Categories
Opinió

Diversitat, necessitats i desigualtats en la participació cultural a Barcelona

Nicolàs Barbieri ens ofereix una síntesi dels principals resultats de l’Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona. Un estudi que entèn “pot ser rellevant per als diferents agents de la ciutat, així com per a la presa de decisions públiques”. He tingut l’oportunitat de formar part de l’equip que ha impulsat la primera Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, conjuntament amb Montse Tort i Assumpta Manils de l’Observatori de dades culturals (ICUB). Ha estat un gran repte, perquè hem volgut desenvolupar un enquesta alhora rigorosa i innovadora, que vagi més enllà del consum cultural i que incorpori les diferents dimensions de la participació cultural, així com les necessitats i valoracions de la ciutadania. Trobareu l’informe sencer aquí, però destaco a continuació alguns dels resultats principals: -La participació cultural a la ciutat és extensa i diversa, i no es limita a les activitats promogudes per les institucions i organitzacions culturals, sinó que es desenvolupa també a través d’altres activitats no sempre reconegudes com a culturals. -La participació cultural està condicionada per desigualtats, i no només diferències. El teu codi postal, el teu entorn familiar, el teu nivell d’estudis, el teu origen, el teu gènere o la teva edat són importants per entendre les desigualtats en el dret a participar en la vida cultural de la ciutat. -Les necessitats culturals són transversals al conjunt de la ciutadania. Tant les persones que realitzen activitats de forma sovint, com les que no ho fan, voldrien dedicar-hi (més) temps. Però… -Existeixen importants desigualtats en les necessitats culturals. Si parlem del que s’anomena activitats de cultura legitimada (promoguda per institucions i organitzacions amb més poder prescriptiu), les persones que tenen menys oportunitats, tenen també més necessitats o voluntat de participar-hi. Aquí també el teu barri i el teu entorn familiar expliquen les desigualtats. També cal dir que les dones manifesten més necessitat i voluntat que els homes de participar en aquestes activitats. -El dret a l’educació en les expressions artístiques està condicionat per importants desigualtats. Entre altres factors, viure en un barri de renda mitjana o alta implica tenir més oportunitats per a la formació artística i cultural. -L’enquesta pregunta també per la valoració de les expressions culturals en la vida de les persones i la ciutat. En aquest cas, a diferència de la participació i les necessitats, no es perceben desigualtats significatives. Les persones, independentment de la seva situació, atorguen molta importància i diferents valors a les arts i la cultura. També és equitativa l’alta importància que la població atorga als ensenyaments artístics que es desenvolupen en els centres educatius. -Finalment, un altre aspecte innovador de l’enquesta és la incorporació del concepte d’actiu cultural, espais de referència per a la participació cultural a la ciutat. Una gran part de la població valora com a actius culturals els espais no sempre reconeguts com a tals. Mentre que els equipaments de proximitat, com biblioteques i centres cívics, destaquen pel seu valor públic. Entenem que el coneixement generat pot ser rellevant per als diferents agents de la ciutat, així com per a la presa de decisions públiques. Trobareu molta més informació i dades en el document que explica el procés d’elaboració de l’enquesta i l’anàlisi dels resultats. (article publicat originàriament a https://ubicarse.net/2020/02/14/diversitat-necessitats-i-desigualtats-en-la-participacio-cultural-a-barcelona/)  

Categories
Notícies Recent

El Cercle de Cultura per la democràcia i el diàleg

Davant la sentència condemnatòria de líders polítics i socials, des de la junta directiva del Cercle de Cultura, volem expressar:

-El nostre rebuig al fet que la justícia hagi pres el lloc a la política i al diàleg democràtic.

-La nostra confiança en el diàleg, d’acord amb l’esperit fundacional del Cercle com a espai de reflexió i debat, amb respecte a les persones, al marge de les seves posicions ideològiques.

-La nostra defensa de la llibertat d’expressió i d’informació i la nostra condemna davant la persecució de publicacions, artistes i esdeveniments culturals.

-El nostre compromís amb la democràcia i amb la cultura com a única via per a solucionar conflictes i com a base de la convivència i el desenvolupament intel·lectual i social.

