Categories
Opinió

La Fundació Catalunya Cultura

Jordi Pardo fa un breu anàlisi per al Cercle de Cultura sobre el paper de la Fundació Catalunya Cultura per al finançament de projectes culturals

La Fundació Barcelona – Cultura, creada l’any 2006 per l’ajuntament de Barcelona i el suport de 19 empreses, va ser un bon instrument per a l’impuls i captació de finançament pels projectes culturals. La creació l’any 2014 de la Fundació Catalunya Cultura té uns altres objectius. Pot ser un bon instrument per a l’impuls de la cultura del patrocini i el mecenatge, l’assessorament als operadors culturals i les empreses i pot ajudar a canalitzar recursos privats per a la cultura. Però la seva creació, sense un marc legal que sigui un veritable instrument per a l’impuls del patrocini i el mecenatge, amb incentius fiscals atractius, limitarà les possibilitats de la seva actuació, i pot suposar la incorporació d’un element distorsionador entre els projectes i institucions culturals que cerquen patrocini i mecenatge, i les empreses i mecenes. La Fundació Catalunya Cultura no ha de suposar mai una competència per a les entitats receptores de patrocini. La veritable prioritat és disposar d’una llei de mecenatge i patrocini que ofereixi incentius fiscals atractius a les empreses i particulars. Tot i la constricció pressupostària, els efectes econòmics intrínsecs i extrínsecs de l’activitat cultural justifiquen les desgravacions fiscals i altres beneficis tributaris. Hi ha marge, bons exemples ben a prop i d’abast diferent: Navarra, per començar, o França i altres països de la Unió Europea o el món Anglosaxó per continuar.