El digital cultural Hänsel i Gretel ha publicat dos articles, de Xavier Marcé i Jaume Forés Juliana, que reflexionen sobre la situació de la cultura a l’àrea metropolitana de Barcelona i com s’hauria d’afrontar en el futur. Qüestions com la comunicació, la consecució de polítiques conjuntes dels municipis que l’integren, la cooperació público-privada per facilitar la relació entre públics i creadors, o sobre quina estructura de governança hauria de tenir aquesta gran metropoli europea més enllà de l’esfera cultural però amb aquesta com a protagonista, són qüestions que analitzen els dos autors i que podreu llegir íntegres en aquest portal.
Cerca: “”
We found 17 results for your search.
Xavier Marcé analitza les diverses causes que expliquen la problemàtica estructural de la precarietat laboral en el sector de la cultura, afirmant que la seva solució “no depèn únicament d’un increment pressupostari i d’una política generosa de subvencions, sinó d’una profunda revisió de la manera com funcionen les seves organitzacions, de la revisió crítica d’alguns prejudicis semàntics a l’hora de parlar d’economia de la cultura, i de qüestionar amb rigor alguns mantres força arrelats que ara per ara alimenten les desavinences i els enfrontaments entre els professionals de l’art i la cultura.”
L’educació és el primer problema cultural
Xavier Marcé considera que l’educació insta a participar en la cultura i, a més, ens ofereix un bagatge imprescindible per poder triar què ens interessa.
Per què no puja el consum cultural?
En aquest article, Xavier Marcé defensa que la cultura ha de tornar a considerar-se com un assumpte públic de màxima importància, tant a nivell educatiu com comercial.
Cultura popular
Xavier Marcé defensa la cultura popular, tant com espai de creació, com a motor de les indústries creatives i com a productes culturals que esdevenen propietat pública, “la qual cosa ens apropa a un dels mites més perseguits de la cultura: com fer-la esdevenir propietat de tothom”.
Proteccionismes culturals
Xavier Marcé subratlla que els grans equipaments culturals del país no disposen de fons patrimonials extraordinaris ni de recursos suficients per esdevenir espais de referència internacional. Marcé diagnostica que el problema és que “més enllà de la reivindicació d’un suport estatal, no s’han pres decisions exemplificadores en matèria cultural”.
Els dimonis del consum cultural
Xavier Marcé vol trencar en aquest article les resistències a assumir que “la major part dels continguts que associem quotidianament a la creació i la producció cultural són en realitat productes de mercat”, i que “el futur de la nostra producció cultural dependrà de la nostra capacitat per augmentar els públics, sigui la demanda”. L’autor, a més, fa una punyent reflexió sobre quin paper hauria de tenir l’administració pública en aquest mercat cultural.
Salvar la cultura del naufragi
En un article publicat al diari ARA, Xavier Marcé expressa la seva preocupació per l’impacte del complex procés polític en la cultura, tot advertint que “d’aquesta revolta que vivim a Catalunya en pot sortir qualsevol cosa, però n’hi ha una que ens hauria de conjurar a tots plegats, i és salvaguardar la cultura”. Marcé defensa la necessitat primordial del “manteniment dels hàbits culturals dels catalans”.
Sobre l’exercici de la crítica cultural
Xavier Marcé reflexiona sobre el nivell de debat cultural a Barcelona i a la resta del país, i considera que “ens manquen els instruments propis d’una massa crítica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat” a nivell artístic i cultural
Responsabilitat social corporativa
Xavier Marcé planteja la necessitat de trobar nous mecanismes que donin sostenibilitat a una part significativa de l’activitat cultural, tot proposant una llei sobre la responsabilitat social corporativa, que asseguri que les empreses n’inverteixen una part dels seus beneficis dins d’un marc clar i transaparent per a les associacions que vulguin rebre aquests recursos. Així mateix, Marcé fa diverses propostes per a que les normatives de subvencions permetin prioritzar els projectes imprescindibles i ajudin eficaçment a la seva consolidació.