I per aquestes raons ens adherim al manifest impulsat per Lafede.cat– organitzacions per a la justícia global, al que s’han adherit un gran nombre d’entitats culturals del país.

Categories
Opinió

La cultura a Catalunya, en retallada permanent.

Arran del manifest signat aquesta tardor per 4 associacions de professionals de la cultura, crític amb la retallada del pressupost de cultura decretat pel Govern, dos membres de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, fan una reflexió més general sobre la situació del finançament públic de la cultura al nostre país. El passat 22 de setembre, les Juntes directives de les associacions catalanes professionals dels museòlegs (AMC), de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), dels conservadors-restauradors (CRAC) i dels crítics d’art (ACCA) van signar un manifest crític sobre la retallada del pressupost de Cultura del 6%, decretat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 2 d’agost de 2019. Han passat alguns mesos, i tot i que l’Estat, segons es va publicar l’11 d’octubre, ha aprovat pagar la bestreta que devia a Catalunya, no tenim constància que aquest estat de coses s’hagi revertit Sobre aquesta retallada del 6%, el més greu ha estat que es volia aplicar, no sols als equipaments culturals que depenen íntegrament del Departament de Cultura (DC), sinó també a altres equipaments de gestió compartida, però no a l’aportació de la Generalitat, sinó a la globalitat del pressupost. Als mitjans va transcendir el cas del MNAC. D’altra banda, el fet que el DC hagi de fer front al pagament pendent de la paga extraordinària dels seus treballadors del 2013 a partir del seu propi ordinari (com ja va passar el 2018) també rebaixa greument la disponibilitat de recursos dels equipaments per a activitats finalistes.  Aquestes mesures han forçat als equipaments culturals de la Generalitat a reduir la seva activitat. Alguns museus hauran de suspendre exposicions que tenien programades per l’any 2020. El DC ha fet un intent de revertir, en part, aquesta afectació. A principis de novembre va reunir als equipaments propis i se’ls va informar que s’havia fet un gran esforç per reduir l’impacte econòmic de la retallada, que finalment es rebaixava a entre un 3% i un 4% de cada pressupost. No ens consta que s’hagi confirmat i comunicat, públicament i oficial, aquesta millora de la situació.  Però si es confirma la mesura, és una bona notícia que pot esdevenir inútil si no s’aplica ràpidament. Qualsevol desbloqueig de recursos a final d’any serà totalment fictici si no es fa ràpidament perquè no quedarà temps per poder fer els tràmits de la despesa a temps abans del tancament de l’exercici. La retallada, objecte d’aquest article, no deixa de ser un símptoma més d’una situació greu d’infrafinançament de les institucions culturals a Catalunya, que ha esdevingut estructural. Podem afirmar sense cap mena de dubte que la cultura a Catalunya viu en una penúria permanent, i això és molt més acusat des del 2011, quan els equipaments  culturals de Catalunya van rebre més intensament les retallades, les més greus comparades amb els països de tot Europa (segons un mapa realitzat per The Guardian el 2012). En aquest estat permanent d’economia de subsistència les darreres retallades sols han fet que empitjorar la situació de les institucions culturals de Catalunya, especialment aquelles que depenen econòmicament (directament, o a través de consorcis) de la Generalitat de Catalunya. Afortunadament, la resta d’equipaments, pertanyents a les diputacions o als ajuntaments, no s’han vist afectats. Els equipaments locals del territori, que depenen majoritàriament del finançament municipal, tampoc han sofert les retallades de les subvencions de la Generalitat ja atorgades. Els grans referents culturals del país, pertanyents a l’Ajuntament de Barcelona o a la Diputació de Barcelona (per posar alguns exemples, el CCCB, el  Picasso o el Mercat de les Flors), tampoc han vist afectat el seu pressupost arran de les retallades del 6% de la Generalitat. Però això no significa que la situació financera dels equipaments culturals locals, globalment, sigui gaire millor que els de la Generalitat. Els equipaments culturals del país segueixen patint una situació de penúria pressupostària greu. Van quedar molt sacsejats quan les grans retallades dels anys 2011-13, que posteriorment només s’han recuperat en part, però ja ens queixàvem de la migradesa del seu finançament des de molt abans. La solució només podrà venir de l’increment dels recursos públics. No es pot fer recaure la sostenibilitat dels equipaments només en ingressos, entrades, i serveis, o en el patrocini privat: cal assumir que és una responsabilitat pública, cal entendre i fer entendre que la cultura és un dret i per tant un servei públic. En conseqüència, junt amb altres polítiques de foment, cal garantir un nucli dur i sòlid de finançament públic que permeti als equipaments culturals desenvolupar amb qualitat i rigor els seus programes de difusió i preservació de productes i béns culturals. La situació de l’economia de la cultura és endèmicament precària des de sempre. Sovint prima més el voluntariat i la vocació que la remuneració justa dels professionals que hi treballem. Les darreres retallades agreugen una situació negativa que perdura en el temps. I és que a la cultura, pel que fa als recursos econòmics, sempre plou sobre mullat. F. Xavier Menéndez i Pablo Daniel Solé i Lladós.  Museòlegs.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura per la democràcia i el diàleg

