La paraula cl\u00faster ha esdevingut un terme habitual alhora de definir estrat\u00e8gies sectorials a mig i llarg termini del m\u00f3n de les ind\u00fastries. El sector cultural no n’ha quedat pas al marge i la mateixa UE porta varis anys centrant els seus esfor\u00e7os en dinamitzar el desenvolupament de les seves ind\u00fastries arreu de la geografia europea, a partir de les conclusions del Llibre Verd de les Ind\u00fastries Culturals, aprovat al principi de l’actual d\u00e8cada. La Dra. Natalia Abu\u00edn ha publicat un interessant article en el que analitza els principals pols de desenvolupament cultural nascuts els darrers anys a l’Estat espanyol, tant aquells en els que el sector cultural -o una part espec\u00edfica d’ell- s\u00f3n l’element nuclear, com aquells en que les ind\u00fastries culturals en s\u00f3n una part m\u00e9s o menys destacada: la Ciudad de la Imagen de Madrid, la Ciutat de la Llum a Alacant, el PI@ al Pa\u00eds Basc, la Cidade da Cultura a Gal\u00edcia, i dos de catalans: el 22@ i el Parc Audiovisual de Catalunya. Els sis casos d’estudi s\u00f3n for\u00e7a diversos, pel que fa a la seva naturalesa com pel que fa al seu paper en la creaci\u00f3 d’innovaci\u00f3 i en la potenciaci\u00f3 dels sectors culturals implicats. A grans trets, l’estudi diferencia aquells pols que han quedat lluny dels seus objectius i fins i tot han hagut de tancar, d’aquells que estan funcionant adequadament, tot i que dins d’aquest grup en destaquen els pols barcelon\u00ed i terrassenc, pel fet que aquests dos han aconseguit generar unes importants sinergies entre les tres potes b\u00e0siques dels tecnopols d’\u00e8xit existents a nivell internacional: la investigaci\u00f3 aplicada (I+D+I), la formaci\u00f3 universit\u00e0ria i el mateix desenvolupament industrial. Pel que fa als pols culturals fallits, tots dos coincideixen en no haver articulat cap estrat\u00e8gia d’I+D+I al seu interior. L’autora analitza el projecte de la Cidade da Cultura, com un cas de model globalment cultural, no pas especialitzat, que tenia com a objectiu l’impuls del conjunt de la cultura a Gal\u00edcia. Un ambici\u00f3 projecte arquitect\u00f2nic a Santiago de Compostela que, despr\u00e9s que la Xunta de Gal\u00edcia ja hagu\u00e9s invertit 300 milions \u20ac en obres, va haver de paralitzar els edificis pendents fa tres anys, sense haver assolit el paper de punt de connexi\u00f3 entre aquest pa\u00eds i les xarxes internacionals de creativitat i coneixement culturals. Un cas similar, pel que fa a la ambici\u00f3 constructiva i els magres resultats obtinguts \u00e9s la fracassada Ciutat de la Llum a Alacant, pr\u00e0cticament tancada des del 2011 i, for\u00e7ada per la Comissi\u00f3 Europea ha protagonitzat un proc\u00e9s de subhasta sense \u00e8xit. Pel que als pols culturals reeixits, el m\u00e9s antic \u00e9s el la Ciudad de la Imagen de Madrid, on s’han concentrat empreses audiovisuals p\u00fabliques i privades, tant dels sectors de la producci\u00f3 com la postproducci\u00f3, juntament amb la Filmoteca Nacional i l’Escuela de Cine; per\u00f2 malgrat aquest centre formatiu, no s’ha generat cap din\u00e0mica d’investigaci\u00f3 i recerca. Un altre cas \u00e9s el del PI@, dins el Parc Empresarial de Zuatzu, creat amb l’objectiu de concentrar la fins llavors dispersa ind\u00fastria audiovisual basca, cosa que ha aconseguit, per\u00f2 sense arrossegar institucions de formaci\u00f3 acad\u00e8mica ni d’investigaci\u00f3 rellevants. Davant d’aquests dos tecnopols audiovisuals, es destaca que, en canvi, el Parc Audiovisual de Catalunya i el 22@Barcelona s\u00ed compten amb “els tres elements necessaris per a l`’\u00e8xit d’un pol de desenvolupament: formaci\u00f3, investigaci\u00f3 i ind\u00fastria” i que, gr\u00e0cies a aix\u00f2 “estan obtenint resultats o han aconseguit revitalitzar econ\u00f2micament” les zones on s’hi han ubicat. Com assenyala Natalia Abu\u00edn, “als pa\u00efsos amb major potencia econ\u00f2mica del m\u00f3n, la base de la investigaci\u00f3 aplicada \u00e9s la universitat. Les empreses encarreguen els seus desenvolupaments tecnol\u00f2gics a les institucions d’educaci\u00f3 superior, cosa que genera sinergies altament positives: la ind\u00fastria es beneficia de la tecnologia de la universitat a preus m\u00e9s competitius y la universitat obt\u00e9 ingressos per a la formaci\u00f3 dels seus alumnes que, a m\u00e9s, reben una educaci\u00f3 superior adaptada a les necessitats del mercat, i per tant millora la seva inserci\u00f3 laboral”. Podeu llegir l’article \u00edntegre, publicat al n\u00famero 103 de la revista Telos, en aquest enlla\u00e7: https:\/\/telos.fundaciontelefonica.com\/url-direct\/pdf-generator?tipoContenido=articuloTelos&idContenido=2016030812080001&idioma=es<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un recent estudi sobre els pols culturals a l’Estat espanyol, assenyala que dels 6 m\u00e9s destacats, nom\u00e9s dos responen a un model de sinergia entre els tres elements claus de tot cl\u00faster amb projecci\u00f3 de futur: investigaci\u00f3 aplicada, formaci\u00f3 universit\u00e0ria i sector industrial: el 22@Barcelona i el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":719,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[279,6,5,213,281,280,282,34],"class_list":["post-718","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-279","tag-catalunya","tag-cultura","tag-estat-espanyol","tag-idi","tag-parc-audivisual-de-catalunya","tag-pol-cultural","tag-universitat"],"yoast_head":"\n