La m\u00fasica \u00e9s un mitj\u00e0 poder\u00f3s que connecta a les persones. Redueix les disparitats ling\u00fc\u00edstiques i culturals i \u00e9s un vehicle com cap altre de la identitat i l’expressi\u00f3. Col\u00b7lectivament, l’ecosistema musical genera grans beneficis socials, culturals i econ\u00f2mics. En un informe titulat The Mastering of a Music City, recentment publicat per la IFPI, \u00f2rgan representant de la ind\u00fastria musical mundial, i la seva filial Music Canada, es proposa animar les ciutats de tot el m\u00f3n a que conre\u00efn una economia musical din\u00e0mica en la seva comunitat i es converteixin en veritables ciutats de la m\u00fasica. L’informe ofereix un marc complet d’estrat\u00e8gies i pr\u00e0ctiques \u00f2ptimes per ajudar les ciutats -administracions locals, empreses, grups comunitaris i sector creatiu- a aprofitar el poder de la m\u00fasica. \u00c9s un full de ruta que brinda als municipis de qualsevol mida la possibilitat d’assolir els seus objectius com a ciutat de la m\u00fasica, aportant idees \u00fatils sobre com crear una comunitat musical m\u00e9s robusta i en\u00e8rgica. Associada en altres temps de forma exclusiva a Nashville, Tennessee (Estats Units d’Am\u00e8rica), l’expressi\u00f3 “ciutat de la m\u00fasica” descriu actualment comunitats en qu\u00e8 s’est\u00e0 produint, o en qu\u00e8 s’est\u00e0 encoratjant, un desenvolupament din\u00e0mic de l’economia musical. Les ciutats de la m\u00fasica poden oferir un important rendiment econ\u00f2mic i un nivell de creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 que van m\u00e9s enll\u00e0 dels seus llargament reconeguts beneficis culturals i socials. Per tal de determinar les possibilitats que ofereix i les dificultats que comporta l’aplicaci\u00f3 d’una estrat\u00e8gia de ciutat de la m\u00fasica, l’informe parteix de l’experi\u00e8ncia de 22 ciutats de tots els continents, aix\u00ed com de 40 entrevistes en profunditat i dos grups de debat. Entre els entrevistats figuraven responsables d’associacions musicals, empresaris de l’\u00e0mbit musical, com a editors, promotors i artistes, empleats municipals i experts en inversions tur\u00edstiques i desenvolupament econ\u00f2mic. En l’estudi s’identifiquen cinc components essencials d’una Ciutat de la M\u00fasica, a saber: \u00a0\u00a0\u00a0 la pres\u00e8ncia d’artistes i m\u00fasics; \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0l’exist\u00e8ncia d’una escena musical puixant; \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0la disponibilitat d’espais i locals per a la m\u00fasica; \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0l’exist\u00e8ncia d’un p\u00fablic receptiu i comprom\u00e8s; \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0la pres\u00e8ncia de segells discogr\u00e0fics i altres empreses relacionades amb la m\u00fasica. A m\u00e9s, les ciutats de la m\u00fasica compten tamb\u00e9 amb el suport que es presta a la m\u00fasica des dels diversos nivells de l’administraci\u00f3, la qual cosa inclou una infraestructura general de la ciutat favorable al desenvolupament del sector i l’oferta de programes d’educaci\u00f3 musical efica\u00e7os. La m\u00fasica promou el valor econ\u00f2mic L’exist\u00e8ncia d’una economia musical vibrant genera valor per a les ciutats, de diverses formes importants. Alimenta la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, el creixement econ\u00f2mic i art\u00edstic i el desenvolupament tur\u00edstic, i enforteix la marca de la ciutat. A m\u00e9s, la pres\u00e8ncia d’una comunitat musical forta atrau joves treballadors altament capacitats de tots els sectors per als que la qualitat de vida constitueix una prioritat. I aix\u00f2, al seu torn, atreu la inversi\u00f3 empresarial. S\u00f3n molts els que han quantificat el valor de la m\u00fasica per a les economies locals. L’informe Nashville Music Industry 2013 PDF, 2013 Nashville Music Industry Report va concloure que la ind\u00fastria musical havia ajudat a crear i mantenir m\u00e9s de 56.000 llocs de treball locals i havia aportat 5.500 milions de d\u00f2lars