Dilluns moria Manuel Foraster, company i soci del Cercle de Cultura, persona molt vinculada a la cultura del nostre pa\u00eds. Com a petit homenatge, reprodu\u00efm l’article que li ha dedicat Enric Bou al digital de cultura N\u00favol. \u00abEns ha deixat Manuel Foraster i Giravent. El vaig con\u00e8ixer en els anys d\u2019estudiant de la facultat de Lletres de la UAB, per\u00f2 ens vam tractar poc. Despr\u00e9s, vam tenir altres ocasions, quan va ser sotsdirector del setmanari El M\u00f3n o responsable de comunicaci\u00f3 i premsa de l\u2019Olimp\u00edada Cultural del COOB\u201992, del Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes de Catalunya i del Centre Cultural de Caixa Catalunya a La Pedrera. Va ser tamb\u00e9 vicepresident de la Fundaci\u00f3 La Miranda. En totes aquestes activitats va destacar per la seva s\u00f2lida formaci\u00f3, la capacitat de treball i les bones dosis d\u2019imaginaci\u00f3. Era una persona d\u2019\u00e0mplies lectures i aix\u00f2, per a felicitat i instrucci\u00f3 del lector, es reflecteix sempre en la seva escriptura. El vaig comen\u00e7ar a tractar m\u00e9s quan va tenir la possibilitat d\u2019anar-se\u2019n a treballar de lector a Bordeus, en substituci\u00f3 de Jaume Vallcorba. Sabia que jo havia estat lector a Poitiers i volia informaci\u00f3 de primera m\u00e0 sobre els perills d\u2019una aital decisi\u00f3. Despr\u00e9s ens vam tractar de manera intermitent en funci\u00f3 de les seves responsabilitats: em va regalar el volum El Quadrat d\u2019or editat per Ol\u00edmpiada Cultural. I l\u2019any 2004 va organitzar a La Pedrera una presentaci\u00f3 del volum que vam editar amb Joaquim Molas, La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual (Ed. 62, 2003). En Molas l\u2019apreciava molt i sempre li recordava la promesa d\u2019escriure sobre Eduard Toda, de qui segu\u00ed les passes pel m\u00f3n asi\u00e0tic i public\u00e0 alguns textos. Ens trob\u00e0vem sovint al barri i parl\u00e0vem, f\u00e8iem un caf\u00e8, r\u00e8iem d\u2019algunes de les transformacions del paisatge urb\u00e0: l\u2019aparici\u00f3 dels basars xinesos. Del nostre, \u201cBazar Amigo\u201d, ell en deia \u201cCan Amig\u00f3\u201d. Fa relativament poc temps vam intensificar la relaci\u00f3. Li vaig escriure quan va publicar la novel\u00b7la Factures pagades (2013), que vaig trobar sensacional. \u00c9s una incursi\u00f3 realment original en un \u00e0mbit poc freq\u00fcentat de la narrativa catalana: la novel\u00b7la (meta)liter\u00e0ria i de campus. L\u2019experi\u00e8ncia, millor, les viv\u00e8ncies, com a lector a la Universit\u00e9 de Bordeaux III i a la Universit\u00e0 degli Studi-L\u2019Orientale de N\u00e0pols han quedat transformades en p\u00e0gines genials i c\u00f2miques de les seves novel\u00b7les. Quan em va demanar de presentar-li la segona novel\u00b7la vaig tenir una reacci\u00f3 gaireb\u00e9 daliniana: El Foraster has viscut a Fran\u00e7a, jo tamb\u00e9. El Foraster has viscut a It\u00e0lia, jo tamb\u00e9. El Foraster has escrit una novel\u00b7la. Jo tampoc. \u201cProfunda i pura enveja\u201d o \u201cenveja en estat pur i profund\u201d \u00e9s el que em provocava la lectura del seu llibre descomunal (o s\u00e8rie de llibres o trilogia en construcci\u00f3) com ben pocs altres s\u2019han escrit en, com diria Ramon Muntaner, ve\u00ed nostre del barri, en el \u201cpus bell catalanesc\u201d. Manuel Foraster i Giravent era un personatge singular. Una singularitat que venia en gran part marcada pel nom que li va condicionar el dest\u00ed. Tenia la sort d\u2019un nom gaireb\u00e9 oximor\u00f2nic. El definia i el va marcar, en la vida, les lectures, l\u2019escriptura. Foraster, com a \u201cnadiu o propi d\u2019un poble o pa\u00eds diferent d\u2019aquell on es troba\u201d havia d\u2019explorar el m\u00f3n. I ho feia girat \u201ca tots els vents\u201d. Amb una curiositat infinita. I amb una gran dosi d\u2019humor. Un personatge de les seves novel\u00b7les \u00e9s \u201cmonsieur Silvoso, home d\u2019affaires immobiliaris a Par\u00eds d\u2019alta volada o de volada gallin\u00e0cia, depenent de com es miri.