\u00danicament els necis deprecien el paper de la cultura en la construcci\u00f3 dels imaginaris socials que alimenten els idearis dels diferents partits pol\u00edtics. Per a cada model de societat els partits reserven a la cultura una funci\u00f3 determinada, i no \u00e9s estrany que alguns la col\u00b7loquin com un simple vector econ\u00f2mic sotm\u00e8s a les regles de l\u2019oferta i la demanda, o que altres li atorguin un valor essencial en les estrat\u00e8gies d\u2019empoderament popular. La cultura \u00e9s una cosa i les pol\u00edtiques culturals una altra, i posats a acceptar la conveni\u00e8ncia que aquestes dues realitats coexisteixin, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s saber com s\u2019interrelacionen. Els canvis en la vida pol\u00edtica catalana tenen poc a veure amb la gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics i molt amb la manera com s\u2019expliquen els imaginaris de futur. \u00c9s un debat entre conservadors i visionaris en qu\u00e8 la mat\u00e8ria social que posem a debat no s\u00f3n \u00fanicament b\u00e9ns materials sin\u00f3 esperances globals. \u00c9s la primera fase d\u2019una transformaci\u00f3 que s\u2019alimenta del coneixement col\u00b7lectiu que rau a la xarxa i que persegueix tot el potencial de nova governan\u00e7a que insinua. Volem debatre-ho tot i en la mesura del possible votar-ho, perqu\u00e8, com un somni fet realitat, internet ho permet, malgrat que la conducci\u00f3 del debat i el sistema de representaci\u00f3 i lideratge pol\u00edtic encara s\u00f3n els mateixos que es van formalitzar al segle XIX. Aquesta nova forma d\u2019entendre la pol\u00edtica nom\u00e9s t\u00e9 sentit si la paraula clau que determina els objectius dels partits que la impulsen \u00e9s l\u2019empoderament popular. Si aquesta premissa no es mant\u00e9 de manera radical, b\u00e9 podrien caure en una nova forma de populisme o fins i tot, en certs llocs i moments, en construccions pseudofeixistes. Per evitar aquestes derives no ens ha d\u2019estranyar que la nova esquerra radical mantingui aferrissadament el valor de les seves idees b\u00e0siques i deixi en un segon pla la gesti\u00f3 eficient d\u2019alguns serveis que en no pocs casos posen en dubte la validesa d\u2019aquestes mateixes idees. En el cas de la cultura, aquesta aparent paradoxa es visualitza perfectament si analitzem la fortalesa del discurs conceptual de la gent de Barcelona en Com\u00fa enfront de les enormes dificultats que pateixen per convertir-lo en una pol\u00edtica cultural concreta i operativa. Que tot plegat necessita temps \u00e9s evident, per\u00f2 tamb\u00e9 cal adonar-se r\u00e0pidament que la cultura no \u00e9s ni de bon tros l\u2019objecte principal de les pol\u00edtiques culturals, i que aquesta identificaci\u00f3 simplista (cultura i pol\u00edtica cultural) \u00e9s, exactament igual que la vella pol\u00edtica, una r\u00e8mora conservada del segle XX. Resoldre la complexa equaci\u00f3 que ens proposa la nova tecnologia de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 per transformar els par\u00e0metres de la vella pol\u00edtica nom\u00e9s \u00e9s possible si canviem el paradigma de la democr\u00e0cia cultural per un de nou que es formuli al voltant de la democr\u00e0cia del coneixement. I aix\u00f2 ens obliga a governar la cultura des d\u2019un nou espai de centralitat pol\u00edtica on sigui possible intervenir efectivament en el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3, els barris i els districtes, la seguretat p\u00fablica, el turisme i els debats socials que acompanyen la presa real de decisions. Dit aix\u00f2, per\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s evident la consolidaci\u00f3 a escala global d\u2019un important sector socioecon\u00f2mic que treballa en la producci\u00f3 de continguts que, convencionalment, associem al m\u00f3n de la cultura. I aquest fet s\u2019esdev\u00e9 a escales molt diverses entre l\u2019economia social i la productiva, i sovint amb una important influ\u00e8ncia en \u00e0mbits perif\u00e8rics a la societat cultural tradicional. La competitivitat a escala local o internacional de multitud d\u2019empreses dep\u00e8n de la seva capacitat per crear i administrar imaginaris socials normalment dissenyats i assajats des de vivers de talent cultural. Aquesta part de l\u2019economia, de l\u2019emprenedoria, de la cultura -si es vol-\u00e9s igualment irrenunciable i esdev\u00e9 actualment el que d\u00f3na sentit real a les pol\u00edtiques p\u00fabliques de cultura. La confusi\u00f3 \u00e9s alta, perqu\u00e8 massa gent viu presonera de prejudicis innecessaris sobre la relaci\u00f3 equ\u00edvoca entre cultura i economia, i tamb\u00e9 d\u2019una sem\u00e0ntica envellida que fuig de paraules com entreteniment, oci, p\u00fablic, comercialitat o negoci. Empoderar culturalment els ciutadans \u00e9s essencial; donar joc i recorregut a les ind\u00fastries creatives \u00e9s transcendental. El fet \u00e9s que cultura i pol\u00edtica cultural comencen a esdevenir males companyes de viatge i resoldre correctament aquesta paradoxa \u00e9s urgent si volem que realment canvi\u00ef alguna cosa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Xavier Marc\u00e9 analitza el debat actual a Catalunya sobre pol\u00edtica i cultura, i posa sobre la taula un canvi de paradigma en favor de la democr\u00e0cia del coneixement, que va m\u00e9s enll\u00e0 del marc estricte de les pol\u00edtiques culturals aplicades fins ara. Article publicat al diari Ara.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":658,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[4,23,11],"class_list":["post-657","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-politica-cultural","tag-public","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n