Davant la sentència condemnatòria de líders polítics i socials, des de la junta directiva del Cercle de Cultura, volem expressar: -El nostre rebuig al fet que la justícia hagi pres el lloc a la política i al diàleg democràtic. -La nostra confiança en el diàleg, d’acord amb l’esperit fundacional del Cercle com a espai de reflexió i debat, amb respecte a les persones, al marge de les seves posicions ideològiques. -La nostra defensa de la llibertat d’expressió i d’informació i la nostra condemna davant la persecució de publicacions, artistes i esdeveniments culturals. -El nostre compromís amb la democràcia i amb la cultura com a única via per a solucionar conflictes i com a base de la convivència i el desenvolupament intel·lectual i social. I per aquestes raons ens adherim al manifest impulsat per Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, al que s’han adherit un gran nombre d’entitats culturals del país.

Categories
Activitats

Gran assistència a l’acte de presentació de la Nova Agenda Europea de la Cultura a Barcelona

La Representació de la Comissió Europea, el Cercle de Cultura  i la Fundació Romea per a les Arts Escèniques han presentat el proppassat dimarts 22  de gener, a l’auditori del Cercle d’Economia, l’edició catalana de la Nova Agenda Europea per la Cultura, amb el convenciment que serà una eina útil tant per als actors culturals en els seus projectes de cooperació europea com per a l’orientació estratègica del sector. L’acte de presentació d’aquesta agenda (que inclou el document de treball dels serveis de la Comissió i altres textos de política cultural europea, per primer cop en català i que us podreu descarregar clicant la icona inferior) va ser presentat per Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Segimon Borràs, president del Cercle de Cultura. Hi van intervenir Barbara Stacher, membre de la Unitat de Política Cultural de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea (la seva presentació també és descarregable des de la icona corresponent inferior), Mercedes del Palacio Tascón, consellera de Cultura, Audiovisual i drets d’autor de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea, i Estanislau Vidal-Folch, expert en polítiques europees, director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya i membre del Cercle de Cultura. Amb una nombrosa assistència de personalitats del món de la cultura i de les institucions catalanes i de les Illes, entre elles la consellera Laura Borràs, també es comptà amb la presència de diversos representants del cos diplomàtic a Barcelona, com el cònsol de Romania, Manuel Plesa. La Comissió Europea va proposar una Nova Agenda Europea per a la Cultura el mes de maig de 2018. Aquesta Nova Agenda delimita el marc estratègic en què es farà la propera fase de la cooperació cultural a escala de la UE a partir de 2019, té en compte l’evolució del sector cultural des de l’Agenda anterior (2008) i se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l’economia i les relacions internacionals d’Europa. També estableix millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals. Cal recordar que la Comissió Europa té un compromís amb el foment de la diversitat cultural, la protecció del patrimoni cultural, la superació dels obstacles que dificulten la mobilitat dels professionals de la cultura i el suport a la contribució de les indústries culturals i creatives al creixement i la creació d’ocupació a tota la UE, d’acord amb els principis de l’Agenda Europea per a la Cultura del 2008. El Cercle de Cultura, per la seva banda, té la vocació d’esdevenir un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura i la seva centralitat en la vida social catalana.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020 ja ha celebrat 7 de les seves 8 taules programades i encararà la seva fase final a inicis del 2019

