Decidir on \u00e9s la frontera entre aquells continguts culturals que han de ser produ\u00efts directament per l\u2019Estat i aquells altres que depenen de la iniciativa privada \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de la qual es parla poc, tot i que \u00e9s fonamental per decidir el futur de les pol\u00edtiques culturals. Hi ha qui pensa que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de qualitat i estableix una barrera est\u00e8tica, no exempta d\u2019elements ideol\u00f2gics, entre l\u2019art i els escenaris de l\u2019entreteniment i el consum de masses. D\u2019altres defensen aquesta separaci\u00f3 des d\u2019una mirada patrimonial que sovint t\u00e9 connotacions econ\u00f2miques; a l\u2019Estat li correspon administrar tots aquells productes que tenen un inequ\u00edvoc valor cultural i a m\u00e9s a m\u00e9s ho ha de fer perqu\u00e8 la seva gesti\u00f3 no \u00e9s sostenible. Tamb\u00e9 hi ha qui creu que la frontera \u00e9s al territori de les ind\u00fastries culturals i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tot all\u00f2 que t\u00e9 una dimensi\u00f3 comercial, que \u00e9s reprodu\u00efble en s\u00e8rie i esdev\u00e9 un producte per al mercat global, es converteix en responsabilitat privada. Hi ha interpretacions de tota mena i posicions diverses que adopten algun d\u2019aquests punts de vista amb tots els matisos que es vulguin. El cert \u00e9s que patrimoni, m\u00fasica cl\u00e0ssica, \u00f2pera, dansa i teatre s\u00f3n \u00e0mbits de la cultura en els quals l\u2019Estat, a trav\u00e9s de m\u00faltiples f\u00f3rmules jur\u00eddiques, participa directament de la producci\u00f3 de continguts. En terrenys indiscutiblement industrials com la fonografia, l\u2019edici\u00f3 o el cinema la pres\u00e8ncia de l\u2019Estat pren formes menys actives, per b\u00e9 que no poques vegades esdevingui un soci econ\u00f2mic imprescindible o un intermediari important en la distribuci\u00f3 dels seus continguts. Saber si aquesta equaci\u00f3 que divideix els continguts culturals en dues fam\u00edlies ben definides \u00e9s inq\u00fcestionable i aporta beneficis objectius al seu desenvolupament, o si amb el temps s\u2019ha convertit en una simple tradici\u00f3 al marge de tota an\u00e0lisi racional, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que t\u00e9 inter\u00e8s i de la qual es parla molt -per\u00f2, gaireb\u00e9 sempre, amb la boca petita. En realitat l\u2019\u00fanica ra\u00f3 objectiva que justifica una divisi\u00f3 tan radical \u00e9s educativa i patrimonial. Una societat desenvolupada ha de saber quins s\u00f3n els continguts culturals que cal protegir i quins s\u2019ha d\u2019assegurar que arribin al m\u00e0xim nombre de persones. Protegir i fer arribar a tothom determinats continguts s\u00f3n arguments patrimonialistes i pedag\u00f2gics que, justament, per la seva transcend\u00e8ncia exemplificadora, han d\u2019estar sotmesos a un control social ferm, i gestionats amb un rigor indiscutible que, lamentablement, no sempre \u00e9s habitual. Aparentment el patrimoni \u00e9s un assumpte p\u00fablic, per\u00f2 algunes realitats podrien posar en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019efici\u00e8ncia d\u2019aquesta afirmaci\u00f3: el desequilibri entre la gesti\u00f3 comercial o social d\u2019una part del nostre patrimoni hist\u00f2ric en funci\u00f3 d\u2019un principi d\u2019oportunitat tur\u00edstica o la indissimulada utilitzaci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019alguns espais patrimonials podrien servir d\u2019exemple d\u2019aquesta gesti\u00f3 equ\u00edvoca. Per\u00f2 \u00e9s en el terreny de les arts en viu on les contradiccions s\u00f3n m\u00e9s evidents. Que la producci\u00f3 de teatre p\u00fablic hagi estat hist\u00f2ricament diferenciable de la que realitza el sector privat no \u00e9s sempre evident, tret dels recursos molt m\u00e9s grans que s\u2019hi destinen. No poques vegades els teatres p\u00fablics i privats catalans han competit en el mercat de drets esc\u00e8nics per aconseguir un mateix text, una circumst\u00e0ncia que indica clarament que uns o altres estan fora de lloc. La gesti\u00f3 p\u00fablica de la cultura no pot confondre\u2019s amb la gesti\u00f3 dels espectacles comercials ni ha de perseguir \u00e8xits econ\u00f2mics a curt termini, per b\u00e9 que ha de procurar arribar a tothom. La tria dels continguts i la seva dimensi\u00f3 educativa constitueixen un pilar essencial per legitimar la seva funci\u00f3. De la mateixa manera, els centres de producci\u00f3 cultural p\u00fablics han d\u2019esdevenir un element regulador del sector en la mesura que realitzen una tasca de recerca i alhora una de supl\u00e8ncia; que no pas de compet\u00e8ncia, en la mesura que una societat avan\u00e7ada \u00e9s aquella que pot cedir a la iniciativa social i empresarial la gesti\u00f3 de determinats serveis amb la seguretat que no perdran la seva dimensi\u00f3 p\u00fablica. Per\u00f2 amb independ\u00e8ncia dels possibles errors en la gesti\u00f3 quotidiana d\u2019un centre p\u00fablic, els problemes realment greus deriven de la poca qualitat del comandament pol\u00edtic. No t\u00e9 sentit, per exemple, sotmetre els teatres p\u00fablics a una pressi\u00f3 econ\u00f2mica enorme obligant-los a autofinan\u00e7ar una gran part del seu pressupost, perqu\u00e8 a curt termini aix\u00f2 deslegitima la seva funci\u00f3 social i trenca els ponts amb el conjunt del sector.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De Xavier Marc\u00e9, publicat al diari ARA el 30 de setembre del 2015<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":550,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[15,14,98,4,11],"class_list":["post-549","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-art","tag-musica","tag-patrimoni","tag-politica-cultural","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n