Llu\u00eds Cabrera, President del Taller de M\u00fasics i de l’associaci\u00f3 Altres Andalusos: \u00absense dissid\u00e8ncia no hi ha cultura\u00bb On et trobem?\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Viatjant al metro observant la gent o mirant com juguen a petanca. Tamb\u00e9 buscant el silenci en llocs especials com a la Monumental ara que no hi ha toros o a una esgl\u00e9sia quan no hi fan missa. Ah, i al Taller de M\u00fasics. Quin ha estat el teu darrer \u00e8xit? Entendre que disposar del teu temps sense obligacions \u00e9s el que m\u00e9s ens apropa a la llibertat. I frac\u00e0s? A t\u00edtol personal, que no s\u00e9 mai estar callat. Com a sector, el frac\u00e0s de la gent de la m\u00fasica \u00e9s no sortir del curt-terminisme i del \u201cque hay de lo m\u00edo\u201d. Qu\u00e8 no sap la gent de tu? Que al poble, de petit, em deien \u201ctorero\u201d. La meva mare va aprendre confecci\u00f3 per correu i comprava retalls de tela. Ens feia vestits sofisticats que al poble no entenien per l\u2019\u00e8poca i la fam\u00edlia pobra d\u2019on ven\u00edem. \u00a0 Qu\u00e8 li demanaries al Cercle de Cultura? Que mani qui mani faci sempre oposici\u00f3. Sense dissid\u00e8ncia no hi ha cultura, nom\u00e9s submissi\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s per a tu la cultura? T\u00e9 tantes definicions com persones. \u00c9s tot all\u00f2 que ens han llegat els avantpassats. El que segur no \u00e9s la cultura \u00e9s egoisme. Entenc la cultura des de la fraternitat. Avui tot est\u00e0 a expenses del mercat, tots hem de vendre alguna cosa. Et consideres un llibertari. Has estat a la lluita ve\u00efnal, antifranquista… tamb\u00e9 independentista… Tinc l\u2019honor d\u2019haver estat expulsat d\u2019un grup clandest\u00ed perqu\u00e8 no entenia el \u201ccentralisme democr\u00e0tic\u201d. Les ordres venien de dalt, era un ascensor que mai no pujava. Avui, per quines llibertats lluites? (riu) Tinc una intu\u00efci\u00f3, espero equivocar-me. Crec que alguns persegueixen la independ\u00e8ncia per homogene\u00eftzar Catalunya. Aix\u00f2 em porta a participar del moviment des de la dissid\u00e8ncia. Els que fan el relat pol\u00edtic no s\u2019adonen del perill de l\u2019autarquia cultural. Un pa\u00eds on sempre et pregunten on has nascut \u00e9s esquizofr\u00e8nic. La independ\u00e8ncia \u00e9s un fet pol\u00edtic de llibertat i dignitat, no cal justificar-se amb arguments historicistes o identitaris que topen amb la meitat de la poblaci\u00f3. S\u00famate \u00e9s ser subm\u00eds i adoptar l\u2019intent d\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 d\u2019una part de l\u2019independentisme. La teva relaci\u00f3 amb la m\u00fasica va comen\u00e7ar als 70 amb la Penya flamenca Enrique Morente. Com hi vas anar a parar? Al meu poble havia escoltat fandangos (que \u00e9s d\u2019on neixen els palos lliures del flamenc). Arribo a Verdum i escoltava fandangos a bars on nom\u00e9s hi havia homes i es passava el barret. Als 16 anys (1970) vaig apuntar-me al centre social de Roquetes (que duia un capell\u00e0 que ho va deixar per casar-se amb la secret\u00e0ria i el va substituir el pare Manel) i vaig proposar crear una penya flamenca. Li vam dir Enrique Morente perqu\u00e8 ens vam emocionar amb el seu disc dedicat a Miguel Hern\u00e1ndez. Com va n\u00e9ixer el projecte Taller de M\u00fasics? Entre la penya Enrique Morente i el Taller, vaig ajudar a crear l\u2019Ateneu Nou Barris. Vam enderrocar una f\u00e0brica \u2013 una planta asf\u00e0ltica \u2013 per reivindicar la cultura i ecologia als barris. El setembre de 1979 