El Fòrum Cultura 2020, el procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura, ha reprès els seus debats durant els mesos d’octubre fins desembre de 2018. Uns debats centrats en les relacions Barcelona i Catalunya i la seva projecció internacional, el finançament de la cultura i els reptes de la cultura a l’era digital. A inicis del 2019 se celebrarà la darrera taula de debat sobre quines haurien de ser les polítiques culturals per als pròxims anys i, posteriorment, s’organitzaran les presentacions dels seus treballs i conclusions.  La segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, aquest p, continuà les tasques iniciades abans de l’estiu a les seves primeres quatre taules de debat. Com en les taules anteriors, el debat s’estructurà en dues sessions de treball en les quals participarà una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada. De totes elles s’està elaborant un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes plantejats i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquests espais de reflexió. Durant aquests darrers mesos del 2018 es van dur a terme tres noves taules, al voltant de les temàtiques següents: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum, celebrada al Museu d’Història de Catalunya els dies 16 i 23 d’octubre: , i que comptà amb la participació de Carmen Zapata, Carme Fenoll, Mercedes Giovinazzo,Toni Cabré, Laia Gargallo, Oriol Martí, David Ibáñez, Francesc Vila Albet, Alfons Martinell, Salvador Sunyer, Roberto Olivan, Jordi Baltà i Santi Martínez. “Finançament de la Cultura”, coordinada per Lluís Bonet a la seu de la Fundació La Pedrera els dies 6 i 20 de novembre, i que tingué com a participants a Lluís Noguera, Marta Lacambra, Alfred Fort, Antoni Vallès,Anna Villarroya, Ramon Castells, Albert de Gregorio, Eulàlia Espinàs, Jonàs Sala, Mònica Arús, Lourdes Ridameya, Salvador Casals i Francesc Ten. “Els reptes de la cultura a l’era digital”, que va coordinar Jordi Sellas  els dies 28 de novembre i 5 de desembre a la seu de la Filmoteca de Catalunya, amb les intervencions d’Àngela Martínez, Susana Pérez, Josep Ma. Ganyet, Andrés Colmenares, Frederic Guerrero, Josep Perelló, Marisol López, Genís Roca, Isa Casanellas, Gina Tost i Conxa Rodà. A totes tres taules de debat hi van participar el president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs i  també Jordi Pardo, més enllà d’haver-ne coordinat la primera d’elles. A la taula dedicada a la temàtica Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional es van plantejar diversos objectius: com incrementar les audiències i públics i l’accés a l’oferta cultural; com assolir una major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país; com aconseguir un major equilibri territorial per captar i impulsar el talent i projectes d’alt valor afegit; i finalment, aconseguir la centralitat e la cultura com a eina clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, competitivitat territorial i desenvolupament econòmic. En destacà la idea que Catalunya s’hauria de dotar d’una estratègia cultural público-privada en forma de pacte. En aquest sentit, es plantejaren noves visions de com afrontar la qüestió, com seria l’evolució de les polítiques centrades en la gestió de l’oferta a centrar-se en la gestió de la demanda arreu del territori, i el paper de Barcelona com a capital cultural del país i el debat centre-perifèria. Com un exemple d’equilibri territorial en el terreny cultural s’analitzà el paper de la xarxa de biblioteques Respecte la taula dedicada al Finançament del sistema cultural, es va fer una acurada diagnosi de les principals fonts de finançament, dels seus recursos, així com les prioritats i lògiques d’intervenció. S’analitzà el paper que han del sector públic: quin paper han tenir les administracions locals, si és o no prioritari que la Generalitat inverteixi en noves infraestructures; i a nivell estatal, quines propostes de millora fiscal caldrien, així com la necessitat d’una llei de mecenatge, pendent de fa anys. el paper del turisme com a oportunitat per a la cultura, més enllà de la conservació del patrimoni; la viabilitat econòmica del mateix sistema cultural, i amb ell la professionalització en la gestió de projectes i entitats. La darrera taula celebrada enguany, sobre els reptes de la cultura a l’era digital va analitzar la situació i oportunitats de la transformació digitals als sectors culturals. Entre d’altres temes es va estudiar la transformació i l’experimentació digital; la qüestió de com arribar al públic –del coneixement i anàlisi de les dinàmiques de consum- vinculat als canvis en la distribució i el seus protagonistes, actuals i futurs;  Pel que fa a l’àmbit del patrimoni i la documentació, es van apuntar com a factors claus la seva digitalització i preservació, l’accessibilitat i les dades obertes. Quatre factors que ajudaran a repensar les cartes de serveis d’equipaments i territoris. Tornà a ser present als debats la qüestió del finançament; des de com poder comptar amb més inversors coneixedors del sector a com poder fer créixer empresarialment les Startups. Anàlisi de la primera fase de debats: de maig a juliol del 2018 El passat mes de maig s’iniciava el Fòrum Cultura 2020, al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Neus Ballús, Tania Brenlle, Jordi Muñoz, Francesc Serés, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau Pérez, Toni Casares, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebrada entre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC. Va comptar amb la participació de Núria Aidelman, Núria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participació de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel Noè, Clara Rodríguez, Mónica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i Àngels Margarit, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, que va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Missé, Segimón Borràs i Jordi Pardo. En aquestes quatre taules de debat, es va donar una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i  d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors de l’activitat del país. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creació Artística va tractar sobre la relació entre els processos de creació i els espais, la gestió del talent i la participació creativa, i les dificultats d’encaix entre espais centrals de referència i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perquè puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva presència a l’àmbit educatiu i al camp professional de la creació. Així mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econòmica del país. A les dues sessions va ser permanent la preocupació en com detectar, primer, i acompanyar, després, el talent artístic i cultural.   A la taula sobre Cultura i Educació es va debatre sobre el problema de l’orientació en els ensenyaments artístics prioritàriament adreçats a la professionalització, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l’hora d’explicar la fractura de públics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les polítiques educatives haurien d’integrar l’escola, l’entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majoritàriament impulsats o reactivats amb la recuperació de la democràcia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del país, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovació en la gestió, concepció i desenvolupament d’aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses qüestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusió i accessibilitat social a una realitat cada vegada més culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions bàsiques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, així com de la seva governança. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans àmbits: els impactes directes de l’activitat cultural en l’economia i la creació de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes, l’atracció d’activitats i d’inversions procedents de l’exterior; i els impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l’activitat cultural i la força creativa del país, i la relació amb sectors relacionats com el turisme, l’economia creativa i la innovació en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexió es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversió. Una visió que explica les dificultats de finançament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalització i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Fase final: 2019 A inicis de l’any vinent se celebrarà la vuitena i darrera taula de debat, dedicada a les polítiques culturals públiques, que coordinarà Esteve León. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Cercle d’Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així també, aquest procés de debat ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Catalunya – la Pedrera i la Filmoteca de Catalunya, per a celebració de les reunions de les seves diverses taules de debat.

