Els grans debats es fan sobre bases ideol\u00f2giques per\u00f2 se sustenten en estad\u00edstiques. Educaci\u00f3, sanitat p\u00fablica, serveis socials, participaci\u00f3, etc. poden esdevenir conceptes sense gaire contingut si no es concreten en percentatges, pressupostos i lleis que, amb el temps, permetin diferenciar els programes de cada partit i evitar aix\u00ed una certa ret\u00f2rica que, sovint, ens fa pensar que no existeixen difer\u00e8ncies reals entre les dretes i les esquerres. Que tots els partits s\u00f3n iguals \u00e9s una frase feta que se sustenta en una certa realitat: una partitocr\u00e0cia autoreferencial, una corrupci\u00f3 estesa en la major part de les institucions, una condescend\u00e8ncia que esdev\u00e9 complicitat passiva per part d\u2019una classe pol\u00edtica que, sent conscient del problema, no l\u2019eradica de manera contundent, i unes pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques -gaireb\u00e9 un ofici- que converteixen la democr\u00e0cia en un manual limitad\u00edssim d\u2019interaccions entre el poder pol\u00edtic i la ciutadania. No \u00e9s estrany que una considerable part dels votants busquin en les noves formacions una soluci\u00f3 a aquests problemes tan evidents. La q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, \u00e9s saber si un diagn\u00f2stic encertat de la realitat sense uns objectius perfectament definits esdev\u00e9 la f\u00f3rmula necess\u00e0ria per regenerar el nostre sistema pol\u00edtic. La gent de la cultura -potser amb indissimulada sup\u00e8rbia- sempre ha assenyalat que nom\u00e9s es deixar\u00e0 enrere la crisi institucional que vivim i la gran desconfian\u00e7a amb la qual s\u2019analitza tota mena d\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica si rearmem culturalment la societat catalana. \u00c9s aquell vell mantra que ubica la cultura al centre de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica perqu\u00e8 decanti la balan\u00e7a cap a l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, l\u2019autocr\u00edtica i l\u2019aut\u00e8ntic sentit p\u00fablic en les accions de govern. Potser resulta agosarat pensar que d\u2019unes pol\u00edtiques culturals m\u00e9s fortes en sortiria una pol\u00edtica m\u00e9s rigorosa, per\u00f2 el que \u00e9s ben cert \u00e9s que la ciutadania seria m\u00e9s exigent. En aquest sentit, \u00e9s curi\u00f3s que els partits de nova creaci\u00f3 no mostrin un impuls cultural superior, una voluntat d\u2019empoderar els ciutadans facilitant-los un acc\u00e9s m\u00e9s gran a tota mena de continguts art\u00edstics i creatius. Cap dels debats oberts a la ciutat de Barcelona \u00e9s estrictament cultural, la qual cosa resulta preocupant, at\u00e8s que una part dels conflictes perfectament identificats pel nou equip de govern (turisme, Mobile World Congress, barris, etc.) tenen un innegable rerefons cultural. Tinc la impressi\u00f3 que, darrere d\u2019aquesta curiosa paradoxa, hi ha una dificultat ideol\u00f2gica per quantificar el pes de la cultura. \u00c9s f\u00e0cil parlar de cultura de manera gen\u00e8rica: tothom \u00e9s un creador en pot\u00e8ncia, la participaci\u00f3 en actes socioculturals i la mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica basada en el debat i l\u2019exercici de la cr\u00edtica esdevenen un fet cultural en si mateix. Per\u00f2 la realitat demostra que, al marge d\u2019aquests esdeveniments de notable inter\u00e8s regenerador, hi ha un mercat que no at\u00e9n raons socials ni pol\u00edtiques i que ens colonitza di\u00e0riament. I, lamentablement, \u00e9s un mercat que sovint ens empobreix econ\u00f2micament i espiritualment. Es tracta, \u00f2bviament, del mercat global dels continguts de l\u2019oci i la cultura, utilitzant una expressi\u00f3 discutible per\u00f2 de comuna acceptaci\u00f3 internacional. L\u2019\u00fanica manera de combatre aquesta progressiva vulgaritzaci\u00f3 dels h\u00e0bits de consum \u00e9s assegurar l\u2019equilibri entre la producci\u00f3 internacional i local de productes culturals. No tant perqu\u00e8 els locals siguin intr\u00ednsecament millors, sin\u00f3 perqu\u00e8 asseguren un tractament de tem\u00e0tiques pr\u00f2pies i, sobretot, creen les condicions econ\u00f2miques necess\u00e0ries per consolidar una ind\u00fastria de continguts interna. Assolir aquest objectiu \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de competitivitat i, en cultura, aquesta paraula vol dir tenir clares tres coses: recursos jur\u00eddics i econ\u00f2mics per als creadors i productors de continguts, un pla de p\u00fablics que inclogui la complicitat dels mitjans de comunicaci\u00f3 i un model d\u2019avaluaci\u00f3 que permeti corregir el rumb de les pol\u00edtiques quan deixen de ser eficients. La suma de les tres coses ens permet con\u00e8ixer el pes de la nostra cultura i d\u00f3na sentit real al conjunt de serveis p\u00fablics existents: biblioteques, escoles de formaci\u00f3 art\u00edstica, centres c\u00edvics, etc. La gesti\u00f3 p\u00fablica de la cultura no est\u00e0 exempta de planificaci\u00f3, metodologia i acumulaci\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies que, amb el temps, equivalen a un algoritme cient\u00edfic. En el m\u00f3n de la cultura, el que \u00e9s casual \u00e9s \u00fanicament una an\u00e8cdota i, en aquest sentit, emmirallar-se en \u00e8xits puntuals \u00e9s senyal indiscutible de mediocritat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De Xavier Marc\u00e9, publicat al diari ARA l’11 d’agost del 2015<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":552,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[9,6,4,11],"class_list":["post-551","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-barcelona","tag-catalunya","tag-politica-cultural","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n