Jaron Lanier, pioner en el camp digital adverteix dels perills de la cultura de la \u00abgratu\u00eftat\u00bb dels continguts a Internet. Lanier \u00e9s una personalitat destacada de Silicon Valley, a m\u00e9s de precursor en mat\u00e8ria de realitat virtual i un dels escriptors m\u00e9s famosos del camp tecnol\u00f2gic. La seva preocupaci\u00f3 per la situaci\u00f3 actual del m\u00f3n d’Internet \u00e9s cada vegada m\u00e9s gran i ens explica els motius per corregir el rumb i la manera de aconseguir-ho. \u00bfS’ha beneficiat la cultura de la revoluci\u00f3 digital? En alguns aspectes s’ha beneficiat i en altres s’ha perjudicat. \u00c9s com preguntar si les c\u00e0meres s\u00f3n bones per a la cultura. La inform\u00e0tica ha arribat a ser una obsessi\u00f3 en la cultura, que avui dia simplement \u00e9s digital fins a uns nivells incre\u00efbles. Per\u00f2 han tingut els recursos digitals un efecte positiu en la creativitat? No s\u00e9 si alg\u00fa t\u00e9 de veritat la perspectiva necess\u00e0ria per a saber-ho amb certesa. En el meu llibre Contra el ramat digital: un manifest vaig fer un experiment. Quan estava amb altres persones i sonava m\u00fasica, els preguntava si podien dir-me de qu\u00e8 d\u00e8cada era el que estaven escoltant. Em deixava totalment desconcertat el fet de no podien diferenciar la present d\u00e8cada de l’anterior; mentre que, fins i tot els joves, distingien molt b\u00e9 totes les altres d\u00e8cades. \u00c9s com si s’hagu\u00e9s produ\u00eft algun tipus d’immobilitat cultural, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil dir si es deu a Internet. \u00c9s una ll\u00e0stima, per\u00f2 el m\u00f3n de la xarxa s’ha tornat molt segmentat i estret de mires. A m\u00e9s est\u00e0 adquirint caracter\u00edstiques que afavoreixen l’a\u00efllament. Les plataformes de les xarxes socials a Internet fan servir algoritmes que ens transmeten informaci\u00f3 en la qual, segons els seus c\u00e0lculs, ja estem interessats; de manera que \u00e9s com si ens trob\u00e9ssim tancats en una habitaci\u00f3 plena de miralls i la nostra experi\u00e8ncia del m\u00f3n fora cada vegada m\u00e9s limitada. Crec que estan passant moltes coses realment interessants i innovadores, per\u00f2 no estic segur que l’art informatitzat m’hagi commogut tant com algunes altres formes d’art. En qualsevol cas tot \u00e9s molt subjectiu. Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s el preocupa del mercat digital actual? Hi ha hagut una disminuci\u00f3 brusca de les professions i oportunitats professionals per als que han dedicat la seva vida a l’expressi\u00f3 cultural, per\u00f2 creiem il\u00b7lusament que aix\u00f2 no ha passat. Com els jugadors en un casino, molts joves creuen que poden ser ells els que arribin al capdamunt de YouTube, Kickstarter o alguna altra plataforma. Per\u00f2 aquestes oportunitats s\u00f3n escasses en comparaci\u00f3 amb els nombrosos llocs de treball que antigament tenia la classe mitjana en el camp de l’escriptura, la fotografia, l’enregistrament de m\u00fasica i moltes altres activitats creatives. Des del punt de vista econ\u00f2mic, la revoluci\u00f3 digital no ha estat molt bona. Analitzem, per exemple, el cas dels traductors professionals. Els seus oportunitats professionals han anat disminuint de la mateixa manera que les dels m\u00fasics que gravaven discos, els periodistes, els escriptors i els fot\u00f2grafs. La destrucci\u00f3 de la seva ocupaci\u00f3 va comen\u00e7ar amb l’expansi\u00f3 d’Internet i continua amb rapidesa. \u00c9s notable que per als traductors professionals aquesta destrucci\u00f3 estigui vinculada a l’augment de les traduccions autom\u00e0tiques. Les traduccions autom\u00e0tiques no s\u00f3n m\u00e9s que fusions de traduccions aut\u00e8ntiques. Tots els dies extraiem i recopilem milions de vegades les traduccions fetes per persones reals a fi de mantenir actualitzades unes bases de dades de refer\u00e8ncia amb activitats i argot d’\u00faltim moment. S\u00f3n els fragments d’aquestes frases del que despr\u00e9s es retorna mec\u00e0nicament en forma de traduccions autom\u00e0tiques \u00fatils. En principi, no hi ha res a objectar a aquest sistema. \u00c9s \u00fatil, llavors per qu\u00e8 no? El problema \u00e9s que no paguem un c\u00e8ntim per les traduccions que s’han utilitzat per generar les traduccions autom\u00e0tiques. Hi ha qui podria considerar-ho un frau. Tots aquests sistemes, que destrueixen ocupaci\u00f3 creen la falsa