Categories
Opinió

Article del President de l’equip rector de l’UCE

El 2018 és un any especial per a la Universitat Catalana d’Estiu, ja que celebrarà la cinquantena edició. Observant la història, veurem que l’UCE ha estat al llarg de cinc dècades el mirall del país i un altaveu potent de les inquietuds i ambicions col·lectives que ens hem anat plantejant. L’UCE 2018 tindrà lloc al seu emplaçament habitual, el Liceu Renouvier de Prada entre el 16 i el 23 d’agost. L’eix vertebrador d’aquesta edició queda resumit en el lema, manllevat d’un poema de Miquel Martí i Pol: ‘I tanmateix, la remor persisteix’. Enguany afonto la meva tercera UCE any com a president de l’equip rector. Al meu costat hi tindré els vicepresidents Jordi Craven-Bartle, Josep Monserrat i Elisenda Paluzie i els antics rectors Jordi Sales i Jaume Sobrequés, vicepresidents adjunts. El cartell, és una proposta de l’escultor barceloní Jaume Plensa, un dels màxims exponents mundials de l’escena escultòrica actual. L’estàtua que l’il·lustra recorda l’anomenada Echo, que el propi artista va instal·lar al Madison Square Park de Nova York l’any 2011. Jordi Casassas i Ymbert President de l’equip rector de l’UCE

