{"id":2746,"date":"2023-02-23T00:09:52","date_gmt":"2023-02-22T22:09:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cercledecultura.org\/?p=2746"},"modified":"2024-04-02T09:34:07","modified_gmt":"2024-04-02T07:34:07","slug":"com-podem-millorar-la-difusio-cultural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cercledecultura.org\/ca\/com-podem-millorar-la-difusio-cultural\/","title":{"rendered":"Com podem millorar la difusi\u00f3 cultural?"},"content":{"rendered":"

A partir de les propostes sorgides al debat celebrat el passat mes de desembre\u00a0“Com podem millorar la difusi\u00f3 cultural?”<\/b>, coorganitzat pel Cercle de Cultura i\u00a0Recomana<\/i>, des del Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya ja s’est\u00e0 treballant per fer un estudi amb universitaris per obtenir una radiografia de situaci\u00f3. Aqu\u00ed podeu llegir la cr\u00f2nica de l’acte de la s\u00f2cia i membre de la junta, Laura Bertran:<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Dimarts, 13 de desembre de 2022, a les sis de la tarda i diluviant a Barcelona, va tenir lloc el debat coorganitzat per Cercle de Cultura i Recomana \u201cCom podem millorar la difusi\u00f3 cultural?\u201d La taula rodona va ser condu\u00efda i \u00e0gilment dinamitzada per Xavi Coral<\/strong>, periodista i actual presentador del TN Migdia de TV3. Hi van participar Jordi Bordes<\/strong>, periodista d\u2019arts esc\u00e8niques; Eva Comas<\/strong>, periodista i escriptora; Joan S. Luna<\/strong>, cr\u00edtic musical i cap de redacci\u00f3 de Mondo Sonoro; i la periodista i comunicadora cultural Paula Carrera<\/strong>s que va substituir per un imprevist de darrera hora a Cl\u00e0udia Rius<\/strong>, periodista cultural i actual cap de comunicaci\u00f3 del Departament de Cultura.<\/p>\n

 <\/p>\n

A la taula l\u2019acompanyava una variada Fila zero composada per Jordi Amat<\/strong>, coordinador del Quadern d\u2019El Pa\u00eds; Joan Maria Morros<\/strong>, deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya; S\u00edlvia Duran<\/strong>, directora de l\u2019\u00c0rea de P\u00fablics de l\u2019ICEC; Rosa Badia<\/strong>, periodista cultural; David Rosell\u00f3<\/strong>, president de l\u2019APGCC i Llu\u00eds Noguera<\/strong>, membre del Consell de Govern de la CCMA.<\/p>\n

 <\/p>\n

Darrera la c\u00e0mera, i al control de l\u2019streaming, hi havia l\u2019Albert Miret<\/strong> de Teatralnet. Entre el p\u00fablic hi havia el Joan Sala<\/strong>, portaveu d\u2019Actua Cultura, l\u2019artista pl\u00e0stic Joan Pere Viladecans<\/strong> i l\u2019Edgar Garcia<\/strong>, recent nomenat director de l\u2019ICEC.<\/p>\n

 <\/p>\n

Feta la pr\u00e8via, no us perdeu qu\u00e8 va passar durant aquells noranta minuts. Aqu\u00ed teniu la meva cr\u00f2nica:<\/p>\n

 <\/p>\n

El president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo<\/strong>, dona la benvinguda i agraeix la pres\u00e8ncia als assistents \u201cmalgrat el mal temps\u201d. Tamb\u00e9 agraeix el fet que la consellera de Cultura, Nat\u00e0lia Garriga<\/strong>, porti a l\u2019aprovaci\u00f3 del pressupost de la Generalitat un augment de 100 MEUR per al Departament de Cultura, que ens situar\u00e0 a un 1,5% al 2023, m\u00e9s a prop de l\u2019anunciat 2%. Pardo reconeix el comprom\u00eds institucional del Govern amb els sectors de la cultura i afirma que les voluntats pol\u00edtiques tamb\u00e9 s\u2019expressen amb els pressupostos. En quan a la difusi\u00f3 cultural, exposa que, com tot, est\u00e0 patint grans canvis: qu\u00e8 es comunica i com, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019entreteniment i com intervenen els mitjans de comunicaci\u00f3. El president del Cercle de Cultura valora el fet de tenir utopies \u201cperqu\u00e8 si no es tenen, no ens hi podem apropar\u201d, i senyala la import\u00e0ncia de disposar de \u201cpro-jectes\u201d, aquells instruments que marquen una direcci\u00f3 per fer que els somnis esdevinguin realitat. Defensa que cal ser proactius, buscar solucions i convida a tothom a associar-se a l\u2019entitat per sumar i compartir visions.<\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s de les presentacions, Xavi Coral proposa fer una primera diagnosi de com arriba la cultura al p\u00fablic avui, de com es tracta la cultura als mitjans de comunicaci\u00f3, de quins mitjans hi ha i quins hi hauria d\u2019haver, com es treballa i quins s\u00f3n els referents.<\/p>\n

