\u00abTot pa\u00eds que es pre\u00ef deu el seu prestigi als museus, no \u00e9s possible conrear la mem\u00f2ria i el coneixement de la condici\u00f3 humana sense els museus\u00bb Veiem una \u00e0mplia sala buida de la National Gallery, en silenci absolut. La c\u00e0mera ens mostra diferents obres, entre les quals destaca l’Al\u00b7legoria de la Prud\u00e8ncia de Tiziano. La seq\u00fc\u00e8ncia quedar\u00e0 interrompuda per l’entrada d’un empleat de la neteja que est\u00e0 encerant els s\u00f2ls. El soroll mec\u00e0nic i continu ens retorna a la vida, all\u00f2 quotidi\u00e0. Els Rembrandt, Tiziano, Botticelli, Holbein, Hogarth o Turner quedaran a la merc\u00e8 d’un nou dia a la National Gallery. Aix\u00ed comen\u00e7a el film de Frederick Wiseman, que indaga en els organismes vius d’un museu. Ens mostrar\u00e0 a guies, educadors, restauradors, gestors i al p\u00fablic com a part de la vida secreta de les obres d’art que cont\u00e9 aquest magn\u00edfic museu de Londres. La National Gallery recull a les seves parets obres des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. Aquesta setmana hem celebrat el dia internacional dels museus, espais destinats a la contemplaci\u00f3, en un moment en el qual l’atenci\u00f3 est\u00e0 descentrada de tot centre i queda sotmesa a una contemplaci\u00f3 amb els peus m\u00e9s que amb la mirada. Quantes cr\u00edtiques han caigut durant els \u00faltims anys sobre aquestes institucions que van n\u00e9ixer com a arques de No\u00e8 per preservar de la destrucci\u00f3 de l’home i del temps els nostres majors assoliments creats per l’esperit hum\u00e0. S’ha criticat que avui els museus posin m\u00e9s \u00e8mfasi a aconseguir m\u00e9s i m\u00e9s p\u00fablic deixant en segon lloc l’atenci\u00f3 a la seva col\u00b7lecci\u00f3 i la seva pol\u00edtica d’adquisicions, sense les quals un museu entra en decad\u00e8ncia. S’ha parlat dels museus com un forat negre, com observava Jean Clair, on \u00abtot entra en ell, i res surt\u00bb, \u00abel forat negre del museu s’alimenta del que destrueix, guanya pes amb tots els materials de la civilitzaci\u00f3 que l’envolta\u00bb. S’han vists sotmesos a un constant debilitament econ\u00f2mic producte de la crisi, que els ha allunyat dels seus objectius per haver de concentrar-los a lluitar perqu\u00e8 la pols del peix globus, les retallades, no els atrapi i els converteixi en zombis, en morts vivents de la cultura. Es parla molt dels seus costos, per\u00f2 gaireb\u00e9 mai del seu valor. I, no obstant aix\u00f2, tot pa\u00eds que es pre\u00ef deu el seu prestigi als museus: El Prado de Madrid, l’Hermitage a Sant Petersburg, le Louvre a Par\u00eds, el MNAC a Barcelona o l’Accademia de Ven\u00e8cia. No \u00e9s possible conrear la mem\u00f2ria i el coneixement de la condici\u00f3 humana sense els museus. No podem rec\u00f3rrer Par\u00eds sense entrar al museu del Louvre, entre els arcs que porten el nom de Vivant Denon, sense admirar les sales d’art egipci que Denon, company d’aventures de Napole\u00f3, ens va llegar. Tampoc es pot arribar a comprendre com estem a la merc\u00e8 de les conting\u00e8ncies humanes sense veure la Tempesta de Giorgione a l’Accademia de Ven\u00e8cia. Com mai sabrem de quin tipus de silenci est\u00e0 feta l’exist\u00e8ncia de l’home sense les obres de l’art Rom\u00e0nic del MNAC de Barcelona. Els museus han de ser els \u00fanics espais del m\u00f3n que s\u00f3n, per concepci\u00f3, espais universals. En ells veiem obres d’artistes de tot el m\u00f3n. En un museu res \u00e9s local. Sempre transcendeix el seu espai f\u00edsic i ens col\u00b7loca enfront del m\u00f3n. En el museu Peggy Guggenheim de Ven\u00e8cia, al Palazzo Venier dei Leoni, les obres de Jackson Pollock estableixen un estrany i vibrant di\u00e0leg amb Nova York. Tal \u00e9s la capacitat que tenen els museus per mostrar, suggerir i indicar que Andr\u00e9 Malraux va crear un d’impossible en el seu llibre El museu Imaginari, en el qual obres indiscutibles habiten amb obres de menor import\u00e0ncia. Un museu que \u00e9s, alhora, una cr\u00edtica dels museus, de la creaci\u00f3 per\u00f2 que expressa el vincle que hi ha entre totes les obres per llunyanes que siguin en el temps i l’espai. El museu com a lloc de llocs, com una finestra que permet mirar i mirar fins a ser observats per les mateixes obres. En un moment de crisi econ\u00f2mica de gran part de les nostres institucions culturals, els museus han de ser una prioritat i el dia mundial dels museus ens recorda fins a quin punt s\u00f3n necessaris per a l’esdevenir de la cultura amb C maj\u00fascula. Article de F\u00e8lix Riera publicat al digital elM\u00f3n.cat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de F\u00e8lix Riera sobre la import\u00e0ncia dels museus, tot defensant que han de ser considerades institucions estrat\u00e8giques per part de les institucions culturals<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":697,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[5,59,248],"class_list":["post-696","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-cultura","tag-felix-riera","tag-museu"],"yoast_head":"\n