En el document \u201cCultura amb C maj\u00fascula: davant el nou govern i la crisi\u201d de desembre de 2010 el Cercle de Cultura considerava imprescindible: \u201c 1.Que el President de Catalunya reforci el seu comprom\u00eds amb la Cultura, incrementi el rang i el pes de la conselleria de Cultura, nomeni un conseller o consellera amb experi\u00e8ncia i reconegut prestigi en el sector i tots dos inici\u00efn un di\u00e0leg franc i obert amb la comunitat cultural que trenqui amb les rutines establertes. 2, Que, per tal de resoldre el desfasament cr\u00f2nic amb els est\u00e0ndards europeus, i els de la UNESCO, el Govern i les forces parlament\u00e0ries acceptin un debat rigor\u00f3s sobre els recursos destinats a la Cultura per part de la Generalitat, i l\u2019aprofitament m\u00e9s adequat dels recursos p\u00fablics, tant en la pr\u00f2pia administraci\u00f3 com en el m\u00f3n privat.\u201d Dos mesos despr\u00e9s d\u2019aquesta declaraci\u00f3, el Cercle de Cultura vol manifestar la seva satisfacci\u00f3 per l\u2019encertat nomenament d\u2019un conseller del Departament de Cultura que reuneix les condicions desitjades de tenir llarga experi\u00e8ncia i un reconegut prestigi en el m\u00f3n de la cultura. Cal dir, amb la mateixa contund\u00e8ncia, que no podem manifestar similar satisfacci\u00f3 respecte als recursos econ\u00f2mics que el Govern de Catalunya destina a la Cultura. Som perfectament conscients de la dif\u00edcil situaci\u00f3 financera que travessa el pa\u00eds, i entenem que les finances p\u00fabliques s\u2019han de redimensionar per tal de fer front als requeriments d\u2019ajust econ\u00f2mic que imposa l\u2019actual crisi econ\u00f2mica. El Cercle de Cultura considera, de manera priorit\u00e0ria, la necessitat de mantenir els serveis p\u00fablics que constitueixen l\u2019ess\u00e8ncia del nostre model de societat del benestar i la garantia del sistema democr\u00e0tic que tant ens ha costat guanyar. No serem nosaltres qui recomani prioritzar qualsevol programa de govern per sobre del manteniment dels est\u00e0ndards sanitaris, educatius, o socials que el nostre pa\u00eds ha aconseguit despr\u00e9s de llargues etapes de retard i subdesenvolupament social. Malgrat tot, creiem que es del tot oport\u00fa plantejar al Govern de Catalunya i a la opini\u00f3 p\u00fablica catalana les seg\u00fcents consideracions: 1. La cultura ha estat un sector tradicionalment menysvalorat per les pol\u00edtiques p\u00fabliques a Catalunya. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s el diferencial negatiu que els recursos destinats a l\u2019\u00e0mbit cultural han tingut respecte als de qualsevol altre pa\u00eds o territori aut\u00f2nom europeu d\u2019un nivell de desenvolupament semblant al nostre. 2. El qu\u00e8 avui est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s un fort ajust dels est\u00e0ndards d\u2019un determinat servei social, l\u2019aplicaci\u00f3 dr\u00e0stica d\u2019economies d\u2019escala en els models de producci\u00f3 de continguts, o una reducci\u00f3 temporal de la qualitat en la prestaci\u00f3 de determinats programes educatius o sanitaris, sin\u00f3 la superviv\u00e8ncia en unes condicions m\u00ednimes de viabilitat i compet\u00e8ncia d\u2019un sector que, per raons pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i ideol\u00f2giques, ha esdevingut altament depenent de les pol\u00edtiques publiques. 3. No podem oblidar la responsabilitat de les pol\u00edtiques europees dels darrers 60 anys en la construcci\u00f3 d\u2019un model cultural p\u00fablic, altament comprom\u00e8s amb la compensaci\u00f3 dels d\u00e8ficits i fallades dels mercats que genera el creixent predomini dels grans operadors multinacionals, especialment en el segment de la distribuci\u00f3 de continguts culturals i creatius. 