 <\/p>\n

Paula Carreras obre el debat afirmant que ara mateix la divulgaci\u00f3 cultural passa gaireb\u00e9 tota per l\u2019entreteniment, una manera divertida i efica\u00e7 de transmetre la cultura, no nom\u00e9s en podcast sin\u00f3 tamb\u00e9 en mitjans tradicionals. Per exemple, el programa Vost\u00e8 primer de RAC 1: entreteniment pur per\u00f2 al mateix temps una manera de fer periodisme cultural durant molta estona i amb molta audi\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Eva Comas centra la seva primera intervenci\u00f3 en els canvis tecnol\u00f2gics, en la llengua catalana i en el m\u00f3n educatiu. Exposa que des de l\u2019\u00faltima gran transformaci\u00f3 tecnol\u00f2gica (2007), els mitjans no mesuren com impacta la informaci\u00f3 al p\u00fablic, sin\u00f3 a quants. Defensa que la cultura t\u00e9 un poder transformador sobre les persones i que aix\u00f2 \u00e9s el que realment importa i compta. Davant la introducci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, alerta del perill d\u2019extinci\u00f3 de la nostra llengua i cita exemples com Alexa o els videojocs triple A no disponibles en catal\u00e0. Comas reivindica el m\u00f3n educatiu com l\u2019altre gran prescriptor de cultura, des de P3 fins a la universitat, i novament incideix en el risc que l\u2019alumnat no disposi de continguts digitals en catal\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan S. Luna diu que fins que la situaci\u00f3 no s\u2019ha complicat, els mitjans de comunicaci\u00f3 no tenien relaci\u00f3 entre ells i tothom anava per la seva banda, fins el punt que si col\u00b7laboraves amb un mitj\u00e0 determinat, no podies col\u00b7laborar amb un altre. Les coses han canviat i cal lluitar pels drets com a professionals. Luna defensa que la cultura interessa m\u00e9s que mai, que mai com ara s\u2019havia consumit tanta cultura, que com a professionals tenen un pes important per\u00f2 que el problema \u00e9s que no s\u2019ho acaben de creure. Coincideix amb Paula Carreras que bona part de la comunicaci\u00f3 passa per l\u2019entreteniment.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jordi Bordes opina que tots els models de comunicaci\u00f3 s\u00f3n v\u00e0lids, des de l\u2019entreteniment fins a la destil\u00b7laci\u00f3 m\u00e9s compromesa, i que cal refor\u00e7ar-los ja que hi ha molta inestabilitat i autoprecaritzaci\u00f3. El repte \u00e9s que aquesta diversitat de mitjans puguin coexistir i confluir per guanyar viabilitat i estabilitat. Si no hi ha prescripci\u00f3, ni canals, qui difondr\u00e0 la cultura? Nom\u00e9s hi haur\u00e0 promoci\u00f3 que \u00e9s una simplificaci\u00f3 dels productes culturals.<\/p>\n

 <\/p>\n

Carreras apunta que no ha de fer por dir que la precaritzaci\u00f3 est\u00e0 dintre dels mitjans, i senyala que com a consumidora de cultura segueix m\u00e9s a persones prescriptores que a mitjans o seccions de mitjans. Aix\u00f2, argumenta, dona for\u00e7a al periodista i en resta als mitjans. Jordi Bordes afegeix que abans el mitj\u00e0 avalava al periodista i que ara passa al rev\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

Preguntat per Xavi Coral, Jordi Bordes diu que el m\u00f3n de les xarxes \u00e9s una pseudodemocratitzaci\u00f3 ja que els algoritmes no garanteixen ni promouen la diversitat. El periodisme, en canvi, fa visible la cosa independent o extranya i dona context. Continua afirmant que el fet que una persona medi\u00e0tica recomani un producte cultural est\u00e0 b\u00e9 perqu\u00e8 dona audi\u00e8ncia, per\u00f2 que no ens podem quedar nom\u00e9s amb aix\u00f2.<\/p>\n

