Que el teatre ha sabut enganxar una altra vegada el tr\u00f2lei a la societat \u00e9s evident des de fa dies i comen\u00e7a a ser reconegut. \u00c9s possible que les arts visuals vagin just al darrere en aquesta cursa pel retorn de la cultura amb sentit cr\u00edtic. L\u2019\u00e8xit, que s\u2019ha d\u2019aplaudir i encoratjar, fa m\u00e9s evident el buit en altres territoris: novel\u00b7la, espectacles musicals, sobretot m\u00f3n audiovisual. En canvi, si la novel\u00b7la no segueix el mateix cam\u00ed \u00e9s per culpa dels premis, segrestats per empreses atrapades a la l\u00f2gica desesperada de la rendibilitat. Es promociona l\u2019escriptor-klee\u00adnex en detriment de tots els altres. Hi col\u00b7labora el periodisme cultural, gratu\u00eftament sotm\u00e8s a la pressi\u00f3 dels comptes de resultats de les editorials mitjanes i grans. La narrativa s\u2019ha quedat sense cr\u00edtics. Tampoc disposa de filtres de qualitat. Per certificar la banalitzaci\u00f3 de les m\u00fasiques que havien encap\u00e7alat actituds de revolta, nom\u00e9s cal fer un cop d\u2019ull als cartells dels festivals d\u2019estiu. En canvi, la responsabilitat de la castraci\u00f3 dels continguts de l\u2019audiovisual \u00e9s p\u00fablica. Productors i guionistes han estat obligats massa temps a tocar la flauta de Pan i reflectir una Catalunya inexistent. A sobre, quan la globalitzaci\u00f3 obliga a esquerdar l\u2019autisme cultural de matriu convergent, arriben m\u00e9s i m\u00e9s retallades. Sense novel\u00b7la, i sobretot sense cine i sense ficci\u00f3 televisiva de producci\u00f3 pr\u00f2pia i contingut social i cr\u00edtic, no ens en sortirem. El teatre, sol o poc acompanyat, no aconseguir\u00e0 fer el tomb a la truita de la banalitat. Apunt final sobre Les bruixes de Salem, al Grec. No, benvolguts companys, el tema de fons no \u00e9s el control de la societat per part del poder, sin\u00f3 el fanatisme dels grups socials que condemnen la dissid\u00e8ncia i abominen de la llibertat. Els assassins de Salem no s\u00f3n els jutges sin\u00f3 els puritans, \u00e9s a dir en aquell lloc i temps, el poble. No ho oblid\u00e9ssim. Article de Xavier Bru de Sala publicat al diari El Peri\u00f3dico el 4 de juliol de 2016<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de Xavier Bru de Sala publicat al Peri\u00f3dico en el que critica la banalitat d’una part molt significativa de l’oferta cultural. Lamenta que la visi\u00f3 cr\u00edtica de la societat que planteja una part de l’oferta teatral o les arts visuals, no sigui present en altres \u00e0mbits dels productes de gran consum cultural al nostre pa\u00eds, com la literatura o la ficci\u00f3 televisiva.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":707,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[255,259,22,260,258,257,12,20,261,209,256],"class_list":["post-706","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-arts-visuals","tag-banalitat","tag-cinema","tag-creacio-cultural","tag-critica","tag-ficcio","tag-industries-culturals","tag-literatura","tag-periodisme-cultural","tag-teatre","tag-televisio"],"yoast_head":"\n