vam fundar el Taller amb Fernando Hern\u00e1ndez, un erudit i amant del jazz, amb qui fins llavors port\u00e0vem una distribu\u00efdora de llibres llibertaris \u2013 Epicuro \u2013 al Raval. Am\u00e9rico Bellotto, un primera trompeta de la big band danesa que va arribar a Barcelona per amor ens va animar a crear una escola de m\u00fasica. Vam insonoritzar les 3 petites aules amb caixes d\u2019ous, llen\u00e7ols i moqueta. Com definiries la tasca que fa avui el Taller de M\u00fasics? El Taller fa cultura de proximitat, nom\u00e9s cal preguntar els ve\u00efns. I \u00e9s necessari perqu\u00e8 no hem estat mai arrogants ni porucs i no hem volgut imposar un dogma. Quan vam n\u00e9ixer a Europa els conservatoris havien incorporat ja el jazz i les m\u00fasiques pr\u00f2pies. Bellotto ens va dir que ten\u00edem un nitxo de negoci (jo pensava que nitxo i negoci volia dir negoci mort…). El binomi educaci\u00f3-cultura \u00e9s l\u2019assignatura pendent? S\u00ed, no s\u2019ha implantat la m\u00fasica a prim\u00e0ria i secund\u00e0ria i aix\u00f2 ha portat a crear escoles de m\u00fasica municipals. Infraestructures enormes que s\u2019usen 4 hores al dia, nom\u00e9s per a alguns, en comptes d\u2019usar l\u2019escola i per a tots. Defenses les identitats diverses de Catalunya. Qu\u00e8 queda per fer? La paraula integraci\u00f3 t\u00e9 una connotaci\u00f3 de supremacia i assimilaci\u00f3. Cal emfasitzar els punts en com\u00fa de la cultura mediterr\u00e0nia. No hi ha grans difer\u00e8ncies entre un andal\u00fas i un catal\u00e0. La llengua no \u00e9s un problema al carrer. Llavors, qu\u00e8 \u00e9s integrar-se? Ballar sardanes, fer castells o, ara, dur estelada? Si poses l\u2019\u00e8mfasi en les difer\u00e8ncies culturals no les poses all\u00e0 on \u00e9s la lluita real: en les difer\u00e8ncies de classe social. Sempre se\u2019t vincula a la m\u00fasica… per\u00f2 tamb\u00e9 escrius, fins i tot has quedat cinqu\u00e8 al Planeta. Qu\u00e8 et mou a escriure? \u201cLos sapos que tengo dentro\u201d. Jo no s\u00f3c d\u2019aquest m\u00f3n, no vull ser un intr\u00fas, per\u00f2 ja he escrit 3 novel\u00b7les. Vaig comen\u00e7ar a l\u2019agost de 2006, per la mort del meu pare que em va colpir molt. Faig cr\u00f2niques novel\u00b7lades que tenen un punt d\u2019autobiografia i molt de ficci\u00f3. Escric des de la distorsi\u00f3 de la persona adulta amb mirada de nen. Amb quina frase t\u2019acomiades? Amb dues d\u2019Enrique Morente, germ\u00e0 i mestre: \u201cEst\u00e1n cayendo chuzos de punta\u201d i \u201cEstamos vivos de milagro\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Llu\u00eds Cabrera ens exposa les seves idees sobre la diversitat cultural, l’educaci\u00f3, la pol\u00edtica i la llibertat, i tamb\u00e9 sobre el paper del Cercle de Cultura al nostre pa\u00eds. Una entrevista que ens permet con\u00e8ixer millor la personalitat d’aquest dinamitzador del panorama musical, i amb ell els or\u00edgens i la import\u00e0ncia actual deTaller de M\u00fasics en el panorama de la m\u00fasica a Catalunya. Aquesta conversa amb Llu\u00eds Cabrera inicia un nou espai de continguts del web del Cercle de Cultura, on peri\u00f2dicament persones vinculades a l’entitat, ens donaran la seva visi\u00f3 sobre les diversos sectors del m\u00f3n de la creaci\u00f3, l’art i la cultura.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":665,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[5,188,14,189],"class_list":["post-664","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-cultura","tag-lluis-cabrera","tag-musica","tag-taller-de-musics"],"yoast_head":"\n