 <\/p>\n

Paula Carreras comenta que cal facilitar que els periodistes culturals puguin exercir la seva tasca des de l\u2019inici, des de que surten de la facultat. Tothom pot fer prescripci\u00f3 amb un m\u00f2bil a la m\u00e0, per\u00f2 el periodista sempre ho far\u00e0 des d\u2019una perspectiva determinada com a professional. La ind\u00fastria cultural i el periodisme cultural s\u2019han de retroalimentar perqu\u00e8 \u00e9s la manera de fer cr\u00e9ixer la cultura.<\/p>\n

 <\/p>\n

Xavi Coral pregunta als membres de la taula quines propostes tenen per canviar aquesta situaci\u00f3 que estan definint?<\/p>\n

 <\/p>\n

Jordi Bordes \u00e9s partidari de sortir del \u201cperiodisme de guerrilla\u201d, d\u2019escoltar-se m\u00e9s, i possibilitar que un professional pugui parlar d\u2019una cosa en diferents formats i mitjans. Diu que una altra opci\u00f3 \u00e9s el treball amb les sales de fer, per exemple, post-funcions amb el p\u00fablic. Abans el cr\u00edtic nom\u00e9s projectava cap al lector. Ara el lector\/espectador pot contestar i \u00e9s apassionant perqu\u00e8 multiplica el coneixement. Aquesta interacci\u00f3 \u00e9s aplicable a tots els sectors de la ind\u00fastria cultural. Aix\u00f2 pot ajudar a fer xarxa, una xarxa que Bordes creu imprescindible.<\/p>\n

 <\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit dels mitjans p\u00fablics, Eva Comas creu que la CCMA ha perdut for\u00e7a i que cal que s\u2019enforteixi en la seva missi\u00f3 de garant de la llengua catalana i dels drets humans. En quan als mitjans privats reivindica m\u00e9s uni\u00f3 amb el sector educatiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Paula Carreras creu que s\u2019hauria de fer m\u00e9s pedagogia i difusi\u00f3 dels nous formats (podcasts) perqu\u00e8 la gent no els t\u00e9 integrats com a canals v\u00e0lids per fer difusi\u00f3 de cultura. I sovint porten cap a la cultura a gent que no hi havia entrat mai. Considera que s\u00f3n una molt bona opci\u00f3 per arribar a nous p\u00fablics. Jordi Bordes proposa ordenar i valorar \u201cla selva de podcasts\u201d, posar-los sota un mateix paraig\u00fces. Carreras recorda que el digital N\u00favol<\/em> va ser pioner en el seu moment quan tothom apostava pels grans mitjans tradicionals, i que ara \u00e9s una cap\u00e7alera on tothom vol sortir.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan S. Luna explica que els artistes necessiten els mitjans per cr\u00e9ixer, per\u00f2 que una vegada han crescut, s\u2019obliden del 90% siguin podcasts o siguin cap\u00e7aleres conegudes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Eva Comas proposa que els periodistes es formin en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i en gamificaci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s el futur. I que facin productes memorables que quedin per sempre.<\/p>\n

 <\/p>\n

Xavi Coral obre el torn de paraula a la Fila zero. Jordi Amat reflexiona sobre el fet que la difusi\u00f3 cultural no la fan nom\u00e9s els periodistes i que \u00e9s probable que durant molt de temps el patrimoni de la difusi\u00f3 cultural fos del periodisme, per\u00f2 que ara aix\u00f2 s\u2019havia trencat. Diu que ell el que demana al periodisme \u00e9s informaci\u00f3, per\u00f2 que segurament la ind\u00fastria li demana una altra cosa. Amat no t\u00e9 clar que el periodisme hagi d\u2019entretenir i creu que a la ind\u00fastria li interessa m\u00e9s el comunicador que el periodista. No obstant t\u00e9 clar que el consumidor cultural vol prescripci\u00f3 i que cada producte demana un mitj\u00e0 diferent. Considera que N\u00favol<\/em> \u00e9s un dels pocs mitjans que ha aconseguit una conviv\u00e8ncia intergeneracional en un panorama on els mitjans tradicionals nom\u00e9s arriben a un p\u00fablic de m\u00e9s de 35 anys, i els nous formats a un p\u00fablic de menys de 35.<\/p>\n