Categories
Activitats

Economia i cultura: la quarta taula de debats del Fòrum Cultura 2020 inicia els seus treballs

Dimarts 3 de juliol, a la sala d’actes del Centre d’Art Santa Mònica, se celebrà la primera sessió de treball de la taula de debat sobre economia i cultura, que coordina Xaiver Cubeles, i que continuarà dilluns 9 amb una segona i darrera reunió. Pel caràcter transversal de la taula, Xavier Cubeles va elaborar un document previ per centrar els treballs d’aquestes dues sessions, tot indicant que “atesa l’amplitud de qüestions que es poden arribar a abordar sobre “cultura i economia”, es proposa que l’assignació i la distribució de recursos (monetaris o no) a les activitats culturals sigui el punt de partida del treball d’aquest eix temàtic del Fòrum. Sobretot, des de la perspectiva de la demanda, és a dir, dels recursos que des de diferents procedències la societat i els mercats destinen a la cultura: a través de la pràctica i el consum cultural de la ciutadania, de les inversions d’empreses privades, de les aportacions privades fetes sense ànim de lucre, de les exportacions realitzades als mercats exteriors, o de la despesa pública”. Cubeles afegeix que “sens dubte, el desenvolupament de les activitats culturals de Catalunya (com d’arreu) està condicionat en gran part per la demanda existent d’aquestes activitats, i pel seu potencial d’evolució en el futur. En aquest sentit, per exemple, ens podem preguntar: de quins segments de la societat provenen els recursos (monetaris o no) que configuren la demanda cultural de Catalunya actualment? Com han evolucionat aquests darrers anys? En quina mesura i de quina manera poden augmentar o es poden incentivar els diferents components de la demanda cultural els propers anys?”. En aquest document introductori, Xavier Cubeles formula tres tipus d’impactes de la cultura sobre el desenvolupament econòmic i social de Catalunya a tractar a les reunions: “Impactes directes com la generació de renda (valor afegit brut), d’ocupació o d’exportacions, amb els corresponents efectes multiplicadors sobre la resta de l’activitat econòmic; segon, impactes indirectes pels seus efectes positius sobre activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes del país, l’atracció d’activitat i d’inversions procedents de l’exterior, etc. I tercer, impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones, etc”. A la primera sessió hi van participar experts en diversos àmbits culturals, com és el cas de Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort i Dolors Cotrina.  

Categories
Activitats

Finalitzen les sessions de debat sobre equipaments culturals del Fòrum Cultura 2020

Dilluns 2 de juliol, a la seu del CERC de la Diputació de Barcelona, se celebrà a segona sessió de debat sobre l’àmbit d’equipaments culturals, que coordina Pepe Serra. En aquesta reunió de treball es van concretar les aportacions inicials que es van fer a la primera sessió. Entre d’altres temes, es van fer aportacions sobre com poder obrir l’ús social dels equipaments culturals, o com passar de les anàlisis quantitatives a les qualitatives, destacant les experiències significatives que enriqueixen les vivències dels públics en aquests equipaments. Com a l’anterior reunió, hi van participar diversos experts en la matèria, responsables d’equipaments culturals públics i privats de diversa índole, com Pep Vives, Rosa Maria Malet, Carlos Duran, Gisel Noè, Pep Tugues, Clara Rodríguez, Marko Daniel, Mònica Campos, Xavier Fina, Mireia Rosich, Joan Morros, Àngels Margarit  i Eusebi Casanelles.

Categories
Notícies

Dilluns 25: el Cercle de Cultura organitza una conferència de Joan Subirats

Dilluns 25 de juny, a les 18h., a la sala d’actes del Cercle d’Economia (Provença, 298) el Cercle de Cultura organitza una conferència a càrrec del Comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, que portarà com a títol: “Si la resposta és cultura, quina era la pregunta?”. L’acte serà presentat pel president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, i conduit i moderat per Fèlix Riera, membre de la junta directiva del Cercle de Cultura. Us preguem confirmació d’assistència mitjançant el següent correu electrònic: info@cercledecultura.org