impressi\u00f3 que \u00e9s la m\u00e0quina la que fa la feina, quan en realitat funcionen a partir d’informaci\u00f3 generada per persones -que anomenem conjunts extensos de dades (big data). Si trob\u00e9ssim la manera de pagar-los per la seva valuosa contribuci\u00f3 real a aquests grans recursos inform\u00e0tics, podr\u00edem evitar les crisis d’ocupaci\u00f3 que, en cas contrari, es produiran. Vost\u00e8 afirma que la cultura gratu\u00efta \u00e9s perillosa. Per qu\u00e8? Jo vaig contribuir a defensar que la m\u00fasica fos gratu\u00efta, amb la convicci\u00f3 que redundaria en un benefici per a la cultura i els m\u00fasics, de manera que no \u00e9s que em negui a acceptar aquesta novetat. Vaig contribuir a crear-la. I s\u00ed t\u00e9 altres bons aspectes. En primer lloc, a la gent li agrada sentir-se generosa i li agrada compartir i ser oberta. Aquesta predisposici\u00f3 \u00e9s valuosa i la societat ha de trobar la manera d’agrair-la. Per\u00f2 tal com estem fent les coses tots ens posem al servei d’un diminut grapat de grans empreses tecnol\u00f2giques, el que sens dubte \u00e9s una gran ximpleria. Si un servei en l\u00ednia \u00e9s gratis, no en tingui cap dubte que es val d’un ardit per guanyar diners sotmetent a la gent a una manipulaci\u00f3 subconscient. \u00c9s estrany que hi hagi tants que no ho vegin. Una cosa que m’irrita \u00e9s la manera en qu\u00e8 es perd el context. Comences per descobrir novetats musicals o culturals d’una manera molt precisa, per\u00f2 els algoritmes prenen el comandament de la teva rumb. Si un algoritme calcula que \u00e9s probable que t’agradi una pe\u00e7a musical, te la recomana. De manera que l’algoritme \u00e9s l’amo i senyor del context de la humanitat. T\u00e9 tend\u00e8ncia a treure a la cultura del seu context i el context ho \u00e9s tot. El resultat \u00e9s que l’estructura de la pr\u00f2pia xarxa es converteix en el context, en lloc de les persones reals i el m\u00f3n real. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s summament important. Una de les idees originals de la cultura del mashup (fusi\u00f3) \u00e9s que trobes una pe\u00e7a musical, alg\u00fa la recrea i acaba transformant-se en un v\u00eddeo, despr\u00e9s un altre fa una par\u00f2dia d’aquest v\u00eddeo i tot es converteix en una gegantina explosi\u00f3 de creativitat. \u00c9s una cosa genu\u00ed i genial al que tothom pot contribuir. No vull que aquesta cultura es perdi, per\u00f2 avui en dia els autors d’aquesta creaci\u00f3 musical a la qual anomenem mashup no reben cap benefici; nom\u00e9s es beneficien Facebook o Google o algun altre gegant empresarial, el que en definitiva condueix a la incre\u00efble concentraci\u00f3 de riquesa de la qual som testimonis i en aquest proc\u00e9s es deshumanitza les persones que han participat. Quan ide\u00e0vem Internet, jo tenia la convicci\u00f3 que pel fet d’existir un sistema global d’informaci\u00f3 la gent no podria negar coses com el canvi clim\u00e0tic, per\u00f2 el que veiem \u00e9s exactament el contrari. Els nostres sistemes d’informaci\u00f3 permeten que la gent visqui en petites bombolles i es desconnecti de la realitat d’una manera que no prev\u00e8iem. Quina desil\u00b7lusi\u00f3! A m\u00e9s aquesta desconnexi\u00f3 t\u00e9 una repercussi\u00f3 negativa en l’art, la pol\u00edtica, les ci\u00e8ncies, l’economia i, francament, en tot. Qu\u00e8 pensa de la \u00abeconomia col\u00b7laborativa\u00bb? En els comen\u00e7aments de Google, els intel\u00b7lectuals de Silicon Valley estaven fascinats per la cultura dels barris marginals de tot el m\u00f3n i les seves economies informals. Van inspirar la idea d’una \u00abeconomia col\u00b7laborativa\u00bb en la qual els situats al centre de la xarxa -gegants com Facebook, Google i Uber- es tornen summament rics i poderosos, mentre que la resta t\u00e9 la sensaci\u00f3 que es beneficia de negociar entre si. Per\u00f2 la idea que ens en sortirem amb una economia col\u00b7laborativa, en la qual s’espera que la gent corrent comparteixi el que t\u00e9 mentre unes poques empreses situades en el centre s\u00f3n les que guanyen tots els diners, senzillament no se sost\u00e9. Es pressuposa que en una economia formal que funciona correctament els participants poden planificar el seu futur en lloc de viure en la incertesa. Si et malaltes, tens estalvis. La teva vida \u00e9s en certa mesura predictible. Perqu\u00e8 ho sigui volem posseir actius reals, com una casa o propietat intel\u00b7lectual. \u00c9s