Anna Soler-Pont: "fa anys era difícil que els editors s'interessessin per autors d'Àfrica o d'Oceania, ara ja no"

Anna Soler-Pont viu dels llibres i pels llibres. Des del 1992 al capdavant de Pontas Agency, és una de les agents literàries més importants del nostre país. Ha estat nominada com a “Millor Agència Literària” dos anys consecutius als London Book Fair International Excellence Awards (2014 i 2015), i li va ser imposada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any passat. Va ser la comissària del programa de la Cultura Catalana com a convidada d´honor de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. I el 2013 va fundar Pontas Films, productora audiovisual responsable, entre d´altres, del llargmetratge multipremiat Rastres de sàndal. Ha recorregut molts països d'Àfrica, Àsia i Oceania per poder trobar noves veus i noves històries. A més d'agent literària i productora, és també escriptora i guionista ocasional. Una vida professional dedicada a les històries ben narrades.

On et trobem?   

Al meu despatx del carrer Sèneca de Barcelona.

Quin ha estat el teu darrer èxit?

Que el prestigiós autor Moses Isegawa (d´Uganda, resident a Holanda) hagi decidit ser representat per Pontas en lloc de l´agència novaiorquesa que el representava fins ara.

I quin ha estat l’últim projecte que has hagut d’abandonar?

Abandonar és molt fort... m´agrada més el verb “aparcar”. Hem aparcat el projecte de producció del llargmetratge de ficció sobre Enric Granados. Necessitem més recursos, més experiència abans de posar-nos-hi.

Què no sap la gent de tu?

Que m´ho prenc tot com si comencés de nou cada dia.

Què demanaries al Cercle de Cultura?

Que cohesionés totes les indústries culturals de Catalunya, que fes de lobby i de centre de debat.

Què és per a tu la cultura?

El motor d´una societat sana i avançada: juntament amb l´educació hauria de la prioritat de qualsevol govern del món.

Amb més de 20 anys de recorregut, quin és el paper de l´agència Pontas dins la cultura?

Ens agrada definir-nos com un pont entre cultures, entre la literatura i el cinema: hem aconseguit ser una empresa reconeguda per la indústria editorial a nivell internacional que representa escriptors i escriptores dels cinc continents des de Barcelona.

Més de 80 escriptors, 8 adaptacions a l’audiovisual i 11 més en camí. Quin és el secret?

La perseverança, la capacitat de mantenir un ritme d´activitat sostingut sense cremar l'equip, de tenir il·lusió per cada projecte i per cada client, la curiositat i la voluntat de  seguir aprenent cada dia i d´adaptar-se als canvis constants (sobretot als tecnològics). 

Com es passa d’agent literària a fer una pel·lícula?

L´agència Pontas sempre ha estat coneguda per ser molt proactiva, venent drets d´adaptació d’obres literàries a productors audiovisuals. Passar a produir i fundar Pontas Films, al marge de l´agència, va ser una decisió molt meditada i estudiada durant força temps. Tenir un peu a dues indústries (l´editorial i l´audiovisual) ens fa més forts.

Ara mateix estem vivint una època de transició, noves maneres de viure la cultura. Com afecta això a Pontas?

El nivell educatiu i cultural de la societat és cada vegada més alt. I això afecta l'agència Pontas en positiu: fa vint-i-quatre anys era difícil que els editors s'interessessin per autors d'Àfrica o d'Oceania, ara ja no, per exemple.

Es parla de que el llibre digital acabarà per substituir al paper. Com ho veus?

El llibre digital només substituirà un cert tipus de llibres, sobretot els de contingut acadèmic i escolar. Senzillament no hi ha prou pasta de paper al planeta per abastir els llibres escolars de països en vies de desenvolupament rapidíssims com són l'Índia i la Xina. Però la ficció, la novel·la, seguirà sent llegida majoritàriament en suport imprès. Tot i que l´última paraula la tenen els lectors de les noves generacions.

El sector literari ha aconseguit digitalitzar-se?

Sí, però no hi ha prou demanda de continguts digitals, no hi ha prou dispositius i la pirateria no està sent atacada amb prou força des de les institucions: caldrien multes molt altes i fins i tot presó (com al Japó) pels que organitzen el robatori de contingut d´altri.

Quan parlem de literatura, la societat sol pensar directament amb un llibre. Però en realitat hi ha literatura en tot. Quin és el gran repte del món de les lletres avui?

El repte és captar l´atenció dels lectors durant unes quantes hores: que aturin qualsevol altra distracció (xarxes socials, YouTubes, oci fàcil...) i quedin atrapats per les paraules escrites. Quan això passa, sigui amb una novel.la o amb un altre gènere, aquell autor ha guanyat una bona batalla!

Què has après dels teus viatges?

Que a tots ens passen les mateixes coses, en un continent o en un altre, que les històries d´uns i altres s´assemblen molt. I que l´únic que canvia és el punt de vista. I viure en un país en guerra o en pau, amb drets garantits o sense. Viatjant s'aprèn a valorar el que es té.

D’on et ve l’amor per les històries?

Des de petita he estat molt curiosa, amb molta necessitat de saber més... He tingut avis i pares que m´han transmès aquesta curiositat.  

Què en penses de l’educació cultural que reben els alumnes a les escoles?

Sempre en falta més! La cultura hauria de tenir un pes específic molt més alt a l´educació general de les noves generacions. A les escoles i també a les famílies. L´educació és una responsabilitat conjunta de tothom (mestres, pares i mares).

Alguna frase per acomiadar-nos?

Els que treballem en l´àmbit cultural hauríem de ser els primers consumidors de cultura (comprar llibres, llegir-los, recomanar-los, anar a les sales de cinema i portar-hi algú regularment, etc). Sovint no és així. I sense donar exemple des del sector, no avançarem!

 

Fotografia de l'entrevista: Ennatu Domingo