dels Estats Units d’Am\u00e8rica a l’economia local. A Melbourne, Austr\u00e0lia, segons la informaci\u00f3 proporcionada pel cens de 2012, el sector de la m\u00fasica en viu va generar aquest any, per si sol, una despesa de 1.000 milions de d\u00f2lars australians i va recolzar l’equivalent a 116.000 llocs de treball anuals a temps complet. De forma semblant, UK Music va estimar que, el 2013, la m\u00fasica va aportar directament 3.800 milions de lliures esterlines a l’economia brit\u00e0nica i va donar feina directa a 111.000 persones. Estrat\u00e8gies fonamentals per esdevenir una ciutat de la m\u00fasica En l’informe s’exposen set estrat\u00e8gies fonamentals per esdevenir una veritable Ciutat de la M\u00fasica. 1. Adoptar pol\u00edtiques favorables a la m\u00fasica i els m\u00fasics Encara que potser sigui impossible fabricar aquesta cosa secreta que fa que artistes i m\u00fasics es concentrin en una ciutat, s\u00ed que es pot crear un entorn que permeti als m\u00fasics fer el que millor saben fer: m\u00fasica. L’acc\u00e9s a programes de formaci\u00f3 i educaci\u00f3, tutories i centres de negocis o incubadores musicals, a m\u00e9s d’un habitatge accessible, pot contribuir a atreure i retenir els m\u00fasics, molts dels quals compten amb uns ingressos limitats. Guanyar-se la vida com a artista mai ha estat f\u00e0cil. “Mai ha estat tan f\u00e0cil distribuir una obra creativa. Alhora, mai ha estat tan dif\u00edcil obtenir una remuneraci\u00f3 per ella “, observa Robert Levine, antic redactor en cap de Billboard. Els serveis de desenvolupament professional per a m\u00fasics no nom\u00e9s ajuden als artistes a desenvolupar les capacitats que necessiten per dirigir el seu negoci i la seva carrera, sin\u00f3 que tamb\u00e9 converteixen el municipi en que habiten en un lloc m\u00e9s favorable per a la m\u00fasica. A Bogot\u00e0 (Col\u00f2mbia), la Cambra de Comer\u00e7 est\u00e0 desenvolupant 30 serveis diferents per ajudar als artistes i m\u00fasics a obtenir diners del seu treball i crear la seva empresa. La planificaci\u00f3 territorial \u00e9s potser l’aspecte m\u00e9s complex de la pol\u00edtica municipal que afecta al desenvolupament de l’economia musical local. El creixement urb\u00e0 i la compet\u00e8ncia en la demanda d’espai han suposat una amena\u00e7a per a moltes sales hist\u00f2riques, com el 12 Bar de Londres (Regne Unit), el RCA Studio A, de Nashville, el Silver Dollar Room de Toronto (Canad\u00e0) i el Palace Theatre de Melbourne. Algunes han aconseguit salvar-se, altres no. Algunes ciutats han optat per convertir determinats edificis en part del seu patrimoni per tal de protegir-los dels promotors immobiliaris. D’altres han anat m\u00e9s enll\u00e0. Per exemple, Mont-real (Canad\u00e0) ha salvat la seva Quartier des Spectacles de les excavadores designant com a \u00e0rea de lleure. El quil\u00f2metre quadrat que abasta aquesta zona pot presumir de comptar amb 30 sales de concerts i ser seu de m\u00e9s de 40 festivals. A m\u00e9s, es promociona activament com la destinaci\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia per als amants de la vida nocturna. Altres ciutats, com Melbourne, estan emprant el principi del “agent del canvi” per resoldre els problemes que sorgeixen quan l’urbanisme residencial envaeix zones en qu\u00e8 ja hi ha sales de concerts i el soroll es converteix en una mol\u00e8stia. Si el “agent del canvi” \u00e9s un nou desenvolupament residencial situat a prop d’una sala de concerts pr\u00e8viament existent, el promotor immobiliari ser\u00e0 el responsable de sufragar els costos derivats de l’atenuaci\u00f3 del soroll. Per\u00f2 si el “agent del canvi” \u00e9s la sala de concerts, ser\u00e0 aquesta qui hagi de fer front a aquests costos. Aquest principi funciona b\u00e9 quan un grup de sales ja establertes es veu amena\u00e7at per l’aparici\u00f3 de promocions immobili\u00e0ries de car\u00e0cter residencial. 