interessant contemplar la possibilitat d’una economia realment col\u00b7laborativa que sigui inclusiva, per\u00f2 no \u00e9s per res del que estem parlant. Llavors \u00bfqu\u00e8 s’ha de fer per garantir una economia digital sostenible? El punt de partida evident \u00e9s pagar a la gent per la informaci\u00f3 valuosa que ha generat. I no dic que jo tingui totes les respostes, per\u00f2 el fonamental \u00e9s senzill i estic segur que es pot dur a la pr\u00e0ctica. Una forma de sistema socialista imposat, en el qual tots fossin iguals seria ru\u00efn\u00f3s. \u00c9s desitjable que hi hagi cert grau de variaci\u00f3. Per\u00f2 en aquest moment, un grapat de persones -els hereus de monopolis tradicionals com els petroliers i les grans xarxes inform\u00e0tiques que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s poderoses- posseeixen una immensa porci\u00f3 de la riquesa mundial, el que t\u00e9 un efecte desestabilitzador. A m\u00e9s, si b\u00e9 un monopoli petrolier pot controlar el petroli, no pren les regnes de tota la teva vida, mentre que la informaci\u00f3 s\u00ed que ho fa i, sobretot, amb m\u00e9s autonomia. Si esperem que els sistemes inform\u00e0tics dirigeixin cotxes i facin funcionar f\u00e0briques, l’ocupaci\u00f3 que queda ha de ser creativa, d’expressi\u00f3, intel\u00b7lectual … Per\u00f2 si ho debilitem estem generant una crisi d’ocupaci\u00f3 d’enormes proporcions. I \u00e9s aqu\u00ed on interv\u00e9 la propietat intel\u00b7lectual. I El principi general de pagar a les persones per la seva informaci\u00f3 i les seves contribucions \u00e9s fonamental si volem que tinguin una vida digna fins que les m\u00e0quines millorin. Per\u00f2 la propietat intel\u00b7ectual ha de ser molt m\u00e9s complexa i detallada. Ha de ser una cosa que benefici\u00ef a tots i ser tan corrent com portar diners a la butxaca. \u00c9s l’\u00fanica possibilitat de garantir la dignitat de les persones mentre es milloren les m\u00e0quines. Com li agradaria que evolucion\u00e9s el panorama digital? M’agradaria que hi hagu\u00e9s m\u00e9s sistemes que permetessin a la gent corrent obtenir una recompensa econ\u00f2mica pel valor de la seva contribuci\u00f3 a les xarxes digitals; sistemes que milloressin la seva vida i dinamitzessin l’economia global. L’estabilitat econ\u00f2mica es produeix quan la corba de la riquesa t\u00e9 la forma d’una campana, \u00e9s a dir, quan hi ha uns pocs summament rics i uns pocs pobres, per\u00f2 la majoria t\u00e9 algun grau mitj\u00e0 de riquesa. En aquest moment ens trobem en una situaci\u00f3 que afavoreix els guanyadors, en qu\u00e8 a uns pocs els va molt b\u00e9, per\u00f2 la resta integra un mar d’aspirants que mai aconsegueixen completament l’\u00e8xit. No \u00e9s una situaci\u00f3 sostenible. Vost\u00e8 d\u00f3na suport a la confer\u00e8ncia de l’OMPI (celebrada el 26 d’abril a Ginebra coincidint amb el dia internacional de la propietat intel\u00b7lectual) titulada El mercat mundial de continguts digitals. Qu\u00e8 hi direu? La propietat intel\u00b7lectual \u00e9s un assumpte crucial a tenir en compte en idear un futur digne per a la humanitat. No tots poden ser un Zuckerberg o dirigir una empresa tecnol\u00f2gica, per\u00f2 tots podrien beneficiar-se de la propietat intel\u00b7lectual, o almenys una massa crucial de gent. La propietat intel\u00b7lectual ofereix un cam\u00ed cap al futur que oferir\u00e0 dignitat i suport a un gran nombre de persones. \u00c9s la millor manera d’abordar la q\u00fcesti\u00f3. Entrevista de Catherine Jewell, Divisi\u00f3 de Comunicacions de l’OMPI<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Recentment, la m\u00e0xima autoritat judicial de la UE (TSJUE) va suspendre la normativa espanyola sobre la compensaci\u00f3 per c\u00f2pia privada (canon digital). L’artista i expert inform\u00e0tic Jaron Lanier va ser protagonista de la conferencia sobre el mercat mundial de continguts digitals. Reprodu\u00efm l’entrevista que li van fer per l’ocasi\u00f3, en la que fa una aferrissada defensa de la propietat intel\u00b7lectual i adverteix sobre els perills de la cultura gratu\u00efta.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":705,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[5,252,254,172,253,117,241],"class_list":["post-704","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-cultura","tag-jaron-lanier","tag-mercat-digital","tag-ompi","tag-pi","tag-propietat-intellectual","tag-wipo"],"yoast_head":"\n