A finals d\u2019aquest 2016, concretament el 8 de desembre, far\u00e0 40 anys que es va inaugurar a Barcelona el Congr\u00e9s de Cultura Catalana, que ja havia estat presentat a l\u2019abril a Val\u00e8ncia, al juny a Perpiny\u00e0 i a Palma de Mallorca, i al novembre a Andorra. La dimensi\u00f3 ampl\u00edssima del Congr\u00e9s fou un fet in\u00e8dit i encara no repetit en la hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Catalans. M\u00e9s de 12.000 persones inscrites i 1.500 entitats implicades en un proc\u00e9s de debat sobre com havia de ser la societat i la cultura catalana que sortia de la llarga repressi\u00f3 franquista. Aquell Congr\u00e9s va posar en relaci\u00f3 el m\u00f3n acad\u00e8mic amb la societat civil i moltes persones que aleshores, essent molt joves, estaven totalment implicats en la recuperaci\u00f3 de les llibertats nacionals, conscients que a la cultura catalana li calia un nou marc democr\u00e0tic per tal de recuperar i de guanyar normalitat. Aquesta vocaci\u00f3 de normalitat va ser la que va dominar en els anys vuitanta i noranta, alimentada d\u2019una banda pel discurs pujoli\u00e0 amb la idea que concebre Catalunya com una mena de naci\u00f3 cultural; i combatuda d\u2019altra banda pels governs del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes Balears per tal d\u2019evitar a tota costa la possibilitat d\u2019uns Pa\u00efsos Catalans culturalment connectats. Fem un assaig. Imaginem que ens proposem organitzar un nou Congr\u00e9s de Cultura Catalana per valorar com ha de ser la cultura catalana avui i dem\u00e0. El nostre referent ja no seria la democr\u00e0cia espanyola, oi? El nostre marc auton\u00f2mic se\u2019ns quedaria ben segur petit com una cotilla que ens havien posat quan encara hav\u00edem de fer la creixen\u00e7a. Cal suposar que si ens propos\u00e9ssim realitzar una revisi\u00f3 de quins s\u00f3n els valors actuals de la cultura catalana ens caldria comparar-nos amb altres cultures del m\u00f3n, i no pas, com es fa sovint, amb la cultura espanyola o francesa (tot i que en alguns aspectes la cultura catalana no en queda pas malparada). Aquest exercici, per\u00f2, seria impossible (o quedaria massa esbiaixat) sense el mateix marc geogr\u00e0fic que ja va tenir el Congr\u00e9s de Cultura Catalana. La cultura catalana no es pot entendre sense els Pa\u00efsos Catalans. Ni la m\u00fasica, ni la literatura, ni el teatre, ni el cinema en catal\u00e0 poden entendre\u2019s nom\u00e9s en el marc del Principat de Catalunya. Els anys 1976 i 1977 l\u2019activitat arreu d\u2019aquest territori va ser fren\u00e8tica. Es van fer 17.000 viatges de punta a punta dels Pa\u00efsos Catalans, en una acci\u00f3 in\u00e8dita que nom\u00e9s comptava amb el suport de la societat civil i els ajuntaments. El Congr\u00e9s va marcar les l\u00ednies del que calia fer per recuperar la normalitat de la llengua i de la cultura. Amb el Congr\u00e9s es van crear els Consells Populars de Cultura, es va demanar que el catal\u00e0 fos llengua oficial arreu i va ser un dels factors clau de recuperaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia nacional arreu. Aleshores, no hi havia, a la societat catalana, una idea clara de les opcions que tenia el catal\u00e0 d\u2019esdevenir una llengua per a tots els usos. El Congr\u00e9s va fer possible concebre el catal\u00e0 com una llengua normalitzada, tant a Catalunya com al Pa\u00eds Valenci\u00e0. L\u2019operaci\u00f3 pol\u00edtica de la transici\u00f3 va impedir que aquesta unitat en relaci\u00f3 a la llengua i la cultura tingu\u00e9s continu\u00eftat, relegant-la als \u00e0mbits de resist\u00e8ncia, totalment deslegitimats durant els primers anys del nou sistema auton\u00f2mic, amb conseq\u00fc\u00e8ncies totalment regressives al Pa\u00eds Valenci\u00e0,\u00a0 les Illes Balears, la Franja de Ponent. Aquell sistema \u00e9s posat avui en entredit. La societat catalana ha pres consci\u00e8ncia, a tots els Pa\u00efsos Catalans, que el vestit s\u2019ha fet petit, com d\u00e8iem. Ara nom\u00e9s cal que es prengui consci\u00e8ncia de la necessitat de sumar tota la cultura catalana, tota la que es fa de Salses a Guardamar, per tal de desplegar-ne tota la seva pot\u00e8ncia. Des d\u2019aqu\u00ed cap al m\u00f3n, sense fronteres ni barreres administratives. Dra. Marta Rovira, presidenta de la Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s de Cultura Catalana. \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Universitat Catalana d’Estiu dedicar\u00e0 un dels seus actes commemoratius al 40\u00e8 aniversari del Congr\u00e9s de Cultura Catalana. La presidenta de la Fundaci\u00f3 CCC, la Dra. Marta Rovira, ens fa una valoraci\u00f3 de la import\u00e0ncia d’aquell congr\u00e9s que recorregu\u00e9 tota la geografia dels Pa\u00efsos Catalans, en l’inici de la recuperaci\u00f3 de la llengua i cultura catalanes que sortien de la la dictadura franquista; i dels seus diversos resultats segons el territori. De cara al futur, Rovira aposta per una estrat\u00e8gia conjunta de la cultura catalana, amb noves eines que li permetin expressar-se i desenvolupar-se internament, i amb projecci\u00f3 al m\u00f3n com tota la resta de cultures homologables a la nostra.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":717,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[277,89,278,273,5,276,88,274,262,275,272],"class_list":["post-716","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-andorra","tag-catala","tag-catalunya-nord","tag-congres-de-cultura-catalana","tag-cultura","tag-illes-balears","tag-llengua","tag-marta-rovira","tag-pais-valencia","tag-paisos-catalans","tag-uce"],"yoast_head":"\n