2. Establir una oficina o responsable en mat\u00e8ria de m\u00fasica Moure en el marc de les pol\u00edtiques i normatives p\u00fabliques relatives a la m\u00fasica pot esdevenir un problema important. Algunes ciutats han creat una oficina o responsable en mat\u00e8ria de m\u00fasica perqu\u00e8 actu\u00ef com a punt \u00fanic de contacte entre les autoritats municipals i la comunitat musical. Per exemple, l’Office of Film + Music de Seattle (Estats Units), actua de finestreta \u00fanica per als promotors i productors d’espectacles en directe, facilitant el contacte amb els diferents departaments de la ciutat (per exemple, bombers i policia). A m\u00e9s, aquestes oficines tamb\u00e9 poden ajudar a intervenir en qualsevol \u00e0rea en qu\u00e8 puguin sorgir conflictes. 3. Nomenar un consell assessor de la m\u00fasica Els consells assessors de la m\u00fasica constitueixen un enlla\u00e7 inestimable entre la comunitat musical i l’ajuntament. Integrats en general per representants de tota la comunitat musical, aix\u00ed com per especialistes en desenvolupament tur\u00edstic i econ\u00f2mic, ofereixen assessorament i poden tenir un important paper a l’hora d’arribar a un consens en q\u00fcestions legislatives i normatives. Els consells assessors de la m\u00fasica permeten provar les propostes amb els principals interessats abans que siguin aprovades per l’Ajuntament, evitant aix\u00ed qualsevol imprevist negatiu. Alguns consells, com la Memphis Music Commission (Estats Units), que ofereix serveis d’assessoria jur\u00eddica i plans de salut de prepagament per a m\u00fasics, tamb\u00e9 participen en l’execuci\u00f3 de programes dirigits a la comunitat musical. 4. Obtenir el suport de la comunitat musical en el seu conjunt Obtenir el suport dels que es veuen m\u00e9s afectats per les estrat\u00e8gies en l’\u00e0mbit de la m\u00fasica \u00e9s essencial per a l’\u00e8xit de qualsevol ciutat de la m\u00fasica, per\u00f2 pot comportar dificultats quan suposa treballar amb una multiplicitat de petites i mitjanes empreses, on cadascuna de elles exerceix un paper diferent i sovint es dediquen a la m\u00fasica nom\u00e9s a temps parcial. La col\u00b7laboraci\u00f3 estreta de tots els interessats augmenta considerablement les possibilitats de crear entorns reglamentaris i empresarials efica\u00e7os que permetin prosperar a l’economia musical a la ciutat. El Consell de la M\u00fasica de Par\u00eds, per exemple, est\u00e0 buscant vies que permetin treballar junts als sectors p\u00fablic i privat en suport d’artistes i sales de concerts per tal de garantir que l’oferta musical de la ciutat sigui rica, variada i assequible. 5. Garantir l’acc\u00e9s a espais i locals La m\u00fasica necessita tenir una llar. De fet, necessita moltes llars. Ja es tracti d’educaci\u00f3 o de locals d’assaig, gravacions o actuacions, perqu\u00e8 una Ciutat de la M\u00fasica compleixi plenament els seus objectius necessita comptar amb una diversitat d’espais i locals de qualitat. Donar suport a una comunitat en qu\u00e8 els artistes puguin donar els seus primers passos, desenvolupar el seu talent i intentar arribar al m\u00e9s alt requereix un engranatge de locals, tota una gamma d’espais per a actuacions en directe, des de petits clubs fins a grans estadis. Aix\u00f2 no sempre vol dir que calgui aixecar nous edificis. Moltes comunitats han trobat formes innovadores de renovar i readaptar sales de cinema, esgl\u00e9sies i altres edificacions abandonades. En algunes ciutats, els sectors p\u00fablic i privat estan treballant -conjuntament en ocasions i altres vegades de manera independentment per crear nous espais, com centres de negocis o incubadores d’artistes i empreses musicals. Per exemple, a Toronto, algunes de les principals companyies discogr\u00e0fiques ofereixen espai d’oficines a diversos dels segells independents amb els quals treballen. Es tracta d’una forma ideal d’intercanviar coneixements pr\u00e0ctics. 