4. No podem deixar de destacar que qualsevol reducci\u00f3 pressupost\u00e0ria en l\u2019\u00e0mbit de la cultura es realitza sobre un sector majorit\u00e0riament deficitari, que funciona sense indicadors d\u2019activitat i sense pautes objectives que permetin establir (i justificar) la quantitat i qualitat dels serveis que ha de prestar l\u2019Administraci\u00f3. A Catalunya, una reducci\u00f3 del pressupost de Cultura \u00e9s indiscutiblement una \u201creducci\u00f3 sobre la reducci\u00f3\u201d. 5. No volem, en qualsevol cas, que aquestes consideracions siguin interpretades en una clau maximalista. Amb tota probabilitat, els serveis i les prestacions culturals p\u00fabliques es poden gestionar amb major efici\u00e8ncia. Quedi clar que valorarem positivament tots els esfor\u00e7os que es puguin realitzar en aquesta direcci\u00f3, per\u00f2 creiem que l\u2019ajust pressupostari que en aquest moment es planteja, en termes d\u2019una retallada lineal, no est\u00e0 necessariament basat en l\u2019imprescindible i permanent esfor\u00e7 d\u2019efic\u00e0cia que correspon a tota gesti\u00f3 governamental de qualitat. Per tot plegat demanem que es tinguin en compte els seg\u00fcents suggeriments:: I. Mantenir els pressupostos que el Govern de la Generalitat de Catalunya destina a Cultura, en la mesura que han estat hist\u00f2ricament insuficients i poc ajustats a la import\u00e0ncia que la cultura t\u00e9 com a element cabdal per garantir la cohesi\u00f3 i la identitat col\u00b7lectiva. Els recursos p\u00fablics destinats a la cultura no poden estar condicionats \u2013 ni en el seu volum, ni en la seva estabilitat al llarg del temps \u2013 per circumst\u00e0ncies derivades de la conjuntura econ\u00f2mica (dels moments de bonan\u00e7a o, com ara, de crisi), ni tampoc per factors relacionats amb el curs de la conjuntura pol\u00edtica. Reclamem, en aquest sentit que, en aquest \u00e0mbit, es declari una (necess\u00e0ria) \u201cexcepci\u00f3 cultural\u201d, at\u00e8s que, a m\u00e9s a m\u00e9s, es tracta d\u2019una xifra que no alteraria de manera significativa el pressupost global de la Generalitat. II. Atesa la creixent import\u00e0ncia que la cultura t\u00e9 en la creaci\u00f3 de riquesa i treball dels pa\u00efsos desenvolupats, reclamem una reflexi\u00f3 urgent per arribar a l\u2019establiment d\u2019un nou marc jur\u00eddic i econ\u00f2mic per al sector cultural que permeti: en primer lloc, distingir de manera m\u00e9s apropiada els serveis de la cultura de provisi\u00f3 p\u00fablica i les activitats (privades i\/o concertades) de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de continguts culturals i creatius a trav\u00e9s dels mercats; i, en segon lloc, el correcte desenvolupament d\u2019un sector ubicat en els par\u00e0metres de l\u2019economia d\u2019actius intangibles, la generaci\u00f3 i gesti\u00f3 de drets de propietat intel\u00b7lectual, i la creaci\u00f3 de valor afegit mitjan\u00e7ant el foment i l\u2019encertada utilitzaci\u00f3 de la creativitat. III. Donar inequ\u00edvoques mostres pol\u00edtiques d\u2019una major transversalitat de la pol\u00edtica cultural amb altres Departaments a partir de la definici\u00f3 d\u2019objectius conjunts, de l\u2019augment de la coordinaci\u00f3 m\u00fatua, i de l\u2019estimulaci\u00f3 de sin\u00e8rgies en \u00e0mbits competencials fronterers. Aquesta circumst\u00e0ncia afecta de manera especial als Departaments d\u2019Ensenyament, Economia i Coneixement, i Empresa i Ocupaci\u00f3. IV. Fixar uns \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3 preeminents \u2013 a mig i llarg termini \u2013 que, a trav\u00e9s del Departament i amb di\u00e0leg permanent amb la comunitat cultural, permetin consolidar unes bases estables de desenvolupament de les activitats culturals i creatives a Catalunya. Sense \u00e0nim d\u2019\u00e9sser exhaustius \u2013 i seguint algunes de les pautes aportades darrerament des de la Uni\u00f3 Europea \u2013 alguns d\u2019aquests \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3 haurien de ser: \u2022 La millora de l\u2019acc\u00e9s al finan\u00e7ament dels agents del sector (en aquest context, s\u2019hauria d\u2019incloure una Llei