversos nivells per aquesta mutaci\u00f3 i per la revoluci\u00f3 digital, malgrat que a ritmes desiguals en funci\u00f3 del sector d\u2019activitat. \u2022\u00a0\u00a0 \u00a0En primer lloc, s\u2019accentuen tend\u00e8ncies ja presents, com la sobreproducci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis culturals, l\u2019increment de la posici\u00f3 de poder d\u2019alguns distribu\u00efdors i difusors de continguts, el pes dels costos fixos en el cost total mentre que el cost mitj\u00e0 de reproducci\u00f3 \u00e9s cada cop m\u00e9s baix, la concentraci\u00f3 del consum cultural en un nombre relativament redu\u00eft de productes, o uns mercats cada cop m\u00e9s diversificats i segmentats. \u2022\u00a0\u00a0 \u00a0En segon lloc, l\u2019emerg\u00e8ncia de factors disruptius han canviat notablement la configuraci\u00f3 i la din\u00e0mica d\u2019alguns subsectors. Aix\u00ed, l\u2019entrada de nous actors dominants, la consolidaci\u00f3 de nous models de negoci, o els canvis en els modes de finan\u00e7ament de moltes activitats, amb especial efectes en la gesti\u00f3 i ingressos dels drets de propietat intel\u2022lectual. \u2022\u00a0\u00a0 \u00a0En tercer lloc, la progressiva transformaci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques i usos culturals de la poblaci\u00f3 que ha fet que es desenvolupessin no nom\u00e9s nous models de participaci\u00f3, interacci\u00f3 i consum cultural, sin\u00f3 que afecten la percepci\u00f3 de valor i la disposici\u00f3 a pagar o a invertir en productes i processos culturals. En aquests darrers anys de notable reducci\u00f3 dels recursos disponibles, l\u2019acci\u00f3 p\u00fablica en l\u2019\u00e0mbit de la cultura a escala local i nacional s\u2019ha centrat en el manteniment dels serveis i dels equipaments heretats i el suport a les expressions de major valor social o pol\u00edtic, per\u00f2 nom\u00e9s ocasionalment ha pogut prestar atenci\u00f3 en la resposta als canvis estructurals o a les manifestacions i actors m\u00e9s emergents. Sovint ha buscat m\u00e9s la seva legitimaci\u00f3 en dimensions extr\u00ednseques al fet cultural \u2013 a nivell econ\u00f2mic o social, i en els seus impactes directes, indirectes o indu\u00efts en els respectius territoris – que en posar les bases d\u2019un sector cultural al servei d\u2019una ciutadania i d\u2019uns actors confrontats als canvis estructurals descrits. La cultura\u00a0 genera la capacitat creativa i cr\u00edtica que la retroalimenta i que, al llarg de la hist\u00f2ria, ha estat un factor clau del progr\u00e9s i del desenvolupament hum\u00e0. En aquest sentit, \u00e9s tamb\u00e9 perceptible \u2013aqu\u00ed i arreu- la dificultat del sistema educatiu \u2013i tamb\u00e9 cultural- per ampliar i enfortir una massa cr\u00edtica capa\u00e7 de discernir i sobreposar-se a l\u2019allau d\u2019ofertes d\u2019entreteniment de poca qualitat i molta banalitat. En aquest context, les institucions que articulen la societat cultural tenen grans dificultats per incorporar i difondre les innovacions creatives. Tot plegat palesa la necessitat d\u2019actualitzar el diagn\u00f2stic i l\u2019argumentari (te\u00f2ric i pol\u00edtic) destinat a aprehendre millor l\u2019evoluci\u00f3 de les din\u00e0miques culturals, socials i pol\u00edtiques (amb les seves oportunitats i riscos), aix\u00ed com el paper dels diferents actors culturals, p\u00fablics, no lucratius i mercantils. La proposta d\u2019agenda del F\u00f2rum Cultura 2020, promogut pel Cercle de Cultura amb altres entitats del sector, pret\u00e9n contribuir a l\u2019an\u00e0lisi i a la construcci\u00f3 d\u2019una estrat\u00e8gia a curt i mig terme \u2013els tres anys que ens separen del 2020\u2013 per un millor desenvolupament de l\u2019organitzaci\u00f3 de la cultura a Catalunya. \u00a0 Eixos de debat Creativitat: foment, sostenibilitat i projecci\u00f3 Sobre\u00a0 la construcci\u00f3 i millora d\u2019un ecosistema (institucions, accions, regulacions) que afavoreixi un entorn adequat per a la formaci\u00f3 i millora de la creativitat. Visibilitat i reconeixement dels creadors. Com fer sostenible la densitat creativa? Quin pot ser l\u2019\u00e0mbit i l\u2019abast d\u2019una pol\u00edtica de foment de la creaci\u00f3 (art\u00edstica)? Com es poden identificar, estimular, atraure i retenir les capacitats creatives? Mercats culturals: dinamitzaci\u00f3 i ampliaci\u00f3, de l\u2019espai local a l\u2019internacional Caracter\u00edstiques espec\u00edfiques dels b\u00e9ns culturals. Les condicions de creaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 dels mercats d\u2019aquests tipus de b\u00e9ns: din\u00e0miques recents. Els espais d\u2019\u00fas i consum cultural. La cultura crea i distribueix riquesa: una mirada econ\u00f2mica -i no economicista- del sector cultural. Equipaments culturals: governan\u00e7a, funci\u00f3 social i dinamitzaci\u00f3 en xarxa El paper motor dels equipaments culturals de refer\u00e8ncia Disposar d\u2019institucions culturals \u2013espais, serveis i programes- democr\u00e0tiques al servei dels professionals i la ciutadania. Singularitats, mecanismes cooperatius i retorn social. Barcelona, xarxes i territori Serveis p\u00fablics culturals: distribuci\u00f3, cobertura i l\u00f2giques. Din\u00e0miques ascendents i descendents: punts de trobada. Parcs culturals i factories. Barcelona, una capital cultural internacional? Factors d\u2019equilibri i desequilibri cultural de Catalunya. Les oportunitats i distorsions del turisme. Educaci\u00f3, experi\u00e8ncia i pr\u00e0ctiques culturals Com han evolucionat, en les darreres d\u00e8cades, les pr\u00e0ctiques culturals? Quins han estat els factors principals d\u2019aquests canvis? \u00a0 De l\u2019aprenentatge a la pr\u00e0ctica, de la pr\u00e0ctica a\u00a0 l\u2019experi\u00e8ncia, de l\u2019experi\u00e8ncia al coneixement. La configuraci\u00f3 de la sensibilitat i de l\u2019imaginari cultural (vector 1). L\u2019educaci\u00f3 millora la cultura; la cultura millora l\u2019educaci\u00f3? La cultura en els mitjans i xarxes de comunicaci\u00f3 social i digital La influ\u00e8ncia dels canvis tecnol\u00f2gics en el desenvolupament dels sectors (mercats i espais de consum) dels b\u00e9ns culturals i creatius. Els impactes m\u00e9s rellevants de la revoluci\u00f3 digital en els processos de creaci\u00f3 i de producci\u00f3 d\u2019aquests b\u00e9ns, i en les seves pautes de distribuci\u00f3 i consum. La configuraci\u00f3 de la sensibilitat i l\u2019imaginari cultural (vector 2). Les opcions globals de les cultures localitzades. Tecnologies i continguts: pre-condicions, condicions, possibilitats i resultats. Teoria de la interacci\u00f3. Noves formes de prescripci\u00f3 cultural. Les opcions del catal\u00e0 en el m\u00f3n digital. Finan\u00e7ament: necessitats, criteris i recursos El finan\u00e7ament de l\u2019\u00e0mbit cultural superposa tres l\u00f2giques: la del mercat, la dels poders p\u00fablics, la de les donacions. Els canvis recents en el protagonisme de cadascuna d\u2019aquestes l\u00f2giques. Qui paga qu\u00e8, quant, i perqu\u00e8? La recerca de l\u2019equilibri, la just\u00edcia i la sufici\u00e8ncia.\u00a0 Serveis culturals p\u00fablics: cost i justificaci\u00f3. Assignar, compartir i repartir recursos i opcions culturals. C\u00f3m pot evolucionar el model (actual) de finan\u00e7ament del sector cultural en la propera d\u00e8cada? Pol\u00edtiques culturals p\u00fabliques: avaluaci\u00f3 i perspectiva Legitimaci\u00f3 i efic\u00e0cia de les pol\u00edtiques culturals. Canvis despr\u00e9s del per\u00edode de crisi? El futur. Una opci\u00f3 pr\u00f2pia en un m\u00f3n interdependent. L\u2019encaix de totes les peces: institucions, governs, creadors, productors, operadors, receptors. Revisi\u00f3, pas a pas de l\u2019estat de la cadena cultural. I ara qu\u00e8?: p\u00fablics, professionals i pol\u00edtics; la reconstrucci\u00f3 del valor de la cultura.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Impulsat pel Cercle de Cultura, de la m\u00e0 d’altres entitats, l’any vinent es posar\u00e0 en marxa el F\u00f2rum Cultura 2020. Un f\u00f2rum adre\u00e7at a totes aquelles persones que actuen al sector de la cultura o hi estan interessades, i que t\u00e9 com a principal objectiu assolir unes conclusions operatives per a la redefinici\u00f3 de les pol\u00edtiques culturals al nostre pa\u00eds, que puguin ser implementades en la propera d\u00e8cada. En aquest article es detallen els elements b\u00e0sics del marc de reflexi\u00f3, de l’organitzaci\u00f3 i els vuit eixos de debat d’aquest F\u00f2rum Cultura 2020.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":725,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[9,7,271,291,10,50,270,269,4,292],"class_list":["post-724","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-barcelona","tag-cercle-de-cultura","tag-creativitat","tag-cultura2020","tag-educacio","tag-financament","tag-mercat","tag-mitjans-de-comunicacio","tag-politica-cultural","tag-territori"],"yoast_head":"\n