La cultura \u00e9s una cosa i les pol\u00edtiques culturals una altra. La primera fa refer\u00e8ncia a la capacitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 per generar, individualment o col\u00b7lectivament, universos simb\u00f2lics, i la segona ens remet a la disposici\u00f3 de recursos p\u00fablics per intervenir-hi. Hi ha pol\u00edtiques culturals que promouen la cultura o d\u2019altres que la impedeixen, malgrat que aquest extrem pugui semblar en darrera inst\u00e0ncia una cruel paradoxa. Certament, una dualitat d\u2019aquesta naturalesa estaria subjecta a interpretacions ideol\u00f2giques, la qual cosa demostra \u00fanicament que la pol\u00edtica cultural \u00e9s un exercici m\u00e9s de la pol\u00edtica i no pas una part consubstancial de la cultura. Atesa la import\u00e0ncia de la pol\u00edtica cultural en un territori petit com el catal\u00e0, amb poca capacitat financera i amb una estructura demogr\u00e0fica que aporta baixa capacitat de consum, la precisi\u00f3 amb la qual parlem de cultura adquireix una import\u00e0ncia capital. I en el context de les actuals eleccions municipals, per exemple, la confusi\u00f3 d\u2019idees i conceptes \u00e9s altament preocupant. La major part dels partits nous que es presenten a les eleccions demonitzen l\u2019expressi\u00f3 consum cultural, com si l\u2019acte de comprar una entrada per a un espectacle pressupos\u00e9s la necessitat de passar un examen per avaluar-ne la qualitat intr\u00ednseca. Darrere d\u2019aquesta percepci\u00f3 hi ha dues consideracions radicalment err\u00f2nies: la primera veu en qualsevol contingut produ\u00eft a escala industrial (la qual cosa engloba un alt\u00edssim percentatge de l\u2019oferta cultural que ens envaeix) una mena de submissi\u00f3 als interessos de l\u2019oligarquia multinacional; la segona atribueix a tota activitat de car\u00e0cter empresarial un plus de negativitat respecte d\u2019aquelles que, sent exactament iguals i sovint m\u00e9s cares, es realitzen des d\u2019inst\u00e0ncies p\u00fabliques. Si alg\u00fa es permet l\u2019atreviment de q\u00fcestionar aquest plantejament, la resposta \u00e9s un\u00edvoca: cal que el consum cultural sigui participatiu. Cal assenyalar, d\u2019altra banda, que un pintor vol vendre quadres, un m\u00fasic vol fer concerts, un actor vol interpretar, un escriptor publicar i un cineasta dirigir pel\u00b7l\u00edcules, i tots ells volen omplir l\u2019aforament dels escenaris, vendre molts llibres, rebre reconeixements i estar representats als museus del m\u00f3n. \u00bfAix\u00f2 no \u00e9s consum cultural? La producci\u00f3 cultural, que \u00e9s, en definitiva, la conclusi\u00f3 d\u2019un acte creatiu, adquireix sentit quan \u00e9s consumida pel m\u00e0xim nombre possible de persones, la qual cosa no vol dir per totes les persones, ni tan sols per moltes, si \u00e9s una producci\u00f3 radical, experimental o innovadora. Per\u00f2 s\u00ed per totes aquelles a qui potencialment podria interessar, la qual cosa pressuposa que darrere d\u2019un acte cultural hi ha sempre un impuls comercial. A Barcelona i a Catalunya s\u2019estan fent algunes coses malament en mat\u00e8ria cultural. No hi ha, per exemple, una relaci\u00f3 sistem\u00e0tica entre els creadors, els productors i els distribu\u00efdors culturals; l\u2019enlluernament per l\u2019exhibici\u00f3 de continguts d\u2019\u00e8xit fa molt dif\u00edcil el relleu generacional i la visibilitat dels creadors emergents, la relaci\u00f3 entre el centre i els barris \u00e9s complexa i la manca de coordinaci\u00f3 metropolitana ens priva d\u2019una densitat cultural imprescindible. Tot plegat s\u00f3n incid\u00e8ncies de la pol\u00edtica cultural, i s\u00f3n una manifestaci\u00f3 evident que aquesta pol\u00edtica no \u00e9s neutra, per\u00f2 els partits amb experi\u00e8ncia de govern no cauen en l\u2019error de considerar que la cultura \u00e9s b\u00e0sicament un fet social que es redimeix a si mateix a partir d\u2019un acte participatiu. Potser caldr\u00e0 recuperar del diccionari conceptes dissortadament en des\u00fas per explicar de qu\u00e8 parlem quan posem la cultura als escenaris de la pol\u00edtica. Recordo que als anys 80 l\u2019expressi\u00f3 gestor cultural pr\u00e0cticament no existia i que la que s\u2019utilitzava de manera comuna per parlar del treballador del sector era animador cultural. Recordo igualment que tot aix\u00f2 de qu\u00e8 parlen els partits compromesos amb la regeneraci\u00f3 pol\u00edtica i \u00e8tica del pa\u00eds es deia s\u00f2ciocultura, i que conjuntament amb els moviments infantils i juvenils de temps lliure tenia un evident component educatiu. Certament, a partir dels anys 90, potser tocats per una modernitat precipitada i a l\u2019ombra dels equipaments culturals finalistes que proliferaven arreu, vam c\u00f3rrer massa i vam deixar el pa\u00eds erm d\u2019estrat\u00e8gies participatives. \u00c9s ben possible; per\u00f2 davant d\u2019aquesta eventualitat el que cal \u00e9s recuperar-ho i no pas acusar una part de la producci\u00f3 cultural d\u2019estar al servei de manipulacions internacionals per convertir-nos \u00fanicament en servils m\u00e0quines de consumir. Article de Xavier Marc\u00e9 publicat al diari ARA<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de Xavier Marc\u00e9 sobre el debat entre cultura i consum cultural, i de la necessitat de repensar les pol\u00edtiques culturals en favor d’estrat\u00e8gies participatives<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":701,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[110,11],"class_list":["post-700","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-consum-cultural","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n