\u201d D\u2019una viatgera comenta: \u201c\u2018Amb aix\u00f2 de Voyagers Sans Fronti\u00e8res i aquests viatges gaireb\u00e9 regalats i la massificaci\u00f3 dels avions ara ja no et donen gaireb\u00e9 res que sigui llegible ni que vagis en primera\u2026\u2019, va dir resignada, tot lamentant el progr\u00e9s per a tothom i enyorant els viatges d\u2019antan, la distingida senyora d\u2019Eliselis.\u201d El seu \u00e9s un humor, absurd, de vegades espatarrant, potser inspirat en el del Grup de Sabadell, que li servia per criticar la literatura, i tots els que l\u2019envoltem, alguns dels quals caminen\/caminem amb el nas massa alt: \u201cA Catalunya ja seria hora que sort\u00eds alg\u00fa que fos una mica valent i que tingu\u00e9s prou mala llet i que afirm\u00e9s sense embuts alguna cosa com ara \u00absi la literatura catalana actual \u2014ep! parlem de la d\u2019ara!\u2014 fos un riu, seria una claveguera plena de merda surant i la majoria de novel\u00b7les, sobretot les que guanyen premis literaris, s\u2019ent\u00e9n (\u2026) I em diu encara la senyoreta que el mal \u00e9s com\u00fa i que del noranta cinc per cent de la literatura que escriuen avui la majoria de francesos (\u00bfi de nord-americans i de japonesos i de gaireb\u00e9 tot arreu?) se\u2019n pot dir exactament el mateix. Aurea mediocritas. I m\u00e0rqueting, molt de m\u00e0rqueting. Tot pudent i putrefacte.\u201d Una conversa amb el Foraster era sempre una ruta vers l\u2019inexplorat. Sabies on comen\u00e7aves, per\u00f2 era un expert en fer giragonses inesperades, que ens condu\u00efen a refer\u00e8ncies liter\u00e0ries, gastron\u00f2miques, pol\u00edtiques sempre enriquidores. Ara fa un any em va fer un regal fant\u00e0stic. Em va dur a dinar a un dels \u00faltims refugis d\u2019una altra Barcelona ja gaireb\u00e9 extingida. En un restaurant d\u2019un xamfr\u00e0 barcelon\u00ed, no gaire lluny de casa seva, seguts a la cuina, a la vora d\u2019uns ex-prohoms de l\u2019extingida converg\u00e8ncia que refilaven, els cambrers ens tractaven de manera exquisida i ens servien menjars populars. El Manuel els coneixia tots. Divagava sobre la fam\u00edlia \u2013la N\u00faria i els fills\u2013, les \u00faltimes lectures, els amics que comencen a mancar. \u00daltimament es lamentava que li havia tocat d\u2019escriure massa necrol\u00f2giques d\u2019amics sabadellencs. \u00c9s l\u2019indici que hem entrat a la recta final. La propera novel\u00b7la de Manuel Foraster, Sabadell Grand Central, Nova York Rambla clou la trilogia. N\u2019he llegit alguns fragments i \u00e9s una traca final espectacular, que honora la s\u00e8rie. Quan el vaig veure fa un mes a Barcelona, estava fent les \u00faltimes correccions. Esperem poder llegir-la editada d\u2019aqu\u00ed ben poc temps. Acomiado el Foraster \u2014ens trobarem al Port, viatger literari o literat de viatge\u2014 amb les frases finals de Lisboa direcci\u00f3 Par\u00eds: \u201cTanmateix, F arrossegant els peus i el que li quedava d\u2019\u00e0nima, sortint de Belles Arts, enfil\u00e0 una sabadellenca Via Massagu\u00e9 llarga i estreta, seguint l\u2019ombra del poema impossible Guillagu\u00ed i de l\u2019inefable home de teatre Cesc Umbert, cap a la boira insondable de la Creu Alta\u2026 F, encara, espolsant-se tots els fantasmes per la gogoliana Perspectiva Nevsky de la seva desengrunada life\u2026 F per la rue Catinat del seu grahamgreeni\u00e0 americ\u00e0 impassible\u2026 la calle Corrientes, a sis travessies (Lavalle, Tucum\u00e1n, Viamonte, C\u00f3rdoba, Paraguay\u2026 del Gran Hotel i de la cantonada Marcelo T de Alvear amb el Maip\u00fa de Borges) de les llibreries i les confiter\u00edas de la seva dissort\u2026 F, qui sap, around the Washington Square \u2014un altre pas de rosca\u2014 del seu riberi\u00e0 i salvatge cor\u2026\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dilluns moria Manuel Foraster, company i soci del Cercle de Cultura, una persona molt vinculada a la cultura del nostre pa\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":679,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[5,220,221,219],"class_list":["post-678","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-cultura","tag-escriptor","tag-gestor-cultural","tag-manuel-foraster"],"yoast_head":"\n