Anna Soler-Pont viu dels llibres i pels llibres. Des del 1992 al capdavant de Pontas Agency, \u00e9s una de les agents liter\u00e0ries m\u00e9s importants del nostre pa\u00eds. Ha estat nominada com a \u201cMillor Ag\u00e8ncia Liter\u00e0ria\u201d dos anys consecutius als London Book Fair International Excellence Awards (2014 i 2015), i li va ser imposada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any passat. Va ser la comiss\u00e0ria del programa de la Cultura Catalana com a convidada d\u00b4honor de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. I el 2013 va fundar Pontas Films, productora audiovisual responsable, entre d\u00b4altres, del llargmetratge multipremiat Rastres de s\u00e0ndal. Ha recorregut molts pa\u00efsos d’\u00c0frica, \u00c0sia i Oceania per poder trobar noves veus i noves hist\u00f2ries. A m\u00e9s d’agent liter\u00e0ria i productora, \u00e9s tamb\u00e9 escriptora i guionista ocasional. Una vida professional dedicada a les hist\u00f2ries ben narrades. On et trobem?\u00a0\u00a0\u00a0 Al meu despatx del carrer S\u00e8neca de Barcelona. Quin ha estat el teu darrer \u00e8xit? Que el prestigi\u00f3s autor Moses Isegawa (d\u00b4Uganda, resident a Holanda) hagi decidit ser representat per Pontas en lloc de l\u00b4ag\u00e8ncia novaiorquesa que el representava fins ara. I quin ha estat l\u2019\u00faltim projecte que has hagut d\u2019abandonar? Abandonar \u00e9s molt fort… m\u00b4agrada m\u00e9s el verb \u201caparcar\u201d. Hem aparcat el projecte de producci\u00f3 del llargmetratge de ficci\u00f3 sobre Enric Granados. Necessitem m\u00e9s recursos, m\u00e9s experi\u00e8ncia abans de posar-nos-hi. Qu\u00e8 no sap la gent de tu? Que m\u00b4ho prenc tot com si comenc\u00e9s de nou cada dia. Qu\u00e8 demanaries al Cercle de Cultura? Que cohesion\u00e9s totes les ind\u00fastries culturals de Catalunya, que fes de lobby i de centre de debat. Qu\u00e8 \u00e9s per a tu la cultura? El motor d\u00b4una societat sana i avan\u00e7ada: juntament amb l\u00b4educaci\u00f3 hauria de la prioritat de qualsevol govern del m\u00f3n. Amb m\u00e9s de 20 anys de recorregut, quin \u00e9s el paper de l\u00b4ag\u00e8ncia Pontas dins la cultura? Ens agrada definir-nos com un pont entre cultures, entre la literatura i el cinema: hem aconseguit ser una empresa reconeguda per la ind\u00fastria editorial a nivell internacional que representa escriptors i escriptores dels cinc continents des de Barcelona. M\u00e9s de 80 escriptors, 8 adaptacions a l\u2019audiovisual i 11 m\u00e9s en cam\u00ed. Quin \u00e9s el secret? La perseveran\u00e7a, la capacitat de mantenir un ritme d\u00b4activitat sostingut sense cremar l’equip, de tenir il\u00b7lusi\u00f3 per cada projecte i per cada client, la curiositat i la voluntat de\u00a0 seguir aprenent cada dia i d\u00b4adaptar-se als canvis constants (sobretot als tecnol\u00f2gics).\u00a0 Com es passa d\u2019agent liter\u00e0ria a fer una pel\u00b7l\u00edcula? L\u00b4ag\u00e8ncia Pontas sempre ha estat coneguda per ser molt proactiva, venent drets d\u00b4adaptaci\u00f3 d\u2019obres liter\u00e0ries a productors audiovisuals. Passar a produir i fundar Pontas Films, al marge de l\u00b4ag\u00e8ncia, va ser una decisi\u00f3 molt meditada i estudiada durant for\u00e7a temps. Tenir un peu a dues ind\u00fastries (l\u00b4editorial i l\u00b4audiovisual) ens fa m\u00e9s forts. Ara mateix estem vivint una \u00e8poca de transici\u00f3, noves maneres de viure la cultura. Com afecta aix\u00f2 a Pontas? El nivell educatiu i cultural de la societat \u00e9s cada vegada m\u00e9s alt. I aix\u00f2 afecta l’ag\u00e8ncia Pontas en positiu: fa vint-i-quatre anys era dif\u00edcil que els editors s’interessessin per autors d’\u00c0frica o d’Oceania, ara ja no, per exemple. Es parla de que el llibre digital acabar\u00e0 per substituir al paper. Com ho veus? El llibre digital nom\u00e9s substituir\u00e0 un cert tipus de llibres, sobretot els de contingut acad\u00e8mic i escolar. Senzillament no hi ha prou pasta de paper al planeta per abastir els llibres escolars de pa\u00efsos en vies de desenvolupament rapid\u00edssims com s\u00f3n l’\u00cdndia i la Xina. Per\u00f2 la ficci\u00f3, la novel\u00b7la, seguir\u00e0 sent llegida majorit\u00e0riament en suport impr\u00e8s. Tot i que l\u00b4\u00faltima paraula la tenen els lectors de les noves generacions. El sector literari ha aconseguit digitalitzar-se? S\u00ed, per\u00f2 no hi ha prou demanda de continguts digitals, no hi ha prou dispositius i la pirateria no est\u00e0 sent atacada amb prou for\u00e7a des de les institucions: caldrien multes molt altes i fins i tot pres\u00f3 (com al Jap\u00f3) pels que organitzen el robatori de contingut d\u00b4altri. Quan parlem de literatura, la societat sol pensar directament amb un llibre. Per\u00f2 en realitat hi ha literatura en tot. Quin \u00e9s el gran repte del m\u00f3n de les lletres avui? El repte \u00e9s captar l\u00b4atenci\u00f3 dels lectors durant unes quantes hores: que aturin qualsevol altra distracci\u00f3 (xarxes socials, YouTubes, oci f\u00e0cil…) i quedin atrapats per les paraules escrites. Quan aix\u00f2 passa, sigui amb una novel.la o amb un altre g\u00e8nere, aquell autor ha guanyat una bona batalla! Qu\u00e8 has apr\u00e8s dels teus viatges? Que a tots ens passen les mateixes coses, en un continent o en un altre, que les hist\u00f2ries d\u00b4uns i altres s\u00b4assemblen molt. I que l\u00b4\u00fanic que canvia \u00e9s el punt de vista. I viure en un pa\u00eds en guerra o en pau, amb drets garantits o sense. Viatjant s’apr\u00e8n a valorar el que es t\u00e9. D\u2019on et ve l\u2019amor per les hist\u00f2ries? Des de petita he estat molt curiosa, amb molta necessitat de saber m\u00e9s… He tingut avis i pares que m\u00b4han transm\u00e8s aquesta curiositat. \u00a0 Qu\u00e8 en penses de l\u2019educaci\u00f3 cultural que reben els alumnes a les escoles? Sempre en falta m\u00e9s! La cultura hauria de tenir un pes espec\u00edfic molt m\u00e9s alt a l\u00b4educaci\u00f3 general de les noves generacions. A les escoles i tamb\u00e9 a les fam\u00edlies. L\u00b4educaci\u00f3 \u00e9s una responsabilitat conjunta de tothom (mestres, pares i mares). Alguna frase per acomiadar-nos? Els que treballem en l\u00b4\u00e0mbit cultural haur\u00edem de ser els primers consumidors de cultura (comprar llibres, llegir-los, recomanar-los, anar a les sales de cinema i portar-hi alg\u00fa regularment, etc). Sovint no \u00e9s aix\u00ed. I sense donar exemple des del sector, no avan\u00e7arem! \u00a0 Fotografia de l’entrevista: Ennatu Domingo<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Entrevistem l’agent liter\u00e0ria i productora audiovisual Anna Soler-Pont sobre la ind\u00fastria editorial i la seva internacionalitzaci\u00f3, i dels reptes de la literatura davant l’oci digital.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":691,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[245,242,144,22,10,20,163,243,244,246,166],"class_list":["post-690","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-africa","tag-anna-soler-pont","tag-audiovisual","tag-cinema","tag-educacio","tag-literatura","tag-llibre","tag-llibre-digital","tag-novella","tag-oceania","tag-pirateria"],"yoast_head":"\n