6. Donar suport al desenvolupament d’audi\u00e8ncies Per aconseguir resultats, tota ciutat de la m\u00fasica necessita comptar amb un p\u00fablic receptiu i comprom\u00e8s. A m\u00e9s de disposar d’una bona xarxa de transports i realitzar una promoci\u00f3 efica\u00e7 de les actuacions musicals, en el desenvolupament de les audi\u00e8ncies tamb\u00e9 t\u00e9 un paper important l’aspecte demogr\u00e0fic. Moltes ciutats de la m\u00fasica consideren un avantatge el fet de comptar amb una gran poblaci\u00f3 estudiantil. Els aficionats a la m\u00fasica de dem\u00e0 estan desenvolupant el seu gust musical avui. Oferir actuacions per a p\u00fablics de totes les edats ajuda a captar els m\u00e9s joves, assegurant que desenvolupen un gust per la m\u00fasica per a tota la vida. 7. Crear un programa de turisme musical El turisme musical genera milers de milions de d\u00f2lars anuals per a les ciutats. Entre els actius tur\u00edstics estan els festivals, les fites hist\u00f2riques de car\u00e0cter musical i l’escena musical d’actuacions en directe al llarg de tot l’any. Els principals festivals de m\u00fasica atreuen grans quantitats de turistes. Per exemple, el 2014 van actuar al Rock al Parc de Bogot\u00e0 87 grups, amb una aflu\u00e8ncia d’unes 400.000 persones, el que converteix a aquest festival de m\u00fasica en un dels majors del m\u00f3n. Algunes ciutats disposen d’estrat\u00e8gies de turisme musical que suposen l’\u00fas de t\u00e8cniques de desenvolupament de marques basades en la m\u00fasica, campanyes promocionals, estrat\u00e8gies a les xarxes socials, inversions en infraestructures musicals, cartelleria i programaci\u00f3. Nashville, per exemple, situa la m\u00fasica al cor mateix de la seva marca. El seu plantejament est\u00e0 rendint grans beneficis. En 2014, la ciutat va rebre a m\u00e9s de 13 milions de visitants, que van aportar m\u00e9s de 5.000 milions de d\u00f2lars en ingressos i donar suport a la creaci\u00f3 de 50.000 llocs de treball. El logotip de la nota musical de la ciutat apareix en edificis, records tur\u00edstics i materials promocionals, i la seva web de turisme, visitmusiccity.com, compta amb una emissora de r\u00e0dio on apareixen artistes locals i ofereix una aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica que permet al p\u00fablic connectar-se amb l’escena de la m\u00fasica en viu. Donar suport l’economia musical d’una ciutat brinda m\u00faltiples beneficis: fomenta el creixement art\u00edstic i cultural, enforteix el teixit social de la comunitat, genera llocs de treball i potencia l’activitat econ\u00f2mica i la despesa en turisme. Una economia musical din\u00e0mica genera un factor de modernitat i la qualitat de vida que fa que les persones vulguin viure i treballar a la ciutat, encoratjant l’atracci\u00f3 i conservaci\u00f3 de talent en tots els camps, empreses i inversions. Les directrius proposades per The Mastering of a Music City animen als municipis de tot el m\u00f3n a aprofitar el poder de la seva m\u00fasica per crear comunitats m\u00e9s cohesionades, din\u00e0miques i riques. Article d’Amy Terrill, vicepresidenta d’afers p\u00fablics de Music Canada, i Alex Jacob, portaveu de la IFPI<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Reprodu\u00efm un article publicat per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Propietat Intel\u00b7lectual\u00a0 sobre els grans beneficis socials, culturals i econ\u00f2mics que genera l’ecosistema musical, en el que s’analitza les experi\u00e8ncies de ciutats com Londres, Nashville,Toronto, Melbourne, Settle, Memphis o Bogot\u00e0, per esdevenir “ciutats de la m\u00fasica”, \u00e9s a dir ciutats que recolzen un desenvolupament din\u00e0mic de l’economia musical. L’an\u00e0lisi i propostes d’aquest article no s\u00f3n nom\u00e9s d’inter\u00e8s per al sector musical, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la resta d’ind\u00fastries creatives, alhora de repensar les sinergies entre ciutat i cultura.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":660,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[181,180,179,17,182,173,175,178,183,14,172,177,174,176],"class_list":["post-659","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-alex-jacob","tag-amy-terrill","tag-bogota","tag-economia","tag-ifpi","tag-londres","tag-melbourne","tag-memphis","tag-music-canada","tag-musica","tag-ompi","tag-seattle","tag-toronto","tag-turisme"],"yoast_head":"\n