 <\/p>\n

S\u00edlvia Duran exposa que bona part de la seva feina es basa en dades i informa que el p\u00fablic actual amb h\u00e0bits culturals representa nom\u00e9s un 30% de la poblaci\u00f3. El primer pas a fer \u00e9s crear demanda, aconseguir que la cultura arribi en entorns on ara no arriba. Duran \u00e9s del parer que hi ha molta feina a fer i que aix\u00f2 vol dir crear xarxa, sumar, uni\u00f3 entre el sector en sentit ampli. Que aquesta uni\u00f3 \u00e9s possible i que s\u2019ha visualitzat per primera vegada amb Actua Cultura. Tamb\u00e9 creu que no \u00e9s suficient amb disposar de dades, sin\u00f3 que calen professionals que les puguin interpretar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Llu\u00eds Noguera defensa que el que ha de fer la cultura \u00e9s ocupar espais constantment i sense demanar perm\u00eds. Opina que a la ciutadania sense h\u00e0bits culturals ens hi hem d\u2019acostar d\u2019una altra manera, explicant la vida a trav\u00e9s del que fan els creadors pels qui s\u2019ha d\u2019apostar molt i arriscant. I que cal crear comunitat: el CCCB \u00e9s un exemple magn\u00edfic de difusi\u00f3 cultural, aix\u00ed com els llibreters que fan de centres culturals o els museus de ci\u00e8ncia contemporanis. Noguera afirma que ha desaparegut la cr\u00edtica cultural dura i que la troba a faltar. Jordi Amat comenta que les ressenyes m\u00e9s llegides s\u00f3n aquelles en les que el cr\u00edtic \u00e9s clar: el llibre \u00e9s bo o el llibre \u00e9s dolent. Noguera explica que s\u2019acaba de presentar el nou pla estrat\u00e8gic de la CCMA on l\u2019objectiu passa per esdevenir referents en el consum dels continguts i la informaci\u00f3 audiovisual en catal\u00e0. Diu que aix\u00f2 no \u00e9s nou per\u00f2 que calia tornar-ho a posar sobre la taula.<\/p>\n

 <\/p>\n

Eva Comas interv\u00e9 per dir que la CCMA ha desat\u00e8s durant molt temps el p\u00fablic de 12 a 20 anys i que ara s\u2019ha recuperat l\u2019anime<\/em> i ho celebra. Tamb\u00e9 diu que no \u00e9s cert que hagi desaparegut la cr\u00edtica dura i posa d\u2019exemple Pere Antoni Pons.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Maria Morros opina que la situaci\u00f3 de la cultura als mitjans \u00e9s bastant bona: ara s\u2019obren butlletins informatius amb Rosalia o amb Alcarr\u00e0s<\/em> quan hagu\u00e9s estat impensable fa 20 anys. Afegeix que en aquest fet hi tenen molt a veure els periodistes que, com els de la taula, han creat la seva pr\u00f2pia marca (la precarietat \u00e9s un problema greu extensiu a tot el m\u00f3n del periodisme i donaria peu a un altre debat). En paral\u00b7lel, aix\u00f2 ha ajudat a fer marca del mitj\u00e0 respectiu en el format que sigui. El deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Periodistes, i en relaci\u00f3 a la llengua, pregunta com s\u2019ha de fer perqu\u00e8 la gent consumeixi cinema o videojocs en catal\u00e0? Eva Comas respon que \u00e9s gaireb\u00e9 impossible i molt preocupant. I altra cosa, lamenta, \u00e9s que els videojocs no s\u00f3n percebuts com a cultura. Paula Carreras explica que el podcast Gent de merda<\/em> va n\u00e9ixer el 2019 amb una voluntat pseudopol\u00edtica de representaci\u00f3 en catal\u00e0 i en femen\u00ed. Que a vegades no saps que pots fer les coses fins que no tens un referent. Dit aix\u00f2, Carreras sost\u00e9 que la preservaci\u00f3 de la llengua recau en la pol\u00edtica. Joan S. Luna diu que ells es troben sovint parlant en castell\u00e0 sobre grups catalans perqu\u00e8 la meitat del p\u00fablic \u00e9s llatinoameric\u00e0. Que gr\u00e0cies a aix\u00f2 grups com Manel <\/em>s\u2019escolten a Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

