Malgrat que la Generalitat hagi redu\u00eft significativament els recursos que destina al sector cultural, \u00e9s un fet inq\u00fcestionable que, en el context espanyol, a Catalunya existeix una pol\u00edtica cultural. Cal dir-ho perqu\u00e8 estem habituats a fer generalitzacions culturals que no ajuden gaire a destriar el gra de la palla ni a analitzar amb rigor la realitat. Hi ha qui afirma que amb 30 o 40 milions m\u00e9s es podria fer un pla de xoc cultural que arrodoniria la feina, i que amb 100 milions m\u00e9s la pol\u00edtica cultural catalana seria exemplar. Si es tracta de quantificar-la, potser t\u00e9 ra\u00f3. Si el debat s\u2019endinsa en un terreny m\u00e9s pol\u00edtic i social, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa. En el debat cultural actual les mitges tintes s\u00f3n perilloses i posar preu a l\u2019\u00e8xit \u00e9s, com a m\u00ednim delicat, atesa la fragilitat dels pressupostos i la creixent import\u00e0ncia dels costos de manteniment de les infraestructures p\u00fabliques. \u00c9s sabut per tothom que el MNAC, el Macba, el Liceu, el TNC i altres equipaments nacionals estan condemnats al d\u00e8ficit si volen mantenir un programa m\u00ednim d\u2019activitats, i que el cinema, el teatre o l\u2019edici\u00f3 privada s\u2019han de refugiar en productes comercials si volen consolidar les seves estructures empresarials. Que el d\u00e8ficit dels primers ja el pagar\u00e0 alg\u00fa \u00e9s evident, i que la ind\u00fastria cultural \u00e9s inevitablement popular, tamb\u00e9. La q\u00fcesti\u00f3, aleshores, \u00e9s saber per qu\u00e8 volem una pol\u00edtica cultural. Analitzar quin sentit t\u00e9, ben avan\u00e7at el segle XXI, mantenir estructures culturals a base de pressupost p\u00fablic i amb patrocinis de dubtosa equitat (que ni estan sotmesos a una llei espec\u00edfica, ni sempre es justifiquen amb unes contrapartides precises), gestionades per treballadors p\u00fablics i en alguns casos amb cossos art\u00edstics p\u00fablics, seria un debat interessant que ning\u00fa s\u2019atreveix a fer. Aix\u00f2 no pressuposa una opini\u00f3 contr\u00e0ria, per\u00f2 predisposa a no parlar de l\u2019aut\u00e8ntic sentit p\u00fablic d\u2019aquests equipaments. Quid pro quo; parlar d\u2019una cosa comporta disseccionar-la per treure\u2019n l\u2019entrellat i millorar-la, si escau. En temps de recessi\u00f3, el principal objecte d\u2019una pol\u00edtica cultural \u00e9s delimitar, d\u2019una banda, tot el que mereix ser objecte de servei p\u00fablic en mat\u00e8ria cultural i, de l\u2019altra, facilitar el millor desenvolupament d\u2019una ind\u00fastria i un sector d\u2019economia social que ampli\u00efn el potencial cultural catal\u00e0. I \u00e9s un debat a mig fer; en bona part perqu\u00e8 sobrepassa de molt el terreny de joc d\u2019un departament de Cultura, i especialment quan \u00e9s vist, amb por, com un potencial pidolaire per mantenir obertes les portes d\u2019uns equipaments que no han estat objecte de cap mena de debat. De les moltes virtuts de la tasca cultural de la Generalitat no cal que en parlem. Ja he assenyalat que t\u00e9 pol\u00edtic i t\u00e9 pol\u00edtica, que ja \u00e9s molt en temps de tempesta, per\u00f2 hi ha dues q\u00fcestions que conviden a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica. La primera \u00e9s d\u2019ordre organitzatiu, i t\u00e9 a veure amb la cruel resist\u00e8ncia a desenvolupar el Consell de les Arts. \u00c9s evident que la hist\u00f2ria del consell no \u00e9s exemplar, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que mai ha tingut un enc\u00e0rrec prec\u00eds ni unes funcions legitimades des del Parlament. B\u00e9 sigui per disputes pressupost\u00e0ries, b\u00e9 sigui per la desconfian\u00e7a que genera un repartiment de compet\u00e8ncies, el CoNCA s\u2019ha convertit en un company de viatge que emprenya poc i d\u00f3na bona conversa. En alguns aspectes, fins i tot, la seva activitat transcorre paral\u00b7lela (sense les necess\u00e0ries interseccions) amb la del departament, com \u00e9s el cas de la fundaci\u00f3 de mecenes Catalunya Cultura o la poca transcend\u00e8ncia dels seus informes anuals sobre l\u2019estat de la cultura a Catalunya. Tant de bo que iniciatives legislatives com la taxa audiovisual, o altres per fer, estiguessin impulsades pel CoNCA. Probablement tots plegats li trobar\u00edem un sentit que ara per ara no veiem. La segona \u00e9s d\u2019ordre pol\u00edtic i suposa l\u2019\u00fanic frac\u00e0s objectiu dels darrers anys. Parlo de la impossibilitat de signar entre les forces pol\u00edtiques i socials un gran Acord Nacional per a la Cultura. S\u2019hi ha treballat, i molt, per\u00f2 la proposta final s\u2019apropava m\u00e9s a un pla de govern que no pas a un pacte del qual el departament fos un subjecte m\u00e9s. Potser era l\u2019acord que Catalunya hauria necessitat als anys 90, per\u00f2 hi ha raons per pensar que no \u00e9s un acord sensat en ple segle XXI. La cultura catalana viu instal\u00b7lada c\u00f2modament a mig cam\u00ed de tot. L\u2019Acord per a la Cultura \u00e9s un tema pendent, per\u00f2 potser cal invertir els termes de l\u2019equaci\u00f3 i contestar abans dues preguntes urgents: qu\u00e8 vol fer la pol\u00edtica per la cultura i qu\u00e8 espera la cultura de la pol\u00edtica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De Xavier Marc\u00e9, publicat al diari ARA el 5 de novembre del 2015<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":548,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[93,16,97,96,95,94,4,39,11],"class_list":["post-547","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-ara","tag-conca","tag-consell-de-les-arts","tag-liceu","tag-macba","tag-mnac","tag-politica-cultural","tag-tnc","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n