de finan\u00e7ament privat de la cultura \u2013 m\u00e9s enll\u00e0 de la llei de mecenatge \u2013 a escala catalana). \u2022 La millora de l\u2019acc\u00e9s als mercats, en un \u00e0mbit que es caracteritza per una gran volatilitat de la demanda. En aquest context, el d\u00e8ficit d\u2019oportunitats i de visibilitat que pateix la producci\u00f3 cultural catalana i, de manera especial, la que es realitza en llengua catalana, \u00e9s una llosa que t\u00e9 una repercussi\u00f3 molt negativa en uns mercats on els grans operadors multinacionals exerceixen un domini de caracter\u00edstiques oligopol\u00edstiques sobre les xarxes de distribuci\u00f3 materials i digitals. \u2022 La millora del potencial que ofereixen les eines de la propietat intel\u00b7lectual . En aquest \u00e0mbit Catalunya no disposa de cap instrument propi, i pateix d\u2019un diferencial negatiu entre la generaci\u00f3 de drets i el rendiment que d\u2019ells retorna a Catalunya (de similars caracter\u00edstiques al \u201cd\u00e8ficit fiscal catal\u00e0\u201d). \u2022 La millora de l\u2019educaci\u00f3 i formaci\u00f3 en compet\u00e8ncies empresarials dins del sector de la cultura i de les activitats creatives. \u2022 La millora dels mecanismes de foment de les inversions associades a la recerca i la innovaci\u00f3. Les empreses del sector cultural i creatiu haurien de disposar de m\u00e9s oportunitats d\u2019acc\u00e9s als recursos p\u00fablics per a l\u2019est\u00edmul de la innovaci\u00f3 i, de manera urgent, caldria considerar que una part de les inversions productives en creaci\u00f3 i producci\u00f3 de\u00a0 continguts s\u00f3n tamb\u00e9 inversi\u00f3 en recerca, de tal manera que es pugui generalitzar una prima fiscal que faciliti l\u2019increment del capital social de les empreses culturals catalanes. Mentre aquesta prima no sigui efectiva, caldria disposar d\u2019un ajut equivalent transitori. \u2022 La promoci\u00f3 d\u2019una major col\u00b7laboraci\u00f3 entre les empreses del sector cultural i creatiu i entre aquestes i la universitat, de tal manera que es generin espais de trobada, d\u2019intercanvi, i d\u2019intersecci\u00f3 d\u2019iniciatives que permetin endegar projectes d\u2019una escala i d\u2019una excel\u00b7l\u00e8ncia suficients per assolir una projecci\u00f3 i una capacitat de lideratge a escala internacional en sectors clau com l\u2019audiovisual, el multim\u00e8dia o les industries creatives aplicades (disseny, arquitectura,…). \u2022 Last but not least, el Departament de Cultura ha de disposar d\u2019una adequada arquitectura d\u2019informaci\u00f3 (estad\u00edstica, comptable i administrativa) sobre el sector que li permeti una an\u00e0lisi precisa i un seguiment acurat de les activitats culturals i creatives a Catalunya amb la finalitat de discernir, sobre la base d\u2019un consens ampli i indiscutible, les aut\u00e8ntiques prioritats culturals del nostre pa\u00eds. En conclusi\u00f3, si governar \u00e9s prioritzar, i el propi Govern de Catalunya, per no parlar d\u2019excepcions, usa l\u2019eufemisme d\u2019\u00e0rees d\u2019atenci\u00f3 especial, el fet de situar la cultura dins la retallada general i lineal en lloc d\u2019atendre la seva singularitat, significaria comen\u00e7ar aquest nou per\u00edode insistint en la discriminaci\u00f3 hist\u00f2rica que ha sofert la cultura en comptes d\u2019iniciar el cam\u00ed que li permeti convertir-se en eix vertebrador de Catalunya. \u00a0 \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Manifest del Cercle de Cultura de mar\u00e7 del 2011 que actualitza l’anterior \u00abCultura amb C maj\u00fascula\u00bb, un cop el nou Govern catal\u00e0 ja s’havia constitu\u00eft<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":558,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[102,7,101,4],"class_list":["post-557","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-catalunya-departament-de-cultura","tag-cercle-de-cultura","tag-govern","tag-politica-cultural"],"yoast_head":"\n