 <\/p>\n

Rosa Badia exposa que despr\u00e9s de 40 anys de dedicar-se a la r\u00e0dio acaba de debutar en el m\u00f3n del podcast, en catal\u00e0, dedicat al teatre. Diu que ara ja no nom\u00e9s s\u2019ha de parlar o escriure pel mitj\u00e0 respectiu, sin\u00f3 que s\u2019ha de fer comunicaci\u00f3 extra a les xarxes socials gaireb\u00e9 com una obligaci\u00f3. Comenta com el Museo del Prado est\u00e0 utilitzant Tik Tok d\u2019una manera molt encertada per arribar a la gent jove.<\/p>\n

 <\/p>\n

Des del m\u00f3n de la gesti\u00f3 cultural, David Rosell\u00f3 reflexiona que potser la cultura que es programa no interessa a cert p\u00fablic i que potser nom\u00e9s interessa al \u201cp\u00fablic de sempre\u201d. En segon lloc, afirma que si una cosa no passa a Barcelona no interessa als mitjans generalistes que acostumen a obviar la resta del territori. En tercer lloc, explica que ja interessa l\u2019activitat cultural per\u00f2 que tamb\u00e9 interessa que es comuniqui pol\u00edtica cultural: qu\u00e8 passa amb els canvis a les biblioteques? Hi ha sobredosi de festivals? Qu\u00e8 passa amb l\u2019art contemporani? Com es pot millorar la difusi\u00f3 cultural? I demana que aix\u00f2 que passa avui aqu\u00ed passi tamb\u00e9 en els mitjans i, especialment, en els mitjans p\u00fablics. Paula Carreras est\u00e0 d\u2019acord en qu\u00e8 hi ha molt \u201cbarcelonacentrisme\u201d per\u00f2 que justament el sector cultural \u00e9s el que est\u00e0 m\u00e9s descentralitzat en aquest sentit (Festival de T\u00e0rrega, Temporada Alta, Dansaneu…). Jordi Bordes diu que aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s cert en el cas dels festivals.<\/p>\n

 <\/p>\n

Xavi Coral obre el torn al p\u00fablic. Carmina Hereu creu que el problema de base \u00e9s que la cultura no est\u00e0 prou ben posicionada en la societat i que cal posar en relleu les seves virtuts: persones amb esperit cr\u00edtic, capacitat de di\u00e0leg, imaginaci\u00f3, resili\u00e8ncia, etc. per\u00f2 per explicar aix\u00f2 es necessita que els mitjans s\u2019ho creguin i ho difonguin. Hereu diu que la cultura sembla que nom\u00e9s sigui producte cultural i es pregunta per qu\u00e8 a les tert\u00falies no hi ha gestors culturals que opinin de tot? Si no s\u2019ent\u00e9n aix\u00f2 la difusi\u00f3 cultural no canviar\u00e0 i seguir\u00e0 igual amb els dos minuts al final del TN.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jordi Pardo reconeix que els gestors han pecat de \u201cgestionar l\u2019oferta\u201d per\u00f2 que no s\u2019ha gestionat la demanda, i que llavors ens trobem amb coses com que el 60% dels catalans no posa els peus a un museu. Cal, doncs, parlar de la cultura des de la perspectiva del ciutad\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per acabar Jordi Bordes fa una valoraci\u00f3 positiva del debat per\u00f2 es pregunta qu\u00e8 fem quan sortim d\u2019aqu\u00ed? Creu que els diferents mitjans han de definir mecanismes per trobar-se i que la q\u00fcesti\u00f3 no quedi en una xerrada cada deu anys. Confia que una part de l\u2019 1,5% del pressupost es dediqui als creadors per\u00f2 tamb\u00e9 a campanyes de difusi\u00f3. Bordes diu que caldria crear una mena d\u2019oficina de difusi\u00f3 cultural on es trobin els mitjans i valorin quines col\u00b7laboracions poden tenir, i on l\u2019administraci\u00f3 pugui donar impuls a determinades pol\u00edtiques que es puguin canalitzar des d\u2019all\u00e0, que hi hagi el Col\u00b7legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, etc., amb la idea de sumar forces. Joan Maria Morros recull la iniciativa i ofereix el Col\u00b7legi de Periodistes per acollir aquestes trobades.<\/p>\n

 <\/p>\n