Tot va comen\u00e7ar en el Neol\u00edtic, quan l’art va passar d’invocaci\u00f3 a ofici. Des d’aleshores, la creaci\u00f3 s’ha de pagar. No va ser fins quasi noranta segles m\u00e9s tard que els rics van perdre el privilegi de l’exclusiva financera. A partir del segle XIX, el poble contribueix a pagar-la de manera significativa, tot i que selectivament. Amb el desenvolupament de les pol\u00edtiques culturals p\u00fabliques, sorgeix la tercera i per ara \u00faltima forma, tamb\u00e9 entre les imaginables, de finan\u00e7ament de la creaci\u00f3: l’erari p\u00fablic. On no arriba el mercat, sost\u00e9 l’Estat. Ara b\u00e9, pel seu propi car\u00e0cter arbitrari, el suport a la creaci\u00f3 sol ser el cap\u00edtol m\u00e9s controvertit de les actuacions de l’Administraci\u00f3 a favor de la cultura (recordeu Fumaroli). Per aix\u00f2 van n\u00e9ixer els consells de les arts, les resid\u00e8ncies de creadors, els artistes en n\u00f2mina o becats. Els diversos mecanismes de suport a la creaci\u00f3 estan avui en crisi o en debat. La q\u00fcesti\u00f3 de la creaci\u00f3 no sotmesa al gust majoritari i als desequilibris de l’intercanvi global, o fins i tot enfocada a fortificar les aportacions pr\u00f2pies al mercat, \u00e9s crucial. Aix\u00f2, al m\u00f3n en general. A Catalunya, aquesta mena d’ajuts, que mai van passar del balbuceig, i es pot sostenir que capritx\u00f3s, es van acabar fa dies, abans fins i tot de la crisi. Els molt pocs que preten\u00edem enfocar el CoNCA cap aqu\u00ed vam fracassar. D’aqu\u00ed la shuaritzaci\u00f3 (shuar \u00e9s el nom no despectiu de j\u00edvaro) del nostre consell de les arts, si es pot parlar en aquests termes d’un organisme decapitat pels partits abans del naixement. En aquest sentit, ens trobem molt per sota zero, exactament en \u00e8poca glacial. Cosa grav\u00edssima si considerem que el nostre mercat cultural a penes ensuma la globalitzaci\u00f3. Cosa encara m\u00e9s greu del que semblaria als pessimistes c\u00f2smics si tenim en comptes que la primera llengua de creaci\u00f3 a Catalunya no competeix amb peu d’igualtat ni amb les d’abast similar a Europa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
De Xavier Bru de Sala, publicat a El Peri\u00f3dico el 27 d’octubre del 2015<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":546,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[16,84,86,87],"class_list":["post-545","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-conca","tag-creacio","tag-el-periodico","tag-xavier-bru